Eswatini sembla un escenari del Tintín, tan colonial que sobta de veure. El 19 d’abril del 2018 Swazilàndia va celebrar el cinquantè aniversari del monarca Mswati III i també de la independència, i el rei va aprofitar l’ocasió per canviar Swazilàndia per eSwatini, perquè l’anterior nom del país s’assemblava massa a Switzerland. La presidenta de Taiwan Tsai Ing-wen va assistir a la gran festa, perquè el regne d’eSwatini és un dels vint països que encara avui reconeixen Taiwan com a estat sobirà. La Xina ha intentat dissuadir el regne, però no se n’ha sortit i els taiwanesos mantenen el suport d’eSwatini. Com altres animals salvatges del anomenats Gran Cinc, els rinoceronts són abundants a eSwatini; també n’hi ha de blancs, en perill d’extinció i pacífics quan un s’hi acosta.
L’antiga colònia britànica està dins del que avui és Sud-Àfrica i és l’última monarquia absoluta de l’Àfrica negra. Les altres quatre són el Vaticà, Brunei, l’Aràbia Saudita i Oman. A diferència del que passa a la resta de monarquies absolutes, la llibertat religiosa no és cap problema, a eSwatini. La pràctica majoritària és una barreja entre el cristianisme i la religió autòctona, que parla d’un creador de nom Mvelincanti o ‘aquell que hi era des del principi’; Tot i que són monoteïstes, els swazis veuen com Mvelincanti com una figura tan remota que pels afers quotidians prefereixen dirigir-se als esperits. Un 2% de musulmans estrangers i una cinquantena de jueus viuen al que avui és eSwatini, descendents dels europeus que van fugir de l’Holocaust i van anar a parar al que llavors encara era Swazilàndia. El pitjor problema d’eSWatini és la sida, que els últims temps ha frenat però que encara corre com la pólvora. La poligàmia desenfrenada del monarca és contagiosa, i entre aquest i altres factors, al país un terç dels adults estan infectats amb el VIH, el 35% de les dones joves i el 19% dels homes.
Mswati III i la seva mare comparteixen el poder a mitges, com pauta la tradició, però tot i la divisió de poder entre una figura reial masculina i una de femenina, al regne d’eSwatini el masclisme va de cara. Diuen els costums locals que les dones no poden menjar vaca, que la dona que menja cervell passarà a ser massa intel·ligent, que si menja llengua parlarà malament del marit i que si menja peus s’escaparà: per evitar-ho, els marits swazis no han de comprar mai sabates a les seves dones. Mswati III té quinze dones, i el seu pare Mswatti II en tenia setanta. La família reial swazi no para de créixer, i els seus membres es poden reconèixer perquè porten plomes vermelles al cap. Cada any se celebra al país la Umhlanga o dansa de la canya, amb deu mil dones joves que ballen nues en honor a la reina i que capten l’interès de turistes d’arreu del món que omplen les butxaques del monarca, propietari de quasi tot el sector hoteler; a cada Umhlanga, Mswati II pren unes quantes esposes noves.
Durant l’Umhlanga del 2012, Teodorín Obiang, corrupte conegut i fill del dictador equatoguineà Teodor Obiang, va perdre gairebé tres milions de dòlars no declarats en una habitació d’hotel d’eSwatini mentre hi era de visita per festejar la filla gran de Mswati III, la princesa Sikhanyiso. Poc més tard, un seguici de princeses swazi van aterrar amb avió a la ciutat guineana de Malabo, i una d’elles duia una criatura de Teodorín. L’amistat entre el regne d’eSwatini i l’antiga colònia espanyola de Guinea encara dura.
L’escriptora swazi exiliada als EUA Sarah Mkhonza explicava en una entrevista que d’entrada aquest ritual col·lectiu en honor a la reina es feia per celebrar la pubertat, i la collida de canyes en comunitat servia per enfortir els vincles de la ciutadania swazi, avui poc més d’un milió de persones. Mkhonza va fugir els EUA per haver escrit ficció inspirada en la realitat del país, on el rei ho decideix tot i viu a costa del milió i escaig de ciutadans, que es queixen de falta de medicaments i que en bona part es troben al llindar de la pobresa. Sarah Mkhonza fa anys que viu fora d’eSwatini, però no és l’única dissident. El maig passat la policia reial va assassinar un estudiant de Dret, i fa mesos que la monarquia viu onades de protestes en favor de la democràcia. En una d’aquestes mobilitzacions les forces de l’ordre van arrestar els parlamentaris Mduduzi Bacede i Mthandeni Dube, que estan tancats a la presó des de l’estiu passat.
Arran de les detencions de més de mil persones i de la presó pels parlamentaris, l’1 d’octubre del 2021 es va repetir una protesta que va ser massiva, amb 10.000 persones (d’un país d’un milió i escaig) concentrades davant l’ambaixada estatunidenca per reclamar intervenció en l’alliberament de Bacede i Dube, per la democràcia, i per la caiguda de l’últim monarca absolut del continent, l’esperpèntic Mswati III i la seva descendència. Segons l’Africa Confidential, “el que va començar com una protesta estudiantil contra la brutalitat policial ha acabat amb l’exèrcit al carrer i entre 80 i 100 civils morts”. Les protestes encara duren i sota el hashtag #EswatiniProtests i #EswatiniLivesMatter hi ha exhibieix fotografies de brutalitat contra ciutadans i també de les trobades pacífiques d’activistes prodemocràcia. Eswatini és la prova que, al llarg de la història, no hi ha un sol racó de món que d’una manera o altra no busqui alliberar-se. Si l’últim rei absolut africà està a punt de caure és perquè cap personatge poderós està exempt de l’amenaça del canvi.
