Canvi de focus

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Tercer episodi de Xavi a la banqueta i, com ballem alegrement al compàs de les emocions del moment, hem passat del gol a la flor. De la manca d’efectivitat al triomf per fortuna amb ramificació mediàtica de queixa per errades arbitrals. No importa gaire: Madrid denuncia per terror a què el nou entrenador se’n surti i el Barça torni a ser rival massa ràpid mentre que, des de l’interior del barcelonisme, s’assenyala amb el dit la potra per lamentar que se n’aprofiti Laporta, de qui no suporten ni això. O sigui, res de nou, com si volen redactar una tesi doctoral sobre la transcendental importància de la xamba en qualsevol ordre vital. I si agafem mínima perspectiva, qui partit passa, projecte empeny, que això de reconstruir es farà llarg, que això de forjar un equip coherent amb la teoria d’èxit no serà bufar i fer ampolles. Guanyar dóna confiança, simplement, l’únic del que va la cosa a dia d’avui. La resta, fullaraca interessada, ganes de rebel·lar-se contra els inamovibles marcadors del futbol, pulsió vella com la tos. Fascina l’escuma del moment, com intentar entendre què feia Eric García perseguint Moi Gómez lluny del lateral des de l’ortodòxia cruyffista o divertir-se comprovant que els neonuñistes denunciïn la pilotada llarga de Ter Stegen en el gol de Memphis com si fos una heretgia. Detalls que duren instants. En tot cas, si som pràctics, felicitem-nos per l’anunciat triomf d’Alexia Putellas com a nova Pilota d’Or. La millor del món és de casa i aquesta és una glòria mai viscuda en cap ordre ni gènere.

Queda clar el canvi de focus, gairebé radical. Ara, els llums són dedicats en exclusiva a Xavi i Laporta aprofita per fer un mutis, deixar l’escenari on patia el risc d’acabar socarrimat i, en teoria, ja es pot dedicar amb certa pau a les funcions i urgències pròpies del càrrec. Això ha estat com deixar una sèrie televisiva d’interès a mitja temporada i començar-ne una altra que no té res, absolutament res, a veure. D’aquesta manera, previsible però sorprenent, ens han quedat enlaire, pendents, un seguit de trames que depenien directament del màxim protagonista dels darrers mesos. Marxen d’escena uns quants aspectes interessants a resoldre com, per exemple, la data de l’informe ‘forensic’ i la hipotètica pressió que aquesta junta hauria de generar en els predecessors, si és que vol reclamar-los responsabilitats d’alguna mena després de la calamitat perpetrada. Molt ens temem que això acabi ‘a la catalana’, escombrant sota la catifa, no fos cas que l’exigència trepitgés alguns ulls de poll i en el futur es pogués tombar com un bumerang cap els promotors de la mesura. Si el soci no pressiona en tal sentit, resultarà que els 1.350 milions de forat negre, el descontrol de gestió, el trossejament de factures i moltes altres barrabassades acabaran en foc d’encenalls, a benefici d’inventari, que en aquest país mai no passa res quan es tracta d’exigir democràticament que paguin els causants de les desgràcies. I aquesta n’ha estat una de ben grossa, per molt que vulguin dissimular. Ni oblit, ni perdó, apliquem-ho també aquí amb l’esperança de que no es converteixin només en un lema buit, en boniques paraules sense contingut de cap mena. Una vergonya, sí, a la que ens haurem de resignar per molt que dolgui, per la impunitat concedida a maldestres que han estat ben a punt de carregar-se el club.

Pendents de Xavi, la jugada de convocar referèndum telemàtic per aprovar la petició dels 1.500 milions de crèdit té clars i obscurs. D’entrada, al·leluia, consulta democràtica amb vot fàcil gràcies a les noves tecnologies, un detall del que ja recelàvem, desig de que el Barça sigui paradigma de club participatiu, obert, que compta amb els associats quan toca prendre decisions. I com sempre, aigua al vi de manera immediata: Què coi votarà el soci aquest cop si no ha vist projecte arquitectònic ni sap un borrall dels plans previstos per a demanar diners a dojo? Un altre brindis al sol, exactament bessó al referèndum per aprovar l’Espai Barça del 2014.

La postil·la: Deu milions, la quitança pactada amb Koeman i el seu quadre tècnic. Ja pot anar-se’n a jugar a golf amb els seus amics. I si pot ser, que s’estalvii de proclamar amor al Barça. Prou se l’ha cobrat amb escreix malgrat ser un professional incapaç de rendir com el càrrec i el club requerien.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca