Dones invisibles per a la medicina

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

“Es pensaven que estudiant als homes també estudiaven a les dones, però s’equivocaven”. És amb aquesta cita que la doctora endocrinòloga, Carme Valls, inicia la ponència moderada per Montse Montaña i organitzada per l’entitat Feministes de Catalunya, associació independent de qualsevol partit polític o entitat pública i sense ànim de lucre, la qual treballa per una vida digna, lliure i segura per a totes. “Les dones només hem tingut importància per a la medicina a l’hora d’estudiar la salut reproductiva”, continua dient Valls, pionera en plantejar les diferències de mortalitat entre homes i dones. 

Sabíeu que les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort en dones a escala mundial? Segons la doctora Valls, la resposta no la tenen clara ni tan sols als centres de salut on ella imparteix ponències. “Les dones amb un quadre d’infart arriben de 2 a 5 hores més tard a l’hospital”. En addició, la mortalitat postinfart és més elevada en dones que no pas en homes (68% vs. 33%) i la rehabilitació postinfart es realitza en un 87% dels pacients homes i un 33% de les pacients dones. Molta gent, fins i tot professionals, es pensa que el càncer és la primera causa de mort en dones. En realitat, però, el càncer és la primera causa de mort en homes (càncer de pulmó) i la segona en dones (càncer de mama). 

Font: Ponència Dr. Carme Valls. Dades del 2016. Espanya.

Una de les claus per visibilitzar les dones a la medicina és tenir clara la distinció entre sexe i gènere. Hi ha diferències de sexe específiques amb diferents exposicions en funció de factors de risc, estrès, etc. És per això que algunes malalties no es manifesten igual en un cos biològicament femení que en un de masculí. “Estudiar el genoma i el epigenoma és clau i exigeix una mirada diferent. El sexe no són només els genitals. De fet, ni la genètica, ni el cervell, ni tan sols el funcionament del fetge poden canviar-se a través de les hormones”, diu reiteradament Valls. Però la confusió entre sexe i gènere no és l’únic factor a tenir en compte. Hi ha un gran llistat de biaixos de gènere a la medicina. Començant per l’organització sanitària androcèntrica i acabant pels estereotips de gènere, sense oblidar l’absència de rates femelles en investigacions preclíniques. “Les conductes dels mascles no poden avaluar l’estat emocional i motivacional de les rates femelles. El mateix passa amb molts dels tests en humans”, remarca la doctora.

Font: Ponència Dr. Carme Valls. A càrrec de Feministes de Catalunya.

Fa temps que la societat treballa per posar la salut mental en el centre. Però no podem oblidar que l’ansietat i la depressió també s’han definit a partir de l’escala masculina. “Les dones som jutjades d’ansioses i depressives quan, en realitat, simplement som humanes”, recorda la doctora. I continua, “per entendre millor les pacients mai dono per descomptat allò que diuen les farmacèutiques. Si em comuniquen que un producte no ha estat testat amb dones, els hi aviso que no el recomanaré”. En definitiva, les dones som invisibles per a la medicina perquè també som inferiors per al sistema que ens envolta. Més enllà d’informar-se sobre aquesta realitat social cal treballar per aconseguir un canvi de paradigma: parlar de diferències no significa parlar d’inferioritats. La realitat biològica femenina és diferent de la masculina, però això no vol dir que sigui menys important. Simplement s’ha de deixar d’estudiar la naturalesa humana partint de la biologia masculina com a norma per excel·lència.

Les dones que accepten ser imatge

La invisibilització de les dones a la medicina està íntimament relacionada amb el procés patriarcal de la desidentitat personal. És a dir, dones que tenen una relació imaginària amb elles mateixes perquè no saben qui són. Històricament, el patriarcat ha controlat el nostre paper passiu en el sistema. La moda de les faixes en els segles XIX i XX ens assegurava una cintura de vespa a costa de conseqüències negatives a la salut, com la incontinència urinària o el mal desenvolupament de la musculatura. A la Xina, la pràctica torturadora dels peus embenats va afectar milions de nenes durant segles. Doncs es creia que els peus petits agradaven més als homes.

La doctora Carme Valls també és membre del consell de redacció de la revista ‘Mujeres y Salud’, un espai on s’informa de la salut de les dones amb perspectiva feminista.

Hi ha qui pensa que aquest control patriarcal de la imatge femenina és quelcom superat. Però la doctora Valls ens avisa que, actualment, hi ha dones als EUA que s’extirpen els dits petits dels peus per posar-se tacons. Alhora, unes 882 persones son operades de cirurgia estètica a Espanya: 756 dones i 132 homes. Resta clar que les dones seguim sent dependents de les mirades alienes, tot i que ara els espectadors no els trobem només al carrer, sinó que també hi són a les xarxes socials. “La cultura patriarcal configura els significats personals del cos mitjançant una estructura simbòlica”, conclou Valls amb aquesta cita de Rosa Pastor Carballo.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca