La demonització dels valencians

Allà per l’any 2010 vaig anar a Bilbao per conèixer la família de la meua exparella i, de pas, introduir-me en les festes de la ciutat de Bilbao, l’Aste Nagusia. D’eixe viatge podria contar moltes coses, com la paella per a 30 persones que em va tocar cuinar, o la meua immersió lingüística a l’èuscar, alcohòlic i darrere d’una barra. Ara bé… Si una cosa em va cridar molt l’atenció i em va molestar prou va ser el que em va dir un amic de la meua exparella: Valenciano? Ahí sois todos corruptos, no? 

Contra l’estereotip dels valencians

Estereotipar a societats pel comportament d’uns pocs és una cosa que m’ha fotut sempre i sobre això n’he parlat en unes quantes ocasions al meu blog. El principal problema de crear estereotips és creure’ls i això ens fa esclaus. Però bé, hui m’han demanat que parlara sobre el que representa ser valencià i com es defineix arran d’un tuit que he escrit.

Segurament, sóc el menys indicat per parlar sobre el que és ser valencià. El principal motiu és que soc un d’eixos que es consideren nouvinguts. La meua família ve de Sicília i d’Aragó, el que jo siga valencià es deu a una decisió que varen prendre els meus pares i que va fer que nasquera a València. Este fet, potser, m’allibere de tots els defectes i virtuts dels valencians, o no. 

Un Poble divers: del “som” al “són”

Potser, tenir una certa distància em permet observar des de fora com sou els valencians. Així que passaré de «els valencians som» al «els valencians són», amb el vostre permís. Per a mi els valencians són un poble prou divers i com a tal s’han d’entendre. Des del Pilar de la Foradada a Sorita ens trobem gent molt diversa, i eixa diversitat és el que els uneix i els fa singulars. 

Allò d’uniformitzar els Pobles i les llengües és una cosa que rebutge per deformació professional. Com a entomóleg, crec que la diversitat d’insectes útils és bona per combatre plagues agrícoles, per tant crec que la resta de diversitats també ho són. Cada poble i cada comarca és diferent i singular i per això no podem uniformitzar al Poble valencià, sinó aprendre a conèixer-lo per acceptar-lo en un procés que ha de ser mutu. Cada part ha de conèixer a l’altra, acceptar-la i, en acabant, estimar-la.

Una cosa és el que jo veig en el poble valencià i com pense que s’hauria d’unificar en la seua diversitat i un altra cosa és el que passa en realitat. Com sabeu, el major enemic del Poble valencià és l’espanyolisme. Per què? Potser vos pregunteu, Doncs perquè per a que existisca l’espanyolisme al País Valencià, este ha d’aniquilar al valencianisme. És sabut que este procés (riu-te del procés català) es va fer utilitzant als valencians contra els valencians. 

Què difícil és ser valencià!

- Publicitat -

Així és com, de sobte, l’espanyolisme va aconseguir que hi haguera “blavers” que li deien a valencians “panques” i a “panques” que li deien a valencians “blavers”. Abans que em digueu equidistant, he de dir-vos que el blaverisme, que era en realitat espanyolisme, està en mort terminal. I ho està perquè el temps ha fet que eixos valencians escolliren l’espanyolisme. Ara, per moltes elucubracions que es facen els nostàlgics de sempre, l’enfrontament és espanyolisme contra valencianisme. Bo, sempre ho havia sigut, però ens varen fer creure uns i altres que era “panques” vs “blaveros”. I vam acabar comprant els seus marcs.

Davant d’esta derrota del blaverisme, l’espanyolisme s’ha reconvertit per a seguir la seua lluita per l’aniquilació del valencianisme. Ara bé, esta reconversió ha sigut prou cutre. Per fer-la, s’ha mogut el camp de la batalla del País Valencià a l’estat espanyol i els atacants ara ja venen de tot l’espectre ideològic espanyol. Ara, els valencians que parlen valencià, per a l’esquerra cosmopaleta madrilenya son burgesos, no importa que el pobre tio Nelo treballe 12 hores al dia en la fàbrica, com parla valencià és burgés. Per a la poscada dícese de sectores cercanos a la órbita poscomunista catalana madrilòfila, els valencians que parlen valencià són processistes, no sé quin procés, però com parlem valencià ens confonen amb els «indepes» catalans. 

Els valencians contra el món

De l’altra banda, per a l’extrema dreta espanyola de V0X, els valencians que parlen valencià són nazis, comunistes i sepa-ratas —què, què, la Santíssima Trinitat!—. Perquè… ¿Qué pone en tu DNI? ¿Español? ¡Te jodes! ¡Habla en Cristiano! Per a molts periodistes de La Sexta, els valencians són corruptes, perquè ¡la corrupción es como la Paella, jajajaja! ¡Como en València en ningún sitio, jajajaja!

Per a un paternalista català, els valencians són uns fatxes, ja que un dia algú es va trobar un blavero anomenat Eduart a Twitter, i tots blaveros! I també hi està el qui va anar a València i va vore una bandera d’Espanya! I, per últim i no menys important, per al “cosmopaleto madrileny Ayuso fan club”, els valencians viuen gràcies a la seua inversió en pipes durant tots els estius que passen en l’apartament de Cullera de la seua tia Pepi la de Chamberí.

Visca el Poble valencià!

Com veieu, l’espanyolisme vol que els valencians deixem de parlar valencià, que aplaudim a la poscada i que agraïm al turista madrileny la seua important contribució en pipes a l’economia valenciana. De sobte, me n’adone que parle en primera persona del plural dels valencians i no en tercera, com havia dit que faria. Serà perquè m’he convertit en un valencià més? Chi lo sà! Bo, amigues i amics, quina conclusió positiva podem traure de totes estes xorrades que vos he escrit i que vos han entretingut mentre féieu de ventre, esperaveu el tren de Rodalies amb retard o miraveu la publicitat de la tele? 

Doncs que l’espanyolisme li té por als valencians, i per això ens necessita demonitzar amb qualsevol estereotip que se’ls vinga al cap. Necessiten desfer-se de nosaltres d’una vegada per totes, per imposar a sang i foc el seu projecte en el país dels valencians. Però ací estem, aguantant, en una nova batalla on tornen a utilitzar-nos i demonitzar-nos, i de la que no eixiran victoriosos. Perquè esta és encara més ridícula que l’anterior, la lideren els oportunistes de la política madrilenya i catalana des de les seues xarxes socials i els seus diaris. Cap problema, a continuar fent valencianisme. Sempre a la contra, i avant!!

- Publicitat -

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Els més llegits

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca