Consell de la República

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Sembla que a finals d’aquest mes, finalment, es faran les eleccions a membres de l’Assemblea de Representants del Consell de la República, el qual ja compta amb 100.000 persones registrades –entre les quals, un servidor–. Tot just la setmana passada, finalitzaven els terminis per a formar-ne part, amb mig miler de candidatures, la majoria de les quals, independents. Sembla també que potser, després que aquesta institució fes la seva presentació pública en els primers compassos de l’exili, de superar nombroses dificultats i crítiques, comença a rodar.  És una bona notícia, perquè probablement l’ecosistema principatí, amb les seves discussions tòxiques, una premsa subvencionada hostil i uns partits que el veuen com a una amenaça, no sembla el més adient per desenvolupar una experiència innovadora, no només en el camp del nostre país.

Ara bé, probablement la crítica més justificada que se li pot fer, és l’ambigüitat i inconcreció. Certament, si anem als propis documents que es poden consultar a la seva web oficial, més enllà de grans principis i paraules, hi ha massa vaguetats sobre el seu objecte i metodologia futura. De fet, la primera obvietat és el seu propi nom: Consell per la República. Si canviés la preposició per “de” potser resultaria molt més evident i escaient, tot i que probablement li sumaria enemics entre els propis rengles de l’independentisme institucional, caracteritzat per un dèficit crònic de generositat i sospites fonamentades sobre la seva capacitat. És una ambigüitat definitòria o calculada? Respon a certa ingenuïtat de la qual ha abusat el moviment independentista, o ho fa, com explicava aquest diumenge Andreu Barnils a Vilaweb, a la necessitat del silenci i la discreció per sorprendre l’adversari? És potser una maniobra de distracció? És potser un projecte seriós on els detalls i la lletra petita no revelada resulta essencial? Servidor de vostès, no en té ni idea, malgrat tenir la percepció que, a hores d’ara, desenes, potser centenars de grups i grupuscles, sense contacte entre ells, rumien la manera de tornar a posar la monarquia borbònica i l’estat inquisitorial contra les cordes. Estem assistint, potser, a un renaixement del carbonarisme del XIX, un sistema que es veu abocat a les fórmules de les antigues societats secretes, que és el que toca quan tens l’absolutisme al davant.

Sigui com sigui, que el Consell s’activi, és una bona notícia. I que ho faci fora del control de l’Estat (i de la Generalitat-Estat), la fa encara més transcendent. És per això que les crítiques que se’n fan al CxR, ara per ara, abans de demostrar res, són injustes. Els mateixos que el boicotegen el retreuen una presència desproporcionada de personalitats vinculades a Junts x Catalunya (una mena de partit nacional catch-all-party en fase de construcció i definició), tanmateix, la immensa majoria de candidats semblen persones independents, i alguns dels quals, amb una important base de suports locals i professionals. La presència d’independents en les institucions sempre pot representar un antídot contra un partidisme que ha tacat massa coses en el procés independentista, i que sembla un dels nostres pecats nacionals a erradicar. I, pel que fa a les persones procedents de la política més o menys convencional podríem dir que tenen una trajectòria que els fa poc sospitosos. El president del Consell, Carles Puigdemont, és un periodista a qui les circumstàncies el van ficar a la política sense que aquesta fos la seva intenció –per a ell, la política era un mitjà per assolir un objectiu anhelat llargament: la independència–. Una de les seves conselleres, i sembla que candidata al Consell, Clara Ponsatí, era algú de tradició i vocació acadèmica que aterra casualment en la política, amb les mateixes intencions i determinació del president. I podríem seguir. Waterloo, que no és cap secret que és al darrere del CxR viu fora del partidisme de curta volada. Això ofereix certes garanties que altres no poden oferir. És legítim criticar tant l’exili com el Consell. Ara bé, qui tracta de desacreditar-lo acusant-lo de partidisme, que n’expliqui les seves alternatives. Perquè és obvi que la taula de diàleg no ha servit, serveix o servirà per a res més que marejar la perdiu i practicar el qui-dia-passa-any-empeny, i que la gesticulació de la CUP, adobat amb alguns missatges socialitzants o ecologistes, tampoc semblen impressionar molt a una monarquia que se’n fot de tot i continua la seva fúria maccarthista, demòfoba, euròfoba i desconcertantment, melanconiosa de l’imperialisme ranci i arnat.

Damunt d’aquesta calculada ambigüitat, i atès que no tinc cap informació privilegiada sobre les seves interioritats –i ni tan sols he presentat candidatura–, la feblesa i la força del Consell és que no està clar què és, què pot ser i què serà, i per tant, pot servir per moltes coses molt contradictòries entre sí. Personalment, i si serveix com a idees de guió, em plauria que esdevingués un Govern Provisional d’Unitat Nacional, tant a l’exili com a la resistència interior, juntament amb una Assemblea Nacional Constituent (també, amb un peu a l’exili, i l’altre a una mena de clandestinitat pública), allunyada completament de les hipoteques dels partits actuals, que desenvolupessin una estructura de govern, inclòs un sistema judicial i de defensa), amb persones expertes en la matèria, una legislació provisional ja feta i plantejada, que pogués reemplaçar de la nit al dia la monarquia borbònica i la Generalitat del 155. En altres paraules, una mena de França Lliure de 1944 (que durant el més dur de l’ocupació alemanya eren quatre gats mal avinguts), capaç d’actuar amb prou potència i decisió, que obliguin, fins i tot, els col·laboracionistes (molt abundants a l’administració, als poders fàctics, a les empreses, als mitjans de comunicació) a canviar de bàndol.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca