eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    Elizabeth Duval: “En Madrid ha governat el neoliberalisme i punt”

    Elizabeth Duval (Alcalá de Henares, 2000) mai no deixa indiferent. Després del seu primer poemari (Excepción), la seua primera novel·la (Reina) i el seu primer assaig (Después de lo trans), aquesta filòsofa resident en París ha publicat Madrid será la tumba (editorial Lengua de Trapo). Una novel·la que trasllada als lectors al Madrid post-15M: un Madrid vist des dels ulls dels integrants del centre okupat Casa Roja i de l’organització feixista Hogar Social Madrid. 

    Conversem amb l’escriptora sobre el seu nou llibre, sobre eixe Madrid que no ix en les postals i el centralisme ens porta a parlar sobre Espanya. Recorrem amb l’autora algunes de les temàtiques per conéixer els amagatalls i els secrets que guarda Madrid será la tumba. Indefectiblement, analitzem les claus i les implicacions que té l’auge de l’extrema dreta i acabem preguntant-li com la deshumanització i la vida en grans ciutats ens han furtat la tendresa.

     

    Ver esta publicación en Instagram

     

    Una publicación compartida de Elizabeth Duval (@lyssduval)

    “Si havia d’escriure sobre una ciutat, volia escriure sobre una que coneguera”

    Per què vas escollir Madrid per escriure una novel·la? I… Com vas decidir-te a parlar sobre La Casa Roja i Hogar Social?

    - Publicitat -

    La meua primera idea era escriure una novel·la ambientada en La Casa Roja de Lavapiés (antics cinemes Odeón, okupats per moviments comunistes l’any 2016 en Madrid). És per això que el títol inicial que vaig enviar en els primers esborranys era La comuna de Madrid. No obstant això, després va aparéixer el personatge de Santiago i, per tant, també aparegué tot l’univers neonazi de la novel·la (que gira al voltant d’Hogar Social Madrid).

    L’editorial Lengua de Trapo va proposar-me que contara un esdeveniment o alguna fita de l’Espanya contemporània, des del 78. La seua col·lecció rep el nom d’Episodios Nacionales. Jo no volia contar cap esdeveniment de gran rellevància, sinó una història secundària. Així, vaig decidir contar la història de la Casa Roja de Madrid. Al final, si havia d’escriure sobre una ciutat, volia escriure sobre una que coneguera. Madrid és la ciutat d’on soc i la conec ben bé.

    “S’ha venut una imatge idíl·lica i edulcorada de Madrid en els productes audiovisuals”

    Les paraules que dediques a Madrid en la novel·la són desgarradores. Què és per a tu Madrid?

    En el meu llibre hi ha una visió molt pessimista i apocalíptica de Madrid, que no acabe de compartir. Per a mi, Madrid és molt més amable i càlida. Així però, a poc que agafe distància i analitze els fenòmens polítics que han constituït Madrid com la ciutat que és —el Franquisme, la Transició i tots els anys de govern del Partit Popular— aprecie una ciutat construïda durant el desenvolupisme, en què les divisions socials estan extraordinàriament presents. També pense que, quan s’ha contat Madrid en productes audiovisuals, s’ha venut una imatge idíl·lica i edulcorada. S’ha venut amb moltes floritures una ciutat on sembla que sols hi ha coses boniques i gent que ho passa genial.

    “La Comunitat de Madrid mai no ha estat governada pel neoliberalisme progressista: ha sigut governada pel neoliberalisme i punt”

    Sembla que, pel que parlen entre ells els personatges, Madrid és el bressol del neoliberalisme en Espanya.

    Està clar que no totes les opinions dels personatges de Madrid será la tumba són les meues opinions. Els dos protagonistes tenen una visió catastrofista de Madrid. De fet, Ramiro està anclat als grupuscles marxistes-leninistes, i arriba a dir que vindrà la mort i tindrà els ulls de Manuela Carmena. Madrid mai no ha estat governada pel neoliberalisme progressista: ha sigut governada pel neoliberalisme i punt. La corrupció i l’amiguisme del PP han sigut les tòniques més importants. Hi ha hagut una carència de política per als barris més pobres del sud, en un debat polític centrat en el què passava en els barris més cèntrics.

    Retrat d’Elizabeth Duval // Foto: Hannah Waheed.

    “En Madrid hi ha una enorme concentració de poder en la Gran Vía, que divideix diagonalment la ciutat entre pobres i rics”

    En la novel·la es reflecteix el centralisme que existeix dins del propi centralisme de Madrid. Un dels personatges diu que al final passar per la Gran Vía, i si no passes no existeixes. Què opines al respecte?

    En el text està la frase “en Madrid hi ha carrers i barris plens d’infàmia, però tots queden per sota de la Gran Vía”. En Madrid hi ha una enorme concentració de poder en la Gran Vía, que divideix diagonalment la ciutat entre pobres (en el sud) i rics (en el nord). És molt curiós, perquè la primacia de Madrid i la seua situació com a “villa y corte” és una cosa reconeguda en tots els llocs. Per això no és tan absurd això que va dir Ayuso de que “Madrid és Espanya dins d’Espanya”.

    Tenim periòdics que pretenen dir-se “nacionals” i són premsa regional que cobreix allò que importa en Madrid. Com a afrancesada, tinc certes simpaties jacobines, però acabar amb les diferències i centralitzar les decisions en Madrid no té sentit en Espanya. No pots arrasar les diferències i la riquesa que tenim i fer com si la resta no existira. És una inèrcia que repliquen, de manera problemàtica, fins i tot partits d’esquerres com Podemos. I acaben sent centralistes madrilenys, inclòs centralistes dins de Madrid.

    “No és que siga difícil tindre un propòsit de vida per als joves: és difícil poder dur-lo a terme i fer-lo realitat”

    Un dels grans temes entorn als quals reflexiones en la novel·la és el de trobar un propòsit. Els dos personatges principals intenten trobar un propòsit i un sentit a la seua vida. Ens han llevat la possibilitat de construir un projecte de vida?

    El que més dificulta les nostres vides, les dels joves, és la mancança de bases sobre les quals assentar els nostres projectes de vida. No és que siga difícil tindre un propòsit de vida, sinó dur-lo a terme i fer-lo realitat. Si per treballar encadenes treballs temporals i per estudiar has de canviar de ciutat o de país, la mobilitat es converteix en una norma. Això dificulta que pugues assentar-te en un lloc i desenvolupar projectes vitals i comunitats. Els protagonistes de la novel·la busquen un propòsit en la política, que ofereix un sentiment de comunitat, un propòsit i un gran ideal a què aspirar.

    “La quantitat de gent que pot comprar un discurs antisemita és baixa, però la que pot comprar un discurs antiimmigració en termes securitaris és molt més gran”

    Santiago, coprotagonista amb Ramiro, és un dels ideòlegs de l’Hogar Social Madrid, i escenifica molt bé el canvi de discurs de l’extrema dreta. De construir-se contra els jueus a construir-se contra l’Islam. Com analitzes este canvi?

    Crec que és un moviment intel·ligent per part de l’extrema dreta modificar el seu enemic: dels jueus a l’islam. Més enllà de les fòbies històriques, especialment per part dels nacionalsocialistes, és molt difícil que obtinguen algun tipus de rèdit polític demonitzant els jueus. Vivim en un moment en què estan en l’agenda la crisi dels refugiats, en part provocada per conflictes on l’OTAN i els seus aliats tenen una responsabilitat important.

    En un context on hi ha hagut migracions des dels països àrabs és molt fàcil fer servir la “teoria de la gran substitució”. Este discurs elimina als jueus com a responsables i construeix la nova doctrina de l’extrema dreta. La quantitat de la població espanyola que és susceptible de comprar un discurs antisemita és baixa, però la que pot comprar un discurs sobre la immigració amb marcs securitaris és molt major.

    Elizabeth Duval en la seua llibreria // Foto: Hannah Waheed.

    “En Espanya encara pensem que l’extrema dreta s’assembla als ultres dels estadis de futbol”

    Per a configurar estos discursos de la nova extrema dreta adquireixen un paper fonamental fòrums d’Internet com 4Chan o Forocoches. A través del personatge de Santiago expliques com s’han originat i perfeccionat tots aquestos discursos.

    Abans d’escriure vaig llegir sobre sobre aquest tipus de moviments, i un tema molt important eren els fòrums d’Internet. Una bona recomanació és Red pill. En Espanya encara pensem que l’extrema dreta s’assembla als ultres dels estadis de futbol, a l’estereotip més comú sobre els nazis amb el cap rapat. Encara, la inèrcia ens impedeix comprovar que s’assembla molt més del que imaginem a l’alt-right sorgida dels fòrums d’Internet.

    Santiago elabora un discurs molt sofisticat en la novel·la, precisament, gràcies a totes les referències i els moviments discursius que li arriben dels fòrums. I ell les adapta. En el llibre empre captures de pantalla de veritat que he agafat de llocs com 4Chan, que són capaces d’endevinar el discurs de l’extrema dreta 5 anys, i que formaren a alguns dels seus actuals quadres joves. La socialització política cada vegada s’assembla més a un fòrum d’Internet, i ignorar esta qüestió sembla no haver entès res. Per això també és important Madrid será la tumba. 

    “Certa esquerra encara té una incapacitat manifesta de dir la paraula Espanya”

    Altre dels temes que es desprenen de les apassionades converses entre els dos protagonistes de la novel·la és el debat sobre Espanya. L’ultradretà Santiago li diu a Ramiro, el marxista: “No eres capaç de dir per la teua boca la paraula Espanya”

    Que Santiago siga un neofalangista no impedeix que, de vegades, diga coses que són veritat! (Riu). Eixa incapacitat d’una part important de l’esquerra de dir la paraula Espanya s’ha vist en moltíssimes ocasions. Inclòs en Madrid es fa, molt sovint, referència a l’Estat espanyol. En tot cas, potser el terme correcte fora “el reino de España” (riu). No tindre una possibilitat d’apel·lar a un país o un Poble dificulta enormement fer política i construir moviments populars en Espanya. És una inèrcia amb què es continua carregant, inclòs en partits parlamentaris o institucionals: una aversió radical a tot el que puga olorar a Espanya.

    “La novel·la pot interpretar-se com una reivindicació de la política front el fracàs de la política com a estètica”

    En dies en què alguns apel·len a les decisions tecnocràtiques i la despolitització de la vida… Madrid será la tumba és una reivindicació de la política?

    Mmm… Crec que pot interpretar-se com una reivindicació de la política front el fracàs de la política com estètica. La política, pel que fa a les decisions que modifiquen la vida de la gent, està molt poc present en el llibre i en les vides dels protagonistes. Primerament, en les recollides d’aliments que fa Hogar Social Madrid, que, no ens enganyem, fan també una barbaritat d’associacions veïnals. I, a més a més, també es veu quan les Mares Contra la Droga es queixen als marxistes perquè havien okupat un edifici que l’Ajuntament anava a cedir-los per continuar amb les seues activitats. Amb aquestes manifestacions es veu com Hogar Social i la Casa Roja realment tenen més a vore amb l’estètica o amb la teatralització de la política que amb la presa de decisions que afecten a la vida de la gent.

    “Em fan molta pena les persones que careixen de tendresa”

    En la novel·la es planteja com les grans ciutats han acabat deshumanitzant-nos. Han acabat també amb la tendresa?

    En la novel·la es contraposen la tendresa a l’asfalt i el formigó, que fan una ciutat hostil per a les persones. Una ciutat on sols es pot interactuar amb l’Altre mitjançant el consum o d’una mediació d’un tercer. Esborren parcs, espais verds i tots els llocs on puguen donar-se interaccions. Crec que és molt complicat acabar amb la tendresa. Inclòs en el cas de Santiago i Ramiro i ha ternura, i la veritat és que em fan molta pena les persones que careixen de tendresa. Ací (en França) està la frase de “treball, metro i dormir”, que reflecteix com aquest model ens fa estar molt més sols, aïllats i ens furta la tendresa. Els bancs, els parcs i la recuperació d’espais per a les persones ens tornen la vida i la tendresa.

    Una cançó, un llibre i una pel·lícula que relaciones amb la teua novel·la.

    De cançó em quede amb Suspiros de España de Rocío Jurado, de pel·lícula Els miserables, de Ladj Ly, i de llibre Red Pill, de Hari Kunzru.

    I, ja per acabar. Per què la gent hauria de comprar-se o llegir-se Madrid será la tumba?

    Pense que, d’una banda, si tenen ganes de comprendre part dels orígens, causes i efectes de la prevalència del discurs reaccionari de hui en dia, és una novel·la que aporta algunes claus interessants. De l’altra, pense que és una novel·la que, tot i que m’han arribat a dir que és un poc devastadora, pot procurar molt de plaer dins del terreny literari. Crec que hi ha molts fragments que disfrutaran molt llegint!

    - Publicitat -

    Seguim gràcies a tu!

    Des del 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció ens ajuda a continuar endavant.

    Els més llegits

    Guerres de religió

    Emoció i atenció

    Una veritat incòmoda

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca