El 9 d’octubre de 2021 ha estat especial: estem a punt de deixar arrere la pitjor pandèmia de l’últim segle. Un punt d’inflexió que ja es viu amb alegria als carrers i que trasllada un sentiment compartit d’esperança.
Hi ha moltes lliçons civilitzadores d’aquests 2 anys de pandèmia: ha estat el sistema públic (la sanitat pública i la investigació, finançada amb diners públics) qui ha pogut en un temps record protegir a tot el nostre poble. És la sanitat pública qui s’ha posat al servei de milions de valencianes i valencians. Qui ha dut a terme una campanya de vacunació que ha salvat milers de vides, que ens ha permès tornar a alçar-nos. Mai el lliure mercat haguera pogut arribar a tanta gent amb tant poc temps.
Un punt d’inflexió per construir el futur
Estem davant d’un punt d’inflexió que també és reflecteix a les enquestes que s’han publicat al País Valencià. El Botànic està fort i ni el Congrés de Casado, activant la memòria de Rita Barberà i el vell PP corrupte que va enfonsar les institucions valencians, ha pogut revertir una tendència que s’està consolidant. Estem guanyant una nova hegemonia sobre allò públic i pels drets de totes.
I és ací on el valencianisme ha tingut un paper clau: és la visió valencianista de la nostra terra la que està assentant la mirada per allò públic, per les institucions republicanes com la Generalitat, una mirada per reconstruir un Poble destrossat per dècades de desgovern neoliberal. Un nou valencianisme d’arrel republicana, que creu en la llibertat com la no dominació, en la igualtat real entre els membres de la nostra societat i en la fraternitat amb la resta de pobles. Aquest projecte marca una nova visió del País Valencià però també d’Espanya.
Les guerres culturals de la dreta
La dreta vol avançar posicions amb guerres culturals, des de la disputa d’una identitat valenciana en clau de mitologia nacional-catòlica fins a les guerres contra el feminisme i el col.lectiu LGTBI. Front a aquesta ofensiva per tornar a desfer les institucions reconstruïdes en els 6 anys botànics, hem d’aprofundir les línies mestres que portem treballant i consolidar una estratègia d’hegemonia expansiva.
Al Botànic no li fa falta construir-se a la contra o de forma defensiva davant la dreta i la ultradreta. Hem d’afirmar en positiu la realitat del poble valencià. D’un govern que ha ampliat drets, ha netejat de corrupció les institucions i ha creat un horitzó de transformació social profund. Reconectar amb la gent és saber reconèixer on no hem arribat i, al mateix temps, oferir sempre un rumb clar pel conjunt de l’acció política.
Hem d’oferir aquest rumb sota el projecte del valencianisme republicà. Un valencianisme desacomplexat que ja no es folklòric ni de reafirmació identitària, sinó que es construeix des dels principis republicans de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Hem d’aconseguir que eixe projecte siga sinònim de progrés per a totes, sinònim de modernitat i de noves oportunitats per transformar la nostra terra en clau popular i per a les majories.
El valencianisme que ve: tornar a construir Poble
Un valencianisme que mira cap endins, però també cap a fora, cap a Espanya. (Pre)ocupat en construir l’Espanya plurinacional i diversa que existeix a la realitat, però que encara no té una traducció nítida a nivell oficial. Un valencianisme republicà que empeny cap a la democratització de tot i disputa la sobirania. Perquè el Poble torne a ser protagonista del seu destí; un destí massa voltes en mans d’alguns privilegiats i dels mercats.
Ens apropem a un possible calendari electoral que començarà al 2022 i les esquerres transformares hem de donar una passa més cap un espai de retrobada on recuperem a aquells que van marxar i incorporem a aquells que estan per vindre. Durant aquests anys hem avançat moltíssim: a nivell cultural els nostres grups (Zoo, La Fúmiga…) són ben escoltats; a més a més, s’han creat noves xarxes i mitjans que treballen dia a dia per un valencianisme popular i de la gent. Tota aquesta energia ha de traduir-se políticament i ser capaç d’avançar posicions per reforçar l’espai del canvi valencianista i plurinacional.
Tornar a construir Poble, avançant, incorporant noves mirades per tornar a ser atractives. Tornar a seduir i ser un motor d’esperança ciutadana i valenciana. Han estat anys durs, de molt de treball. Han sigut anys de molts avanços des del Govern del Botànic, però hem d’anar encara molt més enllà. Una dècada, una dècada de govern Botànic i haurem aconseguit ancorar la irreversibilitat dels canvis. 8 anys no són encara suficients i tot allò que hem alçat podria tornar a destruir-se. Hem de guanyar una dècada valenciana per obrir un temps d’hegemonia popular i republicana. I…Ho aconseguirem!