Doncs és cert, una destitució mai és una bona notícia, i menys al bell mig de la competició. És sempre un risc que no aporta cap garantia d’èxit.
Queden els “potser”: potser abans, potser en un altre moment, potser al juny… D’això viurem uns dies a les tertúlies i alguns articles d’opinió. I no sense raó.
Queda també l'”és el que hi ha”, aquest espectre derrotista, de club mediocre i de jugadors que no donen més de si.
Per un moment, imagineu un empresari que fabrica alguna cosa, el que sigui. Cada matí veu que la maquinària (una part amortitzada i vella) no funciona igual de bé, que per connectar-se als matins necessita fer un reset continu o sinó allò no hi ha qui ho arrenqui. L’empresari en lloc de comprar maquinària nova o fer canvis, apareix amb un garrot i malparlar cada dia de la maquinària antiga, tant, que al final no serveix ni per ferralla… En això ens trobem aquests últims mesos, i per això hem de canviar 180 graus en la gestió del model esportiu.
L’altre dia al Camp, durant el clàssic, encara escoltava allò d'”aquest CEO venia neveres i rentadores”, amb menyspreu. Em vaig girar i li vaig dir al veí, “tant de bò en Bartomeu hagués gestionat els nostres actius, les renovacions i els fixatges amb la mateixa cura que un professional que mira el detall i esgarrapa cada cèntim per fer un marge acceptable, tant de bo!”
I ara haurem de resoldre el “és que aquest Xavi entrena allà, a una lliga regional…,no està rodat, ha de passar pel B”. Doncs que us voleu que us digui, tant de bo torni. I no fa falta un gran historial per venir al Barça, això ja ho hem vist al Barça. Amb què venia Guardiola? Amb què venia Rijkaard?
Perquè no parlo només d’una nova estructura esportiva que és més necessària i urgent que mai, que ha de ser clara i amb interlocutors amb talent i reconeixibles, sense amagatalls ni trinxeres. No parlo només que Xavi és la cara que escenifica el moment de màxima esplendor del millor Barça de la història. És ell i el seu coneixement, el seu cervell. I a més, afegit, el seu somni és i serà ser entrenador del Barça. Talent, coneixement i il·lusió.
Parlo també, i sobretot, del relat amb el qual necessitem enganxar patrocinadors i socis estratègics, seduir al món de nou. Parlo de crear expectatives reals amb la determinació d’apostar per un grup de joves jugadors, amb talent i ambició, que han fet un pas endavant i els hem d’acompanyar per donar-ne molts més. Amb ell d’entrenador, tindrem una fórmula reconeixible i molt vendible, i ara va de vendre porta a porta amb la maleta i amb el relat, perquè el descrèdit internacional del Club és notable. Fer-ho amb Xavi com a màxim representant de la Masia, d’un estil i d’una manera de ser i de fer, és començar amb bon peu.
Si, veí de cadira del Camp Nou: Tant de bo sigui Xavi.