Otras políticas: un projecte que aspira a ser l’alternativa

Un projecte sense nom però amb molts lideratges de renom. Estratègies polítiques diferents que conflueixen amb diversos punts en comú. No volien mirar cap a les urnes, però l’oposició ja ho ha fet. Ahir al matí es dibuixava un nou camí per l’esquerra amb l’acte “Otras políticas”, que va tindre lloc al Teatre Olympia de València.

Amb Mónica Oltra com a amfitriona, l’acte va comptar amb la Vicepresidenta Yolanda Díaz, l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, la dirigent de Más Madrid Mónica García i la política ceutí Fátima Hamed. Una combinació que fa uns mesos ningú haguera imaginat, però que ara s’enllaça quasi de forma natural. Les líders obren una habitació pròpia, amb la intenció de tornar a il·lusionar i construir un projecte “més enllà de les sigles”.

Més enllà d’una “xarrada entre companyes”

Les líders entraven passades les dotze entre els aplaudiments del seu públic, i en els casos de Mónica Oltra i Yolanda Díaz, al crit de “¡Presidenta, presidenta!”. Existia eufòria i existia expectació. No són moltes les vegades que diversos partits s’uneixen en un repte compartit d’aquesta envergadura. Les polítiques coneixien les expectatives, i van intentar tranquil·litzar els ànims assegurant que es tractava d’una xarrada entre companyes.

“Hem vingut perquè el tsunami feminista marque el nou cicle”

Ja havien avisat de que no hi haurien titulars incendiaris, però sí ganes de seguir preparant actes semblants en diferents parts d’Espanya. Una xarrada entre amigues que va despertar el recel de diversos partits, especialment el del PP. L’aquelarre feminista, com el va definir la popular María José Català, es va fer servir com a lema. Oltra va aprofitar per donar la volta al missatge de desprestigi: “Hem vingut perquè el tsunami feminista marque el nou cicle. És el primer aquelarre al que vinc”, va dir Oltra amb sarcasme.

Mónica Oltra durant la seua intervenció. Alba Juan.

L’esquerra que vol fugir del soroll

- Publicitat -

Convertida en el mateix Fray Luís de León, l’esquerra vol escapar del “mundanal ruido” en la proposta encapçalada per Yolanda Díaz. Així, la manera de fer política i com fer-la constitueix un dels eixos centrals del relat d’Otras Políticas. Una forma d’encapsar tot el projecte baix la direcció de la ministra de Treball, que basa la seua marca personal al voltant de la resposta pausada, la elusió de la confrontació personal. Un estil que s’ha fet viral amb la famosa frase que pronuncia sobre el portaveu popular en el Congreso: “le voy a dar un dato”. Carolina Ferre, encarregada de conduir l’acte amb l’espontaneïtat i la naturalitat que la caracteritzen li ho va recordar entre rialles.


Un soroll que, amb l’espenta de les xarxes socials, ha caracteritzat la política espanyola des de fa anys. Que Espanya fa més política de la que pot consumir és una frase que sona amb molta freqüència, i és això el que va defensar Ada Colau: “He sigut més feliç des que vaig deixar Twitter, perquè la plataforma promou la instantaneïtat, la no reflexió, i és un tipus de cultura que potència l’agressivitat i deforma la realitat”. No obstant això, van ser nombrosos els càrrecs de Podem, Compromís, Esquerra Unida, Más Madrid i Barcelona en Comú els qui van assistir a l’esdeveniment.

Un projecte que està en els detalls

Tot en l’acte estava construït en aquest sentit; tipografia despreocupada, cançons en diferents llengües i amb un estil molt més desenfadat que el del primer Podem, xarrada tranquil·la i escassos atacs a l’oposició de forma directa. És un dels objectius de la plataforma? Canviar la forma de comunicar la gestió o començar a fer política d’una manera diferent? Hi tindran molta faena si és així, però està clar que la decisió d’Ada Colau de deixar Twitter no ha sigut reproduïda per les seues companyes.

“S’ha de normalitzar el diàleg i trencar amb la normalització de l’insult”, defensava Colau. No obstant això, de vegades és difícil escapar del soroll. Les frases es van quedar en paradoxa quan el silenci es va vore interromput per una militant de Frente Obrero, que a crits va ser desallotjada del teatre. Més enllà de les lleis o els pressupostos, aquesta plataforma té un repte difícil de resoldre si pretén aplegar a l’electorat: rebaixar la crispació. La pandèmia, lluny de connectar idees i sentiments ―com es pronosticava a l’inici― els ha allunyat un poc més.

“S’ha de normalitzar el diàleg i trencar amb els insults”

La principal incògnita que ressona és com tindrà lloc la construcció del nou subjecte polític. Amb absències destacades per part d’Íñigo Errejón i d’un sector important de Més Compromís i amb el “no” de la dirigent del Bloque Nacionalista Galego Ana Pontón, les pròximes setmanes poden ser crucials. Ací juga un paper fonamental el relat de la màtria que té Oltra: atrau i uneix, no és agressiu, implica cures ―la salut mental i la defensa dels treballadors són trets repetits al llarg dels discursos―, projecta novetat i s’allunya de component obsolet i segrestat per la dreta de la pàtria en el cas espanyol. Trobar eixe punt en comú, de l’orgull per un projecte de país, és el punt clau per a les pròximes eleccions. “Tot és millorable, però sí que es poden canviar les coses”, va incidir Díaz.

Yolanda Díaz, debatint en Otras políticas.

Un repte compartit: Tornar a insuflar energia i il·lusió

Un dels problemes que es troben els partits que governen és el decaïment de la il·lusió inicial. A poc a poc, van passant els anys i algunes promeses es compleixen a mitges, no hi ha un enemic contra el qual enfrontar-se, s’estableix una rutina marcada pels comptes, les lleis i la burocràcia i coses que en altre moment es passarien per alt pesen com una losa. L’electorat poc convençut ―que a les últimes eleccions era al voltant del 39% ​― pot girar el cap si l’ambient no torna a insuflar-se de noves esperances. És per això que aquests moviments poden reviure sentiments adormits, perquè Podemos puga seguir caminant sense Iglesias i Oltra recupere poder i lideratge davant un Botànic molt capitalitzat per Puig en els últims mesos.

La consellera, en una de les anècdotes, també va voler exhibir el caràcter transformador del Botànic: “Quan vaig entrar a la Conselleria, hi havia una frase que em molestava, quan em deien ‘És que açò mai s’ha fet així’. M’ho repetien bastant, fins que em vaig cansar i vaig dir ‘Mira, nosaltres tampoc no havíem guanyat mai unes eleccions’. I no m’ho van tornar a dir”. Això sí, encara que les líders asseguren que no és moment d’electoralisme ni pensar en les urnes, el moviment haurà d’anar definint-se a poc a poc si vol constituir-se en subjecte polític. Encara queda molt de temps per a les eleccions, i aquesta nova espenta d’il·lusió pot desinflar-se com un globus davant la indecisió. És a dir, Otras Políticas, com tantes altres qüestions, haurà d’eixir de la foto per tornar-se realitat.

El PSOE que “arriba fins on arriba”

Otras Políticas vol enfrontar-se al bloc de l’oposició, que en aquestos moments comparteix mirades de complicitat amb unes enquestes que enforteixen al duo PP-VOX. Però també mira cap al PSOE. Vol ser l’alternativa, tornar amb el mateix pes que abans o més, aprofitar el “estira i arronsa” entre Sánchez i Díaz per adjudicar-se decisions com la revocació de la reforma laboral. “Has de saber que estàs en coalició i hi ha coses en les quals has de cedir, però em tranquil·litza pensar que tenim les nostres línies roges i prioritats. Tots sabem que quan governes amb ells, el PSOE arriba fins on arriba… I fins on l’estirem“, va dir Oltra amb una mirada de complicitat cap a la ministra.

Un acte que posa el primer peu per a la recuperació de l’electorat dins l’espectre i impulsa el lideratge de Yolanda Díaz, projectant el caràcter conciliador per la qual se la coneix, com una líder capaç de dialogar amb els sindicats i la patronal. Feminisme, sostenibilitat, ocupació i recuperar la il·lusió són algunes de les prioritats compartides en aquesta nova etapa.

València, epicentre polític

València, amb el congrés socialista, la convenció popular i l’acte de “Otras políticas” s’ha convertit en un epicentre important del futur polític espanyol. Com Ohio als Estats Units, el que passe en el futur polític proper dels valencians serà determinant per decidir qui seurà a la Moncloa durant els pròxims anys. Sembla estrany pensar que tan sols han passat dos anys des de les eleccions de 2019, perquè el temps en la política va a un altre ritme: tot apunta a que fins els pròxims comicis el tauler haurà patit molts més canvis dels que esperem. El que sembla ben segur és que les dones hi tindran molt a dir.

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Els més llegits

Junts o l’alè del drac

Canvi de focus

La gran demolició educativa

Eduard Vallory

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca