Fa unes setmanes, Revista Mirall va tenir el plaer de conversar durant una llarga estona amb la realitzadora, periodista i activista, Sara Lauper. Nascuda a la comunitat andalusa, Sara ha anat aglutinant una gran quantitat de seguidors a Instagram. La seva forta personalitat i implicació per causes socials fa que la seva opinió mai passi desapercebuda. Conèixer la seva postura pel que fa al moviment feminista és una oportunitat per saber on estem i cap a on anem les dones. 

Hola Sara, en quin moment de la teva vida vas decidir dedicar-te a fer activisme feminista a xarxes?

En cap moment. Jo no ho tenia pensat, simplement em dedicava a exposar opinions personals sobre temes que estudiava o m’agradaven. En el moment que el meu entorn social va començar a interactuar amb mi en funció del que jo posava a xarxes vaig veure que alguna cosa estava canviant. De totes maneres, ho tornaria a fer. No tinc por a exposar la meva postura encara que aquesta, de vegades, no encaixi amb el gruix del moviment feminista. 

Creus que les xarxes socials perjudiquen més a dones que a homes?

Les xarxes estan plenes de discursos perjudicials per a les dones, molts d’ells camuflats amb humor. És cert que les xarxes socials també ens permeten educar o difondre contingut feminista, però aquest sempre quedarà exposat a la crítica masclista o al dubte social. Penso en homes com Roma Gallardo, ells creen espais poc segurs per a nosaltres i, a més, envaeixen els nostres. És exactament el mateix que passa en l’espai públic real.

“Ells creen espais poc segurs per a nosaltres i, a més, també envaeixen els nostres. És exactament el mateix que passa en l’espai públic real”.

Sense entrar en detalls pel que fa al cas concret, diries que les reaccions a xarxes al voltant del cas De Vermut i la denuncia a la discoteca de Conil són un bon exemple d’aquesta cultura de la cancel·lació?

La Marta i la Sara van denunciar un cas d’assetjament en una discoteca. S’ha de tenir en compte que aquestes situacions estan tan normalitzades avui dia que, encara que hi hagi imatges, elles seran qüestionades. Però a mi no em preocupa la reacció a Twitter, a mi em preocupa el tractament que fan els mitjans de comunicació. Es van arribar a publicar articles plens d’odi en mitjans generalistes com El País o ElDiario.es. Un mitjà pot dir que la gent les està acusant de mentideres, però no hauria de publicar mai una peça afirmant, sense cap criteri, que es tracta d’una mentida.

En el teu podcast 23.23 vas ser molt crítica amb les apps de cites. Per què? Creus que aquestes són un perill per a les dones?

El principal problema d’aquestes apps és creure’t que tu esculls la persona, sumat al fet que quedes amb un desconegut que pot estar falsificant la seva identitat. No és cap ximpleria, hi ha casos mediàtics de dones assassinades seguint aquest modus operandi. Les apps de cites creen un sistema idíl·lic, però irreal, on penses que trobes al teu príncep blau, quan en realitat estàs fomentant el mite de Disney: homes que van de cacera i dones que són caçades. Sóc totalment abolicionista del Tinder. 

“Les apps de cites creen un sistema idíl·lic, però irreal, que fomenta el mite de Disney: homes que van de cacera i dones que són caçades”.

Parlant d’abolicionisme, què li està passant a aquest vessant feminista?

Jo crec que en aquests últims mesos el feminisme abolicionista s’ha reorganitzat ràpidament i molt bé. Hem format un bon múscul social. 

Però un múscul social que sembla que només té cabuda a Internet… 

Té cabuda a Internet ara. Però, històricament, el feminisme abolicionista sempre ha ocupat la lluita de carrer. El que passa és que arriba un moment en el qual les xarxes socials comencen a aglutinar una sèrie de consignes que, venudes com a feministes, desarticulaven la lluita radical. I és aquí quan moltes dones, moltes d’elles d’edat avançada, es veuen en la necessitat d’introduir el seu discurs de manera on-line, despertant una massa jove i poc informada pel que fa a la teoria feminista. 

També et diré que de res serveix tenir una xarxa abolicionista potent si les dones que la formen no es desprenen del gènere… 

Què vols dir?

Hi ha qui diu que les dones no ens podem barallar entre nosaltres perquè no podem ser enemigues de nosaltres mateixes. També hi ha qui diu que una dona no pot manar sobre una altra perquè, sinó, no hi ha sororitat. No seria més fàcil assumir que les dones som éssers humans independents i amb criteri propi? El gènere és el nostre pitjor enemic perquè provoca que sempre siguem jutjades. És per això que defenso la importància d’aprendre a viure i avançar com a grup al marge del gènere. La sororitat no té res a veure amb el lideratge, és una altra cosa. 

“La sororitat no té res a veure amb el lideratge, és una altra cosa”.

Em cansa moltíssim veure dones, que es diuen feministes radicals, amb comptes a Twitter on sempre tenen una crítica cap a una altra dona: que si una té diners, que si l’altra publica llibres, etc. Però això què és? Realment l’abolició social del gènere és possible sense erradicar abans el nostre propi?

Penses que la lluita feminista està perduda?

Ho penso. La lluita feminista està perduda. A tots els nivells. No tenim suport judicial, polític, ni administratiu. El segon Ministeri d’Igualtat de la història d’Espanya no ens dóna resposta.

I si la lluita feminista està perduda, cap a on han d’anar les feministes?

A cap lloc. La lluita feminista fa temps que està perduda, però nosaltres, les feministes, estem on hem d’estar i fent el que hem de fer. Jo penso continuar donant suport a projectes i idees que impliquin una resposta social. La resta d’històries no m’importen, no hi ha temps per perdre el temps.