Què és el bé i què és el mal? És difícil definir conceptes morals tenint en compte que cada persona interpreta la realitat des de la seva pròpia perspectiva. Encara és més difícil fer-ho si som conscients que la majoria de regles sobre la vida vénen determinades pels pilars que sostenen un sistema criminal. Les normes que regeixen el nostre dia a dia estan pensades per al benefici de la classe dominant.

No obstant això, no podem negar que existeixen actes que s’allunyen de les bones intencions i que estan ocasionats per a fer mal. Estan aquestes accions sent originades des de la maldat? Em resulta difícil dir que sí tenint en compte que aquest és un concepte subjectiu.

La majoria de regles sobre la vida vénen determinades pels pilars que sostenen un sistema criminal.

M’atreveixo a dir que la majoria de problemes d’aquest món vénen provocats per la falta de pensament. Quantes hores al dia dediqueu a passar temps només amb vosaltres mateixes? És realment preocupant que els nostres moments de desconnexió siguin veure una pel·lícula o qualsevol programa de televisió, escoltar música o simplement estar amb el mòbil. Apostem per qualsevol estímul abans d’enfrontar-nos a les nostres pròpies reflexions.

En la ignorància es viu molt bé i atrevir-se a afrontar tots els problemes d’aquest món requereix valor. Escoltar la nostra ment és començar a ser conscient que hi ha moltes coses en nosaltres mateixes que potser no estan bé i que a la nostra mà està canviar-ho, però és realment difícil fer això si el nostre ritme de vida no ens ho permet. La rutina agrada perquè enmig d’aquesta s’obliden moltes coses, però el temps no cura res. Ens curem nosaltres mateixes, encara que per a sanar hem de ser honestes amb el rol que juguem en el nostre propi sofriment i, per a això, necessitem ser autocrítiques.

Que la nostra vida estigui marcada per la necessitat de treballar per a així tenir diners dificulta greument la nostra capacitat de pensament. Una estratègia perfecta perquè així siguem servicials al capitalisme i no tinguem temps de qüestionar-nos res. Ser crítica és una actitud revolucionària.

Que la nostra vida estigui marcada per la necessitat de treballar per a així tenir diners dificulta greument la nostra capacitat de pensament.

A aquest panorama se suma el control que han pres les xarxes socials en les generacions joves. Ja no és només la quantitat de temps gastat en aplicacions com Instagram o Twitter, sinó la manera en la qual aquestes xarxes manegen les nostres vides i anul·len la nostra llibertat de pensament. Les nostres conviccions morals estan marcades pels pensaments que estan de moda a través de les xarxes socials. Ja ningú es qüestiona res, simplement es creu en el que toca i així es difon a través dels teus perfils. A la recerca de l’aprovació aliena perdem la nostra capacitat d’autocrítica i de llibertat. Alhora que t’involucres en una font d’odi on tot val si no tens l’opinió de la majoria.

Les nostres conviccions morals estan marcades pels pensaments que estan de moda a través de les xarxes socials.

A això se li suma el nivell de competitivitat a xarxes per saber qui té la vida més perfecta. Però aquestes expectatives de vida ens les marquen els nostres gustos o la societat? Estem tan ocupades complint el que la vida espera de nosaltres, per a així mostrar-ho, que no ens queda temps per a saber qui som ni el que volem. Sortiu de l’odi, la manipulació i el postureig. Sortiu del que consumeix. La vida real és una altra cosa.