El llistat d’humiliacions europees és tan llarg que ja podem començar a considerar la possibilitat de fer una mena d’enciclopèdia de l’horror. Ahir, a Portugal, no vàrem competir. I m’és igual que els jugadors siguin joves, que siguin toies o que l’ungla del dit petit del peu esquerre del davanter no estigués ben tallada. No vàrem competir, i això és el més ridícul de la jornada d’ahir.

Un equip incapaç, mal col·locat, descompensat, erràtic i sense idees. Ronald Koeman pot sortir per enèsima vegada en roda de premsa a dir que “tenim el que tenim” i, per tant, seguidor culer, agafa la teva indignació i guarda-te-la al calaix perquè això no té remei. Però això no va així, míster. Si el Bruges va empatar 1-1 contra el PSG i el Sheriff Tiraspol -ciutat que ni tan sols sabia que existia i, encara menys, un país que es diu Transnístria- el Barça ha de poder competir contra el Benfica. És el mínim: competir.

I per competir, cal ser valents. I tant. Començant per la llotja, seguint la banqueta i acabant a la gespa. Laporta ha de canviar l’entrenador, si cal fer una marató especial per pagar l’acomiadament, l’organitzem. El nou tècnic ha de ser valent, ordenat i amb capacitat per motivar. I els jugadors, els qui no tenen més futbol que facin un pas al costat. Gràcies pels serveis, però això és el primer equip masculí del Barça, no és el Barça Legends.