La digitalització i immediatesa són, des de fa anys, peces clau per als gabinets de comunicació dels partits. Un dia darrere de l’altre, busquen i troben nous elements amb els quals alimentar a un públic necessitat d’espectacle. Així, la xarxa s’ha omplert de declaracions buides però retwitejables que a l’hora de la veritat només afecten a la vida d’uns pocs.
Com aquell menjar ultraprocessat embolicat en plàstic, els missatges de hui dia en la política tarden poc de temps en crear-se i en consumir-se. En eixa carrera per la immediatesa i la màxima projecció, no obstant això, no ha entrat la política municipal, que com una formiga seguia fent un camí independent, comunicant només al seu formiguer amb molt poques ferramentes. Fins ara. Fa algun temps que la política propera s’ha adonat de la importància de comunicar vía xarxes, i és ara quan aquesta esfera es pregunta: Com competir amb els grans altaveus mediàtics massius per donar a conéixer els nostres missatges al veïnat?
Municipalisme i comunicació política
La periodista i experta en comunicació política Teresa Ciges ha posat el focus en la política de proximitat creant un manual anomenat La comunicació política municipal. Una guia per a partits, activistes i candidats. L’objectiu és donar les claus per destacar i aconseguir difusió a través de les xarxes als nostres pobles. “He vist plens d’Ajuntaments valencians on s’estava parlant d’Ayuso. I als veïns del poble no els interessen eixes qüestions, que només serveixen per agafar-se al tema nacional del moment”, assenyala la periodista. La pulsió per desmarcar-se del que ocorre a Madrid a vegades és complicada, però crear una agenda pròpia de les preocupacions del poble esdevé per a Ciges la manera de fer destacar el projecte municipal.
“No volia crear un assaig polític, sinó un manual que servira en casos reals”
“No volia crear un llibre que es convertira en un assaig polític; volia fer un manual que poguera servir en els casos reals, i em fa feliç saber que el tenen en diversos ajuntaments”, ens explica Ciges. Així és, perquè la guía és precisa i directa, dirigida a qualsevol tipus d’organització. Es tracta el tema amb la meticulositat que reuneix les estratègies electorals de la política global i les qüestions més concretes de cada territori. Posa alguns exemples de bones pràctiques, com al Cap i Casal, on Compromís va llançar “Marca València”, una iniciativa per repartir taronges a Nadal i promoure el comerç local, que combinava xarxes i espais físics. Però també hi ha l’exemple de municipis més xicotets, com Carcaixent, Alcoi o Xàtiva, que, segons Ciges, han sabut crear una simbologia i empremta amb significat.
🍊¿Vas participar en la campanya #MarcaValència i tens pendent d’arreplegar el pack de @compromis amb 1 kg de taronges valencianes en un dels Mercats Municipals?
DEMÀ ÉS L’ÚLTIM DIA PER ARREPLEGAR-LES😱
💪Dóna suport al xicotet comerç i carrega’t de Vitamina C per a este fred! pic.twitter.com/PrffYr2IDA
— COMPROMÍS València (@CompromisVLC) January 8, 2021
Així, tal com assenyala l’autora, la comunicació política a l’àmbit municipal és un nínxol en estat de creixement. Malgrat això, algunes pràctiques habituals dins els consistoris menuts, com la de no tindre una persona especialitzada en comunicació al capdavant del equip, han de començar a quedar arrere: “Hui en dia és molt fàcil retransmetre els plens per streaming, i no fer-ho és un error, s’ha de donar la imatge de transparència. El pressupost ja no és una excusa, perquè s’estan veient campanyes digitals amb molt poc de pressupost que acaben impactant en la ciutadania“.
Un nou temps polític per al municipalisme
És l’era de treballar el cara a cara, però també utilitzar les ferramentes i la capacitat de connexió que ens proporciona la xarxa”, analitza. Per a Teresa Ciges, Internet proporciona una nova finestra on la projecció i l’estalvi no estan enfrontats. Això sí, assenyala que s’ha de formar a la gent en l’ús de les ferramentes: “Un dels principals problemes és que, de vegades, les campanyes municipals no estan ben segmentades. Jo m’he trobat amb anuncis de Madrid sense viure allí; estan malbaratant els recursos públics si no creen una estratègia coherent”.
“Uns dels principals problemes de la comunicació municipal és que moltes de les campanyes no estan ben segmentades”
No cal dir que els tempos en què té lloc la política estatal i la incapacitat de predir-la dificulten la planificació de la política local. Pot existir una estratègia, però molt sovint aquesta ha de canviar per nous esdeveniments o per noves directrius que arriben des dels partits. Les acusacions, rèpliques i ganivets es disparen amb molta més agilitat que a la política dels pobles. Així, mentre la gran política es mou al ritme de tot el que l’envolta, els partits municipals tenen els seus propis ritmes i calendaris.
El primer any, després d’arribar al poder, el partit en qüestió hauria de realitzar accions simbòliques en els primers 100 dies. És una estratègia que beu de la política a nivell mundial, ja que les càmeres i els ciutadans volen veure des del primer moment com va a canviar la seua realitat aquesta elecció. Tant Pedro Sánchez com Joe Biden van intentar fer dels primers dies de la legislatura un símbol de la transició, un senyal de canvi. A continuació, entre el segon i el tercer any, l’Ajuntament hauria d’apostar per les mesures possiblement més conflictives i de gestió. Per últim, en una mena de cercle electoral, cal tornar a ocupar-se de les demandes populars, relacionades amb els valors, creant mesures que agraden a la ciutadania per assegurar-se la reelecció.
En l’àmbit municipal també és fonamental comunicar
El manual de Teresa Ciges és una peça important per a tots aquells consistoris que encara no sàpiguen com enfrontar els reptes del dia a dia municipal, però sí hagen entès la importància de comunicar tot el que es fa. També ens explica Ciges que, per als partits grans tindre un assentament rellevant als municipis és clau per mantindre el pols amb la ciutadania, entendre els seus problemes, i tornar a presentar-se a les eleccions. És un dels problemes que va arrossegar Ciutadans després de la debacle de les últimes eleccions, que amb una base municipal poc consistent no van tardar res en caure. També és un problema en Podem. “Per això Compromís està intentant treballar molt la part municipal, perquè no passe el mateix”, reflexiona.
“Tindre un assentament important als municipis és clau per mantindre el pols amb la ciutadania”
Un llibre que compleix el seu objectiu i que posa a la ciutadania i les organitzacions en el centre de l’estratègia comunicativa. Sempre s’ha dit que no s’ha d’intentar construir una casa pel teulat. En molts casos, la política municipal, així com les organitzacions de base, poden ser els primers fruits d’un projecte més gran. Teresa Ciges demostra que no existeix cap barrera per a comunicar en un món tan connectat com l’actual, on les possibilitats per ser creatiu i destacar dins el veïnat i més enllà són il·limitades.
D’aquesta manera, el manual rescata un requisit fonamental per a la política del segle XXI: la rellevància de la formació en xarxes socials. I no sols això: també és crucial l’experiència personal i subjectiva, que serà la que marque la diferència. El comunicador serà capaç de conéixer el llenguatge canviant en què es mouen els discursos i interessos dels electors. Ja no només cal anar a casa del veí a entregar una revista, ara podem estar molt més connectats per les xicotetes fileres de cables i les freqüències que s’amaguen entre les parets d’ambdós portals.
