Ja fa un any des de la nostra última entrevista amb J. Warx, el grafiter que es va fer viral amb les seues pintures satíriques sobre temes d’actualitat quan va esclatar la crisi de la Covid-19. Tots recordem els seus grafitis de Fernando Simón amb la famosa ametla o el del rei emèrit quan es va fugar a l’estranger. J. Warx continua fent genials pintures, carregades d’humor i que fan que siga inevitable que se’ns escape un somriure al veure-les. Les seues sàtires, a més de fer humor de caràcter polític també ho fan sobre persones il·lustres o sobre les formes de relacionar-se de la gent. Un combo perfecte que el converteix en una crònica immillorable de la complex realitat que ens envolta cada dia.
“M’agrada explorar en la meua obra, i interactuar amb la gent”
Fa poc feres una exposició a La Casa de la Mar. Què és el que més destacaries d’aquesta?
Vaig fer-la perquè de vegades em sature de pintar fora, i també volia pintar dins. M’agrada explorar. M’agrada provar noves coses i volia interactuar a l’interior amb les persones. L’obra que més destacaria és la que consistia en un quadern amb el qual la gent podia vindre i portar-se una obra. Dins d’eixa llibreta hi havia 30 obres, i me va permetre estar en contacte amb el públic.
La gent podia intervindre a l’obra i portar-se una part de forma gratuita, però sense triar quina obra se’n portava. Havia d’endur-se la primera que trobara, no podia agafar la que més l’agradara. Per altra banda, hi havia algunes dins que m’agradaven tant que les vaig retirar del quadern. Una d’elles és la multa. La seua història m’encanta. Un dia, vaig trobar una multa per per casa, vaig pintar-la a un paper i me l’emportí per a pintar-la a un mur al carrer. Mentre l’estava pintant va vindre la policia i em va ficar una multa i vaig decidir pintar la propia multa que m’havien ficat en eixe moment.
Faries un altra exposició al futur?
Si, però en un temps. Vull pintar coses més grans i més treballades, però de moment necesite tranquil·litat i calma perquè porte molt de temps pintant i treballant. Necesite adaptar-me, pintar i evolucionar com a artista.
“Em saturava pintar cares sempre i haver d’estar pendent de l’actualitat”
Fa uns mesos vas publicar a Instagram que anaves a canviar d’estil i a fer algunes coses de manera distinta. Com és el nou J. Warx?
Em saturava haver d’estar sempre pintant cares i estar pendent de l’actualitat. Va ser una ratllada perquè no volia estancar-me en que la gent em coneguera únicament per això. Per una banda està bé que et reconeixen perquè els artistes, ja siguen il·lustradors o altres són reconeguts per un tipus de pintura, però després hi ha qui ha avançat i no se’l reconeix a soles per això o una obra.
Aleshores, jo em divertisc pintant una persona i una frase al costat però pense que això et limita molt a fer a soles açò i tampoc pots créixer com vols. Eixa obra té cabuda en un moment i després no té sentit, a soles fa gràcia quan succeeix eixa setmana. Aleshores vaig començar a pintar coses distintes com la multa, frases a Benidorm o altres que anaven un poc més enllà d’una crítica social amb una caricatura, que era el que estava fent. Vull continuar per ahí.
“L’art urbà està molt sobrevalorat, no hi ha un únic criteri per entendre el que es pinta en el carrer”
Creus que la viratiltació de les teues obres ajuda a apropar l’art urbà a la gent?
L’art urbà està molt sobrevalorat, no hi ha un criteri únic per entendre l’art que es fa al carrer. Qualsevol persona pot pintar un dibuix al carrer i se’l considera artista, però, en canvi, quan pinta lletres o fa la seua signatura com a grafiter no. No hi ha un criteri. La gent no entén que en realitat açò es pot fer de forma senzilla, que es ficar-se i s’aprén. Per altra banda, jo em plantege si la gent pinta per eixir en Internet o per lluir el que fa al carrer. No és el mateix. Aleshores, quin sentit té per a nosaltres, els artistes, fer la nostra obra als carrers? Perquè, si fem la nostra obra perquè acabe a Internet, quina gràcia tindria? Igual que alguns músics li posen ja autotune i corregeixen les seus cançons, per què no fer obres des de zero que pareixen un grafiti però fer-les amb Photoshop? Fer una foto a una paret i fer l’obra amb Photoshop però sense que parega Photoshop, per exemple.
“Els músics utilitzen l’autotune i els artistes podem utilitzar el Photoshop en obres que són per a Internet”
Has fet alguna vegada una obra amb Photoshop?
Vaig fer l’obra de Belén Esteban així, amb Photoshop sense que ningú s’enterara. Està feta sense Photoshop i a la vegada amb Photoshop. Els artistes fiquen autotune a les cançons doncs jo el mateix. Si al final es per al públic d’Internet que no es per al del carrer perquè està a llocs abandonats, què més dona?
“Els carrers no són un museu on va la gent que està formada”
Quines característiques penses que ha de tindre un artista urbà per que se’l puga considerar com a tal?
El carrer no és un museu al que vas on la gent està més formada. Al carrer la gent no desenvolupa un criteri, aleshores qualsevol cosa que veuen estètica l’accepten i diuen que els autors són artistes. En canvi, quan algú fa unes lletres amb un missatge la gent el sol rebutjar perquè el relacionen amb el vandalisme o no l’entenen i no valoren el món del lettering i les tipografies.
Per això, molta gent tendeix a pintar o fer coses estètiques i coses sense més al carrer per guanyar likes en Instagram i ser considerats com artistes. És molt difícil definir a un artista, la meua única crítica és que no es considere art a qualsevol cosa. Per a mi un artista urbà és el que actua al carrer. Ara bé, l’exigisc una certa gràcia per a fer les coses, que tinga talent i no pinte per pintar perquè estiga de moda. Són aquells que intervenen amb la seua forma de ser i amb el seu estil en el paisatge urbà.
Hi ha algun projecte que tingues exposat actualment i que el públic puga visitar?
Si, vaig fer un encàrrec per a l’Ajuntament de València que va a anar botant per diferents centres educatius. Se’m va demanar fer un missatge de suport a la gent jove. Per a mi, era una visió massa polititzada la que em plantejaven i vaig voler eixir-me d’ahí i fer una representació del que es la joventut de veritat de hui en dia. I crec que ha quedat molt bé!
“La majoria d’artistes no poden viure del seu art perquè el sistema espanyol no està focalitzat en valorar els artistes i l’art”
Fa algun temps vas dir que no es podia viure de l’art. Continues pensant el mateix? Tu pots viure del teu?
Quan vaig fer eixa paròdia fent un símil amb el xiquet de la petanca em referia a que la majoria de persones no poden viure de l’art perquè el sistema d’Espanya no està enfocat a saber valorar als artistes. No saben valorar el que val un quadre, hi ha un gran problema i aleshores és molt difícil. Exceptuant un xicotet percentatge de persones és molt complicat viure de l’art. Hi ha moltes persones que estudien carreres artístiques i molt poca gent pot viure directament de l’art. Jo no visc d’açò ni molt menys. Jo ara mateix visc de la pintura, però no per pintar. No estic format com artista com a tal, aleshores encara estic formant-me per a aconseguir eixe valor i poder viure de la meua pintura. Es un període de formació, jo necessite madurar com artista.
“Dels likes i de l’aire no es pot viure”
Què creus que poden fer les institucions per a retindre el talent i que les persones no es vagen fora?
Podrien donar més ajudes directes, però també organitzar concursos. En definitiva, els artistes necessitem mesures que recolzen a la gent que s’esforça i té una miqueta d’ingeni. Els artistes necessitem d’un suport econòmic i material, perquè dels likes i de l’aire no es pot viure.