Drama Club Barcelona

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Acabàvem el darrer article, publicat en plena ressaca de l’assemblea de socis, dient que la junta directiva tenia per davant una papereta molt complexa per tal d’intentar restablir l’equilibri patrimonial del club, amb l’amenaça permanent de la conversió en societat anònima, un escenari indesitjable que considerem que potser podria ser assumit com a mal menor pels gestors actuals del Club, Deu no vulgui. Però avui volem fer un canvi de joc aprofitant el cap de setmana sense futbol –per als catalans, les jornades de seleccions nacionals són dies sense partits– per posar sobre la taula un assumpte ben conegut que respon a la realitat delirant del club des de fa molts anys i que darrerament les xarxes han titulat com a Drama Club Barcelona. Una entitat on tot és excessiu, acostumada a viure al límit, massa sovint envoltada de circumstàncies que semblen sortides de la ploma de García Márquez i que no dona treva perquè la notícia que ens deixa perplexos un dia, passa a ser una simple anècdota davant la major perplexitat de la notícia del dia següent.

Aquestes darreres dates hem assistit a l’entrega per capítols d’un serial que podria pertànyer a la factoria d’en Carles Porta i el seu popular “Crims”. En el capítol 1 vam saber que l’ex-jugadora del Barça Kheira Hamraoui -ara al PSG- havia estat agredida per uns individus en ple carrer i que la policia francesa havia detingut a la seva companya d’equip Aminata Diallo com a instigadora de l’agressió. Aparentment, Diallo havia trobat una drecera ben directa per tal de treure-li el lloc a Hamraoui a l’onze inicial. En el segon capítol, la policia deixava en pau Diallo perquè havien canviat de plans i ella ja no era sospitosa, sinó que les pistes els encaminaven cap a l’etapa de blaugrana de la jugadora i a una relació que havia mantingut amb un home a la ciutat comtal, amb el que el cas guanyava en proximitat per a tots nosaltres. La tercera entrega -i de moment, última- ha suposat un gir a la trama sorprenent perquè de cop hem sabut que l’home amb qui s’havia estat allitant Hamraoui no era altre que Éric Abidal, que simultàniament passava a ser l’acusat de contractar els matons que van agredir la jugadora francesa. Seguirem expectants per veure com evoluciona aquesta història tan trepidant, sense descartar cap escenari en vista de la perícia del guionista.

I és que Abidal ja té experiència en protagonitzar el drama barcelonista, perquè temps després de rebre un fetge trasplantat i per causa d’una conversa telefònica interceptada per la policia i després filtrada als mitjans, on Sandro Rosell departia de manera relaxada amb l’ex-empleat del club Juan José Castillo Jr., es va estendre la creença que potser l’òrgan que havia rebut el francès no tenia un origen del tot clar. El motiu del transplantament de fetge havia estat un tumor cancerigen detectat en aquell òrgan i inicialment extirpat, però que es va reproduir. Cal qualificar de coincidència insòlita que mentre el defensa francès passava aquest tràngol, un altre membre de l’equip, com era l’entrenador Tito Vilanova emmalaltís i morís també per causa el càncer.

¿A qui més li pot passar que no sigui al Drama Club Barcelona que en una temporada en que està en franca progressió per situar-se líder i trencar el malefici de sis anys sense guanyar la Lliga, vegi com li segresten el seu davanter centre i estrella de l’equip? Potser les noves generacions de culers no tenen present aquest fet, però va succeir al Barça durant la temporada 1980/81, quan uns mecànics a l’atur van tenir la infausta idea de segrestar Quini, el gran fitxatge del futbol estatal d’aquella temporada. Un imponderable de tal magnitud va acabar provocant que l’equip caigués en la depressió durant el mes que va estar sense la seva estrella i que, per tant, un cop més el títol de Lliga viatgés cap a una altra ciutat. Si més no, tot va quedar en un ensurt perquè Quini va ser alliberat i -a major glòria i profit del president Núñez- sense pagar ni una pesseta de rescat.

La temporada següent, la 1981/82, la malastrugança va reaparèixer en forma de lesió, quan un defensa de l’Athletic Club, Andoni Goicoechea (recordin el seu nom) va deixar fora de combat una altra de les estrelles de l’equip, l’alemany Bernd Schuster, que es passaria prop d’un any fins a poder rendir. No cal viatjar gaire en el temps per trobar la següent desgràcia blaugrana relativa als seus fitxatges estrella, perquè la temporada 1982/83 veuria com la contractació més cara de la història del futbol mundial, la de l’argentí Maradona, no va donar els fruits esperats perquè, arribar i moldre, als pocs mesos de posar-se la samarreta blaugrana va caure víctima d’una hepatitis de la que trigaria tres llargs mesos a recuperar-se. En temps recents, algunes fonts han assegurat que la malaltia que va contraure Maradona no era ben bé una hepatitis, sinó més aviat alguna patologia vinculada a la seva frenètica activitat sexual. I per completar aquest pòquer de desgràcies, la temporada següent el turmell de l’astre argentí quedaria fet miques després que el blaugrana fos atropellat per un defensa de l’Athletic Club de nom Andoni Goicoechea (veuen com havien de recordar el seu nom?). La llarga inactivitat després de la destrossa va provocar que en aquella segona -i última- temporada de Maradona amb el Barça tampoc se’l pogués veure en plenitud.

La llista de circumstàncies anòmales que han tenyit de mala sort la història del Barça és ben llarga i donaria per un article molt més extens que aquest, però abans de cloure tan funest catàleg no podem passar per alt que el fundador de l’entitat, el santificat Joan Gamper, va posar punt final a la seva vida l’estiu del 1930 en disparar-se un tret al seu domicili del carrer Girona.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca