Instal·lats en el neguit

Això del Barça, ni dóna treva, ni se la permet. La setmana prèvia a l’assemblea de compromissaris ha certificat la cruesa en la batalla, l’aferrissada lluita per guanyar el relat, per batre l’enemic amb foc intens des de cada trinxera. Va arrencar amb una desfilada contínua de directius pels mitjans, talment com si estiguessin en campanya, i la vam cloure amb un homenatge a Tod Browning i la seva parada de freaks per part dels ex, que no marxen d’escena ni amb aigua calenta. Un espectacle, veure Bartomeu i Moix en reivindicació de la seva estultícia moral, aferrats al dret de rèplica quan haurien d’amagar-se a casa, un pic condemnats per la massa social. El poder sempre convoca assemblees per a guanyar-les, tirar endavant i continuar el camí lliure de noses. Però aquest cop la virulència de l’enfrontament entre els bàndols tradicionals feia témer per l’entitat, tal ha estat la cruesa de l’enfrontament. Prou greu està el Barça com per aguantar tants incompetents a la vora del llit, volent enganyar-nos en la lectura de les seves constants vitals. Aquest cop era imprescindible l’aprovació de les propostes per guanyar una miqueta de pau, un mínim període de treva a l’espera de la previsible tempesta que ens acompanyarà si la Champions s’esguerra i el Madrid els hi passa la mà per la cara. Al final, l’Espai Barça i altres qüestions queden en un cinematogràfic suspens, com un serial televisiu lliurat per capítols. Molta fressa amb l’assemblea per a no res i sensació d’un continuarà d’aquí sis dies. Si acabem en un segon referèndum després del brindis al sol aprovat fa set anys, el triple salt mortal resultarà plenament de circ.

Preneu-vos-ho tal que una nota a peu de pàgina: Si el ‘més que un club’ fa dependre el seu futur d’un orgue tan tronat com l’assemblea de compromissaris i dels 4.452 convocats, n’apareixen finalment 576 socis, convindria revisar els tòpics i frases fetes sobre la democràcia activa del Barça, participativa, representativa, simbòlica i ves a saber quants adjectius extra que ens omplen la boca constantment sense correspondre’s amb la realitat. O s’implanta el vot electrònic universal fins a les últimes conseqüències, revolució que cap junta voldrà instaurar per no disparar-se als peus, o callem d’una vegada amb la matraca d’un suposat club meravellosament democràtic que no existeix.

Sis mesos després de l’adveniment del laportisme 2.0, encara no ens hem mogut gaire de lloc, de discutir sobre números i dèficit, d’exagerar o confondre-ho tot sense manies. Per molt que cansi la tossuderia dels mediocres que han enfonsat la joguina a base de pura negligència, no ens podrem desempallegar d’ells, rèmora que significa un llast moral quasi impossible d’arrossegar. Al final, Bartomeu, Moix i la colla de còmplices aconseguiran que reconeguem el seu terraplanisme gairebé per esgotament neuronal. Llàstima que Tusquets no els hi eternitzés el temps d’actuació de la gestora per esborrar millor la petjada del caos que han creat.

I com dirien els penques de l’ofici, dediquem-nos estrictament a la pilota, que la resta no interessa als aficionats. Per desgràcia de Koeman, no pot viure tranquil ni quan les seleccions entren en escena. Qualsevol aleteig llunyà de papallona es transforma en tempesta tropical que li esclata al rostre. Quinze dies d’aturada i al pobre home li xiulen encara les oïdes després de veure, esmentem alguns exemples, com treu la pilota la selecció espanyola per confirmar que treballen fort i bé quan es veuen i els blaugrana, no. O com juga Busquets i és distingit per la crítica quan li disposen a taula un sistema còmode enlloc d’obligar-lo a recórrer latifundis, com pateix en el seu club. Amb el València de Bordalás de visita, vivíem el primer dels tres exàmens a resoldre amb nou punts si no volem tornar finalment a la previsible casella de sortida, la que diu que Koeman no és entrenador vàlid per al Barça. Almenys, la victòria amb remuntada i Ansu davant d’un feble rival atorga certa pau per aquest volcà en plena erupció. Ben pensat, qui no es consola és perquè no vol i ja convé agafar una mica d’aire després d’acumular ofecs.

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Els més llegits

Junts o l’alè del drac

Canvi de focus

La gran demolició educativa

Eduard Vallory

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca