A partir del dia de Santa Llúcia es respira pels carrers l’ambient nadalenc: llumetes, nadales, pessebres, caganers, tions… De fet, ja fa forces dies que ens acompanya tota la parafernàlia nadalenca. És cert que aquestes dates fan més palpables el consumisme i la melanconia, però també ens omplen d’una màgia especial. L’esperit nadalenc ens convida a viure el present amb tota la seva polisèmia. Compartim àpats amb la família i intentem gaudir d’una felicitat incerta. Ara ja hem après com de difícil és que els esdeveniments vagin segons els nostres plans, però també hem après a fer servir la nostra resiliència davant de les restriccions, els passaports i totes les mesures que ens imposen. Vés a saber quina en serà la pròxima. Les famílies hem organitzat les festes sense passar per alt el context actual, però sobretot pensant en tot allò que ens dóna pau.

Tot això del Nadal està molt bé. Sempre serà una època de l’any màgica. Les tradicions nadalenques ens fan tornar a la infància i la canalla ens fa recuperar la il·lusió per aquestes tradicions. No podem negar l’energia especial del Nadal: la il·lusió pels àpats, els nervis abans d’obrir els regals, la xerrameca dels amics i els familiars quan ja van embriagats, la carona dels nens al veure els Reis d’Orient, les panxes tipes de torrons i polvorons, el sentiment de sentir-se membre d’una família, els cops de bastó per fer cagar el tió, les corals cantant nadales, tothom mudat per l’ocasió.

El que sap greu del Nadal és que només dura quinze dies tot i que probablement és justament això que fa que aquestes dates siguin tan especials. Però no trobeu que seria bonic viure l’harmonia i la màgia del Nadal sempre que volguéssim? No us parlo de llumetes, ni de garlandes, ni de nadales, ni de roba lluent, però. Us parlo d’aquesta sensació de felicitat i abundància que desvetlla el Nadal; fa la sensació que tothom està més content, més alegre. Imagineu-vos un lloc on poguéssiu gaudir de tot això sense haver de passar pel tràngol dels regals, sense haver d’escoltar els comentaris desagradables del cunyat o sense haver de compartir taula per compromís amb gent que no ens ve gens de gust de veure.

Doncs, he de confessar-vos que jo he trobat aquest lloc! Sí, sí! He trobat el lloc on és Nadal tot l’any, però sense que sigui Nadal! Res de nadales, ni de llumetes! He trobat el lloc més espectacularment decorat de la Història! Vaja, que ni les façanes plenes de lluminària dels nord americans! En aquest lloc hi ha una energia brutal que no l’iguala ni la de cent criatures a punt de veure els Reis d’Orient! Aquest lloc que he trobat és màgic, dura més de quinze dies i s’hi fa màgia de dimarts a diumenge de dotze a cinc.

A més, no has d’anar a Lapònia ni al portal de Betlem. Simplement hauràs de fer una escapada a Vilanova i la Geltrú. Apa! Ja t’ho he dit! A Vilanova i la Geltrú és Nadal tot l’any! Abans que em digueu que estic boja, deixeu-me concretar.

Us estic parlant de l’Arengada, un restaurant que vaig descobrir molt abans que fos Nadal. Potser de petits us feien feliços els Reis, els tions i els pares Noels, però us prometo que res iguala la màgia de les patates braves o de l’arengada de l’Arengada. Aquest petit restaurant familiar us farà sentir un més de la família. De fet, potser voldreu canviar de família i tot! (Que consti que faig broma, tot i que…).

Deixeu-me explicar-vos l’experiència de l’Arengada. Segurament us farà venir salivera! L’Arengada és un petitíssim restaurant familiar amb més de quaranta anys d’història. A primer cop d’ull confon perquè sembla un brocanter. Bicis i motos del segle passat decoren els sostres, rellotges i telèfons antics les parets. Les estanteries estan plenes d’aquells sifons de vidre tan típics i les taules atapeïdes d’un menjar exquisit. L’olor a foc de les brases se sent des del carrer. L’Arengada és un lloc on és impossible no ser feliç.

El personal és més cordial que els Reis d’Orients quan et demanen la llista dels desitjos de Nadal. I també més eficaç perquè en un tres i no res fan realitat els teus desitjos sense haver d’esperar. Quan ja has demanat i estàs esperant els primers plats, sents el redobla de timbals més suculent que cap estómac podria desitjar: t’acosten una tauleta de fusta auxiliar per posar-hi les estrelles convidades: l’oli d’oliva i el pa torrat. Bones notícies! Amb aquest gest ja saps que tot el que has demanat ve de camí i pots anar fent boca.

Els plats que surten de la cuina i de les brases no tenen parangó. Em pensava que ja n’havia menjat, de patates braves com Déu mana, fins que vaig tastar les de l’Arengada. Quan tinc els sentits tan concentrats en un plat que em fa xalar, m’agrada allunyar-me de la meva experiència personal i fer-la col·lectiva. Com quan ets al cine i et gires per veure la cara dels altres espectadors. Em va agradar veure com a l’Arengada tothom se sentia feliç i ben tractat.

Aquell dia m’hi va convidar el meu pare. Tots dos ens miràvem amb complicitat gaudint de tots els plats: calçots, migas, arengades, carxofes… Tots sabem que menjar no té a veure només amb el sentit del gust, sinó també amb el sentit de l’olfacte, de la vista i del tacte. Però també és l’amor amb què es cuina i es posa a taula. L’ambient a l’Arengada és de bondat i èxtasi. És l’ambient resultant del menjar bo i senzill, el de tota la vida, però portat a l’excel·lència. No calen esferificacions ni estrelles Michelin. Només hi calen caliu i simpatia i l’estimació per la cuina ben feta que passa de generació en generació.

L’Arengada embriaga i ho fa tot l’any. Només heu d’estar disposats a visitar un espai màgic i a deixar-vos sorprendre i gaudir. No patiu per les festes perquè només durin quinze dies. Penseu que les coses bones del Nadal i les coses bones de la vida caben a l’Arengada. De la mateixa manera que ha arribat el 25 de desembre també arribarà el 7 de gener i de sobte l’estrès pels regals i els preparatius hauran quedat enrere. Només en quedaran fotos i anècdotes nadalenques que podreu explicar prenent una cervesa a l’Arengada.