La imposició dels àmbits al País Valencià

El passat 29 de maig de 2020, es va publicar una resolució provinent de la Secretaria Autonòmica d’Educació i Formació Professional, per mitjà de la qual s’imposava l’aplicació dels àmbits per al curs següent. Per a qui no conegui el terme, un “àmbit” ve a ser una zona curricular que supera la noció d’assignatura per tal de no compartimentar el saber que s’està impartint. Òbviament, aquest experiment es considera una mena de prova massiva prèvia a la imposició d’aquesta modalitat en tot el territori estatal, ja sota la vigència de la LOMLOE.

La manera com s’estenia una mesura que semblava destinada únicament a la urgència de la pandèmia, va causar sorpresa i estupor, i des de fa mesos existeix al País Valencià una Plataforma contra la imposició dels àmbits que s’està movent amb rapidesa. Hem contactat amb alguns docents vinculats a aquesta contestació coordinada perquè ens resolguin algunes incògnites.

El professor Ángel Vallejo ens detalla quines poden ser les interferències que poden patir docents i alumnat si s’aplica la imposició dels àmbits: “Per part del professorat, ens estem acostumant a acceptar les imposicions -una darrera l’altra, i ja en són moltes- d’administracions burocràtiques sense protestar massa, i això acaba cremant-nos. Un professor cremat mai pot tenir un bon rendiment, i això afectarà irremeiablement l’alumnat. La confusió que pateix l’alumnat també és gran: no sap ben bé quins són els criteris d’avaluació en l’àmbit sociolingüístic, atès que es barregen dues llengües i no saben què compta més, si el seu domini de castellà, de valencià o de geografia i història. Paral·lelament, es queixen que, per exemple, una bona nota en biologia es veu rebaixada pel rendiment en matemàtiques, en la mesura en què ambdues assignatures es veuen reflectides en la mitja de les notes. A conseqüència d’això, l’alumnat que té un professor de matemàtiques que imparteix biologia no tindrà la mateixa formació i rendiment que aquell que té un biòleg fent el seu treball en codocència, i viceversa. Estem creant “guettos” formatius en diverses disciplines, que tindran influència en un rendiment posterior. Per la mateixa causa, el desenvolupament de la tasca del professorat es veu entorpit, perquè generalment, aquest no imparteix la seua especialitat i li resulta molt difícil detectar les necessitats d’aprenentatge. Hi ha casos en els quals el professorat de matemàtiques es dedica a llegir el llibre de biologia en veu alta a classe, atès el seu desconeixement del tema”.

El desordre i la perplexitat, per tant, estan servides.

La professora de Matemàtiques Irene Murcia, molt activa a les xarxes, ens explica que sense una reducció significativa dels alumnes per classe “en el treball per àmbits, és a dir, treballant d’una manera globalitzada i interdisciplinària de dues o tres matèries, quan el professorat només és especialista en una, només pot restar en l’aprofundiment i l’aplicació dels continguts dels quals no és especialista , si és que arriba als mínims, amb una feina ingent per la seva banda; i, per tant, en detriment del procés d’ensenyament-aprenentatge”, et resultaria fatal per a totes i tots aquells que volguessin cursar formació postobligatòria, perquè no haurien adquirit els mínims indispensables.

- Publicitat -

Banalització, superficialització, infantilització… Tant Murcia com els altres docents consultats protesten per l’absoluta manca d’evidències científiques que avalin els avantatges del treball per àmbits.  Tot fa pensar que es tracta de l’enèsima devaluació de les funcions educatives, imposada sense cap mena de justificació pedagògica i, encara molt menys, diàleg amb la comunitat docent. El professor Ángel Vallejo, pensa que “el professorat “especialista” està cridat a desaparèixer, almenys en les etapes obligatòries de l’ensenyament, perquè se suposa que “el coneixement està a un clic” i només es necessiten facilitadors per a formar mínimament a un alumnat que ja no requereix d’una formació emancipadora sota criteris d’autoexigència, disciplina i interès pel saber”. El perill consisteix a fer passar una moda pedagògica com a un imperatiu moral mentre s’oculten motius gens clars. Conclou Vallejo: “Aquesta visió tecnocràtica és transversal i la trobarem a dreta i esquerra del tauler polític.” Per tant, ara per ara no disposem d’alternativa política a aquesta visió impositiva i fàustica de les reformes educatives, que cauen constantment en la manca de diàleg i de previsió racional. No sabem fins qui punt pot sortir perjudicat l’alumnat, però no podem dubtar de l’orientació populista i alhora impopular de la mesura.

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Els més llegits

Junts o l’alè del drac

Canvi de focus

La gran demolició educativa

Eduard Vallory

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca