Tots, gairebé tots o la majoria de clubs compten amb una figura que s’ha convertit en peça imprescindible de l’engranatge que fa rutllar la màquina: l’scouter –o vistaire, pels més puristes–. En general, aquestes solen organitzar-se per ells mateixos per a poder proporcionar al cos tècnic i plantilla tota la informació necessària per reduir la incertesa el dia del partit. Alguns tenen un ampli Departament d’Anàlisi i Scouting, altres disposen d’un únic analista que es busca la vida veient rivals, analitzant partits i entrenaments de l’equip propi, observant jugadors d’altres països, extraient dades de pàgines web i, fins i tot, fent tasques que no relacionaríem amb el clàssic observador o analista. Avui en dia, el FC Barcelona és dels clubs que més inverteix en anàlisi i tecnologia aplicada al futbol. Així i tot, continua essent una peça més que sembla disposar de la mateixa falta de rigidesa que mantenen altres càrrecs importants de l’entitat blaugrana. Tot va començar el mes de gener del 2020, quan l’anterior directiva va decidir dur a terme una revolució a l’esmentat departament, la qual es va acabar consumant en una reducció a la meitat del nombre de treballadors, havent passat de la quarantena de persones que el formaven fins a la vintena actual. Una mesura iniciada per Xavier Vilajoana que pretenia reforçar i donar un nou aire a una àrea estratègica per a la planificació i el bon funcionament de l’àrea esportiva més rellevant del club, en tots els seus nivells, des de les categories de formació fins al primer equip.

El Barça va prescindir de Pep Boada, després de 17 anys al club. A més d’ell, altres que van agafar la porta de sortida van ser Pep Moratalla, Paco Clos, André Cury, Goran Vučević o Lluís González. Altres integrants de l’estructura, com és el cas del pare de Bojan Krkić, van decidir abandonar el club pel simple fet de veure’s en un espai on no es confiava prou en l’scouting i a on regnava un criteri molt marcat per part de les persones que conformaven la direcció esportiva –encapçalada per Éric Abidal i Ramon Planes–, amb qui mai va existir l’afinitat i la sintonia necessàries. Una direcció esportiva que va mostrar un interès escàs amb les opinions dels analistes, sense que es produïssin reunions per escoltar-ne les respectives opinions. Per a més inri, l’arribada de Xavi Hernández també ha provocat una reestructuració que ha perjudicat de nou a una sèrie d’integrants que han vist com la seva etapa a Can Barça finalitzava abans del previst; doncs el nou míster s’ha envoltat d’homes de la seva plena confiança. La nova estructura ha anat agafant color, però encara hi ha espais per omplir, com al mateix Departament d’Anàlisi i Scouting, el qual ha comptat amb les baixes de Raúl Peláez, cap d’analistes, i Jordi Melero, analista del primer equip. I si hi ha un nom que agafa relleu és el de Carles Puyol. De fet, el retorn de l’històric central de la Pobla de Segur és un desig tant de Xavi, com del president Joan Laporta, que ja fa temps que busca la fórmula per integrar a Puyol en la dinàmica de l’organigrama tècnic de l’entrenador egarenc.

Després d’anunciar la seva retirada l’any 2014, Carles Puyol va diversificar la seva carrera professional a diversos fronts. Una de les seves primeres funcions la va realitzar com a adjunt a la secretaria tècnica, amb Andoni Zubizarreta al capdavant. Va durar tres mesos i mig en un càrrec que va abandonar després del cessament de ‘Zubi’ el gener del 2015. A més, fa poc més de dos anys, va declinar l’oferta de Josep Maria Bartomeu per tal d’integrar-se a la direcció esportiva del club per tal de convertir-se en la cara principal del departament. L’històric capità blaugrana ho té clar, vol penjar la corbata i posar-se la granota de treball, deixant enrere qualsevol mena de càrrec institucional i preferint asseure’s a la taula on es prenen les decisions esportives transcendents. En aquest sentit, un espai que ha quedat orfe és el que ha deixat Ramon Planes a la secretaria tècnica. Aquest, però, es tracta d’un càrrec on difícilment se sentiria important a l’hora de prendre qualsevol mena de decisió, ja que Laporta té clar que qui mana és el director general i Mateu Alemany, que fa mans i mànigues per gestionar un club a la deriva. A més, darrere seu es troba Jordi Cruyff, vinculat a l’organigrama de l’àrea de futbol des del passat mes d’agost, ocupant la plaça de director de l’Àrea Internacional. Actualment, és Jose Mari Bakero, a qui uneix una bona amistat amb Joan Laporta, qui dirigeix l’Scouting Nacional en futbol professional i l’Scouting de tot el futbol base.

L’encaix es fa difícil de trobar, però sembla que s’ha trobat una possible opció que s’està valorant, i aquesta no és cap altra que Puyol agafi les regnes del Departament d’Anàlisi i Scouting. A més, ho podria fer de la mà d’un amic personal i exjugador de l’entitat, com és Iván de la Peña. Puyol vol anar de la mà de l’experico, doncs sap que és fill de la idea, que coneix on està el talent i que té la mirada necessària com per convertir-se, novament, en la seva mà dreta; i és que ja havien treballat plegats: L’any 2013, De la Peña decideix muntar la seva pròpia agència de representació de la mà de l’advocat Ramón Sostres, molt vinculat a un Carles Puyol que poc després de retirar-se es va acoblar al despatx que porta el nom dels tres socis (Puyol, De la Peña & Sostres). D’entre els clients destaquen jugadors com Gavi, Carles Aleñá, Arnau Tenas o Adrià Bernabé; però el d’Eric Garcia és un dels moviments més importants duts a terme per l’agència liderada per l’exjugador i Sostres. De fet, Lo Pelat va tenir un paper determinant a les negociacions amb Joan Laporta i Mateu Alemany. Un representant que té la malaurada deriva que va patir la seva carrera molt present, fet que el converteix en un agent crític futbolísticament amb els seus representats i que evita convertir-lo en un simple gestor que pensa en els diners. Finalment, Puyol no es va sentir còmode en el rol d’agent i representant, fet pel qual va decidir deslligar-se’n i agafar altres camins.

Veurem finalment si el FC Barcelona troba l’encaix per a Carles Puyol al nou projecte de Xavi Hernández i si aquesta tasca serà de la mà d’Iván de la Peña. Les noves responsabilitats de Puyol haurien de ser com a figura rellevant a l’hora de prendre decisions esportives. En cas de no efectuar-se, molt probablement, seguiria treballant en l’àmbit social, a la Fundació i com a ambaixador de l’entitat. Quant a De la Peña, la possibilitat podria ser la de fer-se càrrec del servei de seguiment i documentació de jugadors, des del primer equip fins a les categories inferiors. La sortida d’Albert Benaiges com a coordinador de la base obrirà alguna porta?