Cap a una moral de victòria

Aquesta és una reflexió que faig com a Blanca Serra candidata a les eleccions a l’Assemblea de Representants del Consell per la República, convocades pels dies 29 ,30 i 31 d’octubre.

Han passat quatre anys des de la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i dos anys de la sentència del judici dels dirigents del govern de la Generalitat en la Causa General contra el dret a exercir l’autodeterminació, contra tots els valors republicans.

Es va tractar d’un judici d’estat contra el dret d’autodeterminació, contra la democràcia i els drets civils, contra totes aquelles persones que la tardor del 2017 ens vàrem autoconvocar, autoorganitzar, autodefensar i autogestionar respecte a la pregunta famosa:

“Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República?”.

Contestada multitudinàriament i positiva la pregunta enmig de la histèria repressiva de l’estat – i dic de l’estat, no d’un govern determinat sinó de tot el conjunt de les forces protegides per la Constitució del 78 i reforçades després del cop d’estat militar del 81- hem constatat que aquest estat del Regne d’Espanya ha obert la veda a un estat d’excepció permanent- concebut com l’aplicació del 155 directament i indirecta, la persecució i encausament de milers de persones entre dirigents polítics, dirigents socials, activistes socials i demòcrates de tota mena, dissidents en general del món de la cultura, i de l’activisme social. En definitiva, el model repressiu aplicat a Catalunya –i que s’està estenent a altres territoris- inclou, sobretot, l’escapçament i inhabilitació política dels dirigents i activistes més variats i la repressió social i econòmica a base de detencions, confinaments, empresonaments i exilis forçats, persecució dels tribunals, multes enormes i l’entrada en l’acció repressiva del Tribunal de Cuentas i el Consejo de Estado.

Ens trobem també amb una de les màximes dedicacions per part dels poders sociopolítics de l’Estat: la utilització de tota la seva força ideològica i mediàtica de cara a inculcar en la gent un procés de sensació d’impotència induïda: és a dir que tinguem la sensació que hi ha un mur infranquejable, que no hi ha res a fer amb uns polítics catalans que van d’error en error entestats a no entendre’s, que tota mobilització està destinada al fracàs, que som una minoria social, a més dividida, que és millor que tornem al corral autonomista, que és més segur que ens dediquem un cop més a regenerar i salvar un estat espanyol de genètica i història autoritària i irreformable, ni que sigui en la seva versió menys dolenta…

- Publicitat -

Però tenim en aquesta situació una resposta molt clara. Aquí és on té un gran paper aquesta nova eina política –el Consell per la República- constituïda a l’exili belga poc temps després de l’1-O i sorgida de la reflexió política posterior a la repressió desencadenada pel regne d’Espanya (declaració de Felip de Borbó del 3 d’octubre) i l’aplicació del 155 que elimina l’autonomia i posa en evidència els límits i la subordinació de la institucionalitat autonòmica i la constatació que som una nació ocupada i colonitzada.

Considero molt important la generació d’una estructura paral·lela, legitimada pel Govern a l’exili i el Govern empresonat i, sobretot, per la força acumulada en els darrers anys reconeixent l’1-O com a moment fundacional i assumint tots els errors i encerts esdevinguts, i el fet que la declaració d’independència votada pel Parlament va quedar en suspens i no va ser publicada pel Butlletí oficial, però que es pot reactivar en qualsevol moment del procés de ruptura, dins l’estratègia de confrontació.

El Consell per la República – i d’aquí a unes setmanes l’Assemblea de Representants que elegirem – té una capacitat i una força representativa que indubtablement creixerà. Serà una eina potent i un referent tant de cara a la gent mobilitzada a l’interior com de cara al seu reconeixement internacional. Desplegarà una Diplomàcia Pública Republicana al marge de les limitacions de la institució autonòmica i el control derivat del 155. Qualsevol trobada de negociació en l’àmbit autonòmic ha de tenir aquest poderós contrapès dins i fora de la nació catalana.

El Consell per la República i la seva Assemblea de Representants treballarem amb moral de victòria, lluny del victimisme, la indiferència i el derrotisme; treballarem dins l’estratègia de confrontació per la creació i consolidació d’estructures de país ja siguin econòmiques, comunicatives, socials, lingüístiques i culturals que siguin de llarg recorregut i solidesa, que construeixin independència i poder popular.

- Publicitat -

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Els més llegits

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca