Podem convertir les vulnerabilitats en fortaleses?

Reconèixer la vulnerabilitat ens fa fortes? Amb aquesta qüestió ha inaugurat l’Escola Feminista d’enguany. Xarxa Feminista i Ca la Dona ens porten l’11a edició amb unes interessants taules de temes purament actuals encara que al marge de l’agenda pública.

Es tracta del primer acte presencial de Xarxa Feminista des d’abans de la pandèmia i el neguit es llegia en els ulls de les dones de la sala. En quant la Muntsa Otero, l’encarregada de moderar la jornada, va agafar el micròfon es va fer el silenci absolut i va donar pas a les vocals de la xerrada: Júlia Ojuel, activista feminista i membre de RedCaps; Maria Rodó Zárate, activista feminista i professora a la UB i Regina Bayo-Borràs Falcón, psicoterapeuta i psicoanalista que forma part de la Comissió Psicoanàlisi del Copc. 

Tot i la diversió de punts de vista de la mesa, l’acte va centrar-se en una de les etapes de més vulnerabilitat de la vida: la tercera edat. Conceptes com ‘dependència’ i ‘residències’ va estar en boca de les ponents i del torn de reflexions. 

Júlia Ojuel, que forma part de la xarxa estatal de professionals RedCaps on es tracta la salut de la dona des de disciplines diferents, va abordar qüestions essencials com el model residencial, les condicions laborals al sistema sociosanitari i la capacitat de decidir on i com volem morir. Què passa quan no podem reconèixer que estem en una situació de vulnerabilitat? És obvi que és necessari replantejar el model sociosanitari amb perspectiva de gènere, sobretot el model residencial com a l’únic existent, defensa Ojuel.

Què passa quan no podem reconèixer que estem en una situació de vulnerabilitat? 

El gran envelliment és un col·lectiu amb una gran fragilitat i que es troba en risc de dependència, de malaltia i de mort. Les xifres de mortalitat de la pandèmia ho diuen tot. Segons les dades provisionals dels ministeris de Drets Socials, Sanitat, Ciència i Innovació, hi ha hagut més de 30.000 morts per coronavirus a les residències, casi un terç de les morts totals del país. 

- Publicitat -

L’activista va plantejar que des del feminisme hauríem d’ocupar-nos de les situacions de dependència i envelliment i poder desenvolupar un model del que volem per nosaltres el dia que no podrem estar soles a casa. Hem de ser mestresses de la nostra vida”, expressa, perquè quan ens trobem en edats molt vulnerables i desenvolupem algun tipus de dependència, la perdrem. Per tant, hem d’actuar abans.

Regina Bayo-Borràs, la segona ponent en prendre la paraula, va continuar amb aquesta idea i la va portar més enllà. Com es pot convertir la vulnerabilitat en fortalesa? Si encara hi ha capacitat per pensar, també n’hi ha per fer un treball de reconeixement d’aquella situació de vulnerabilitat. “Per mi, la paraula clau és reconèixer. És una paraula molt maca perquè recull la paraula néixer a dins. Quan un se n’adona de la situació en la que està, cobra un sentit nou. Aleshores, és quan es surt d’un grau extrem de vulnerabilitat per poder recuperar-se”.

La psicoterapeuta i psicoanalista va destacar la importància de ser conscient del moment en el que estem i moltes vegades és necessària la comparació amb algú extern: “Cadascuna de nosaltres, ja sigui en l’àmbit personal, grupal o familiar, estem fent de miralls. És quan hi ha un altre extern que et fa qüestionar les coses que es dóna un sentit nou a la pròpia vulnerabilitat, i això t’ho dona el contacte amb els altres. D’aquesta manera, ajudes a generar fortalesa”.

Maria Rodó Zárate, per la seva part, va posar l’èmfasi en parlar de vulnerabilitats en plural i reconeixent els diferents eixos del feminisme. “Hi ha moltes vulnerabilitats i crec que des d’una perspectiva feminista interseccional estaria bé pensar en aquestes vulnerabilitats perquè ens fessin més fortes i no des de la competència entre les diferents vulnerabilitats, que és on caiem moltes vegades”. 

L’activista feminista va aprofitar per citar a Audre Lorde, feminista negra nord-americana, que deia que quan lluitem contra una forma de discriminació estem destruint la base comuna sobre la que se sustenten totes. Per tant, és molt important fugir de la lògica de la competició i la jerarquia entre els eixos de gènere, classe, ètnia… “Fins i tot, també estar obertes a noves formes de vulnerabilitat de col·lectius que no s’han pogut manifestar”, va puntualitzar.

“Quan lluitem contra una forma de discriminació estem destruint la base comuna sobre la que se sustenten totes”.

Totes les ponents i les presents a la sala van concordar en que els espais de reflexió com els que proporcionen Ca la Dona i Xarxa Feminista són claus per poder expressar-se i reconèixer les vulnerabilitats de les altres. De fet, és en aquests espais on es poden compartir les experiències personals i reflexions que mai se’ns haurien pogut passar pel cap. 

I no podem acabar l’article sense mencionar a una persona que va estar present en tot moment, en la ment de moltes a la sala i que va morir recentment: Carme Alemany, activista feminista en molts col·lectius i sociòloga pionera en investigacions sobre dones i educació, treball i tecnologia. 

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Els més llegits

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca