En els pròxims dies Xavi Hernández prendrà possessió com a nou entrenador del FC Barcelona. És un pas natural, una conseqüència òbvia que havia d’arribar més aviat que tard. El Barça i Xavi són elements indissociables, el Barça ha fet Xavi i Xavi ha plasmat als terrenys de joc tot allò que als culers ens agrada veure sobre la gespa. Ben tornat a casa, noi.

Què t’espera, Xavi?

T’esperen els d'”Ho veieu com no estava preparat, com havia de passar pel B i rodar-se?” davant de qualsevol mala ratxa o qualsevol mal resultat, fins i tot si hi ha bons resultats però no bon joc. Podríem arribar a tenir sorpreses i veure una mica de foc amic en aquest sector, fins i tot amanit a amb una mica de condescendència tipus “pobre noi, fa el que pot i ho fa bé, eh?, però no té el nivell“.

Ho tens tot per fer i tot per demostrar, i se’t jutjarà des d’aquest sector des del primer minut, posat la cuirassa i a treballar. I que vagin xerrant.

T’esperen els d'”Això que vol fer Xavi només es pot fer amb Messi i Iniesta, ja és història, no tenim jugadors per jugar així!“, i aquí hauràs de demostrar fe en els Nico, Gavi, Ansu, Pedri i companyia i hauràs de donar-los galons com te’ls va donar Luis Aragonés a tu, o Van Gaal, o Rijkaard, cada un d’ells a la seva manera i en la fase que tocava. El Xavi jugador va ser únic, com ho és l’Iniesta, però fer de Nico o Gavi jugadors únics, amb la seva especificitat, serà en part responsabilitat teva. I seran el teu gran argument quan les coses us surtin bé. Perquè sortirà bé.

T’esperen els de “El futbol ja no és el de 2008, ha canviat molt, ara cal més intensitat, més múscul, més centrades i box-to-box“. Cap sorpresa. Tu mateix ets la prova que aquesta major s’ha de negar. Quantes vegades “el futbol ha canviat, s’ha fet més físic” des de 1997? Dues? Quatre? Una cada any? Si, el futbol és més físic, és clar que sí. Sempre ha evolucionat en aquest sentit, però també el futbol és més tàctic i més tècnic. Qualsevol central mig presentable ara és capaç de sortir jugant i fa 10 anys, no. Qualsevol lateral que abans només corria i centrava, ara és capaç d’associar-se i picar l’espai. És el conte que mai acaba, te’l saps de memòria i ets la prova que la tàctica i la tècnica, recolzades en una bona preparació física, sempre guanyen. O gairebé sempre, va, no ca posar-nos exquisits.

Tot això és el que et trobaràs en aquest “entorno” (gràcies, Johan, per sempre) que tant coneixes. A l’altra banda hi serem els que creiem en el model, en la seva aplicació amb gent de talent com tu, en la manera de fer particular del Barça com a mitjà per assolir l’èxit, i en l’èxit com a conseqüència i no com a finalitat per se.

La teva tasca no és esforçar-te a contradir tots aquests arguments o demostrar que estan equivocats. No hi perdis temps. La teva tasca és fer el que saps fer i de la manera que saps fer-ho, treballar amb honestedat i rigor, amb disciplina però sobretot amb convenciment en les teves idees, que les compartim molts, i que ningú de la teva generació té tan interioritzades com tu.

Sigues ferm en aplicar els mètodes i sistemes que coneixes i en els que creus, amb els que et saps capaç de treure resultats.

No defalleixis si aquests resultats no arriben perquè som conscients (molts, no tots) que necessites temps com el va necessitar Cruyff partint del més absolut no res, o Guardiola partint d’una base força més avançada.

No retrocedeixis si no surten les coses. Persevera en la idea i el model, colla a qui hagis de collar i pren les decisions dures i difícils que hagis de prendre. Persisteix en això, perquè és on els que no en sabem gaire ens podrem agafar: en poder identificar aquell futbol que és el nostre.

I finalment, estigues preparat. Estigues-ho per tot això, per persistir i per fer com qui sent ploure, però també per estar sol. Perquè en moments ho estaràs, fins i tot a la pròpia casa. Això és el Barça i en moments tensos tendeix a adoptar la formació de tortuga i protegir-se amb els escuts que siguin necessaris. Trobaràs poques espatlles on recolzar-te perquè el Club és així, tu el coneixes més que bé i has viscut aquest qüestionament, fins i tot menyspreu, en la teva pròpia carn. En aquells moments, que vindran… Aguante Xavi, que diuen els argentins!