“A la Taylor Swift li diria que em perdonés”

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

L’Ofèlia Carbonell va néixer fa 27 anys a Premià de Mar, però des de la pandèmia viu a Barcelona. Actualment, acumula més d’onze mil seguidors a Twitter. Participa en el programa Gent de Merda, que es pot escoltar a Spotify i fa ‘youtufs’ amb Canal Malaia. 

Ets música. Quan vas començar?

Vaig començar amb la música com molts nens catalans, amb 9 anys fent extraescolars a l’escola municipal de música del poble.

Quina cançó creus que es mereix un ’10 minute version’?

Crec que seria divertit un ’10 minute version’ de Tristany i Isolda de Wagner.

Què li diries a la Taylor Swift?

A la Taylor Swift li diria que em perdonés per cada any d’adolescent que vaig menystenir-la, sense ni tan sols escoltar-la, perquè pensava que escoltar bandes horribles de rock em donaria més punts si mai m’enganxava la inquisició musical cunyadesca del patriarcat.

“El problema del català és que no ha tingut temps d’evolucionar a la vegada que les llengües dominants perquè la prioritat era no desaparèixer”.

- Publicitat -

Quin és el problema del català? 

El problema del català ara mateix és que no ha tingut temps d’evolucionar a la vegada que les llengües dominants (l’anglès i el castellà) perquè la prioritat era no desaparèixer. Per tant, ara es troba entre l’espasa i la paret: moure’s i mutar amb els canvis que viu la societat, desenvolupar argot propi i un llenguatge adaptat a les noves formes de socialització que passen a internet amb el risc de debilitar la seva essència i quedar diluït, o centrar-se a protegir la seva herència cultural i quedar al marge de bona part del moviment cultural emergent a internet quan la gent ni es plantegi com a opció viure en català.

Continua…

A vegades penso que s’ha acorralat tant el català i la cultura catalana que no té marge per fer res que no sigui absolutament transcendent. Si has de demostrar constantment que ets una cultura que mereix sobreviure és normal que prioritzis les expressions més d’alta cultura (literatura, assaig, debat polític…) i que menystinguis tot el que et pugui fer quedar malament: telebrossa, entreteniment i oci, cultura “urbana”, etc. 

Sembla que en català només es puguin fer coses importants que justifiquin que el català és important, però alhora és injust que les altres llengües puguin fer també coses superficials i “buides” sense por que sigui utilitzat contra elles. 

“Sembla que en català només es puguin fer coses importants que justifiquin que el català és important”.

Tens onze mil seguidors a Twitter, ha canviat la teva vida en algun sentit?

Com que he anat pujant a poc a poc (fa més de 10 anys que estic a Twitter!) potser no he notat el xoc. Visc a Internet sense tenir gaire en compte que el que faig ho veuen tantes persones. 

T’obre algunes portes?

Obre portes en el sentit que arribes a molta gent, i hi ha altra gent (mitjans, usuaris, etc.) que et veuen a tu també com una porta. Si et publiquen saben que el seu portal arribarà a aquestes persones que potser els hi interessa arribar. Internet és un passadís molt llarg de portes.

Quina és la clau perquè un tuit es faci viral? 

A Twitter funciona molt bé el contingut “relatable”, els pensaments que la gent pugui llegir i dir “haha, sóc literalment jo”. També funcionen molt bé els “zascas”, però crec que són més aviat terreny del Rufián del 2017. Perquè triomfi un tuit has de trobar alguna cosa del pensament col·lectiu i dir-ho de manera breu, rítmica i enginyosa. Com una mena de haiku. Funciona molt bé la vulnerabilitat, dir allò que tothom pensa, però té vergonya d’admetre, i fer pinya. Funciona riure’s d’un mateix perquè llavors la gent pot riure’s de tu sense haver d’admetre’s que també se’n riuen d’ells mateixos.

Els ‘haters’ què diuen?

La veritat és que no em trobo gaires ‘haters’. Crec que soc tan pesada que la gent a qui no agrado em bloqueja directament. No rebo comentaris, però, en canvi, trobo força gent que m’ha bloquejat sense haver-hi interactuat mai. Als vídeos de Youtube sí que trobo els típics comentaris d’”Arriba España”; què hi farem…

Si fossis presidenta del govern, quines serien les tres primeres accions que faries?

Caps de setmana de tres dies. Que desfacin la Renfe i la tornin a fer bé. Renda mínima garantida.

Un o una influencer a qui t’agradaria que entrevistéssim?

La Noelia Karanezi perquè expliqui com es pot ser intel·ligent, divertida, guapa i simpàtica alhora!

- Publicitat -