La Miriam apareix al costat d’una de les fonts dels Jardins Muñoz i Ramonet del carrer Muntaner, amb una samarreta blanca de flors, una faldilla grisa de xandall i una mascareta verda, del mateix color del logotip del sindicat de Las Kellys. Té 47 anys i treballa mitja jornada com a cambrera d’hotel, l’hotel no el sé perquè no me’l diu, però no cal, la majoria d’hotels barcelonins les tenen ofegades en la precarietat. 

Té 47 anys i treballa mitja jornada com a cambrera d’hotel, l’hotel no el sé perquè no me’l diu, però no cal, la majoria d’hotels barcelonins les tenen ofegades en la precarietat.

La membre del sindicat, en sap molt de les empreses subcontractistes i és que com a Kelly sempre n’ha treballat sota l’ombra d’una. El principal problema? Que no pot queixar-se. “Les subcontractistes juguen als escacs, ara per aquí ara per allà, quedes desemparada. Tampoc pots queixar-te a l’empresari de l’hotel, ells et diuen que no tenen res a veure amb tu i que no es fan responsables del que et passi” així explica la portaveu un dels principals problemes que porta l’externalització. 

Les subcontractistes juguen als escacs, ara per aquí ara per allà, quedes desemparada. Tampoc pots queixar-te a l’empresari de l’hotel, ells et diuen que no tenen res a veure amb tu i que no es fan responsables del que et passi.

Als 41 la Miriam no podia menjar sola a conseqüència d’un braç inútil. “L’empresa subcontractada m’obligava a fer el treball de 8 h en 5 h per 500 euros mensuals, vaig aguantar un any, tenia dolor a les cervicals, a l’espatlla, al braç i a les mans. La nit en què vaig decidir agafar la baixa no vaig dormir res, en arribar a l’hotel al matí van dir-me que acabés la meva jornada i que després marxés. Ni una mica de pudor”, “l’humà està perdut”, sentencia, va ser quan va adonar-se’n. “Van dir-me que era una malaltia degenerativa a conseqüència de la meva edat, tenia 41 anys” diu plena de ràbia. Fa 6 anys les mútues no reconeixien les malalties pròpies de la feina de les cambreres d’hotel com el colze de tenista o el túnel carpià, ara continuen igual, enviant a les treballadores a ser tractades i donades de baixa per la Seguretat Social. 

L’empresa subcontractada m’obligava a fer el treball de 8 h en 5 h per 500 euros mensuals, vaig aguantar un any, tenia dolor a les cervicals, a l’espatlla, al braç i a les mans.

L’any 2012 un grup de cambreres d’hotel van decidir auto organitzar-se, el mateix any que centenars d’hotels barcelonins van decidir externalitzar aquesta part de la seva plantilla. El 2018 ja eren un sindicat i van iniciar les seves reivindicacions. La Llei Kelly o la lluita pel Segell de Qualitat han estat grans reivindicacions del sindicat, un sindicat que tot i trepitjar el Congrés, el Parlament i la Comissió Europea, continua sent invisible. “Hem vist que hi ha un ‘quemeimportismo’ per part dels sindicats, la patronal, el departament del treball, el govern i, sobretot, dels empresaris” explica la Miriam i diu, que gràcies al poble, han aconseguit assolir el primer pas per fer-ho soles: La Central de Reserves “Reserva amb Las Kellys” que arribarà en 2022 a Barcelona. 

El poble va donar-los la idea del portal de reserves quan durant les seves xerrades demanaven un llistat d’hotels que respectessin els seus drets com a treballadores, ara, ha estat també el poble qui ho ha fet possible. Goteo va ser la plataforma mitjançant la qual Las Kellys han aconseguit superar el mínim necessari per encetar el seu projecte (60.000 euros) arribant, quan encara queda un mes per finalitzar, als 88.004 euros. 

Las Kellys han aconseguit superar el mínim necessari per encetar el seu projecte (60.000 euros) arribant, quan encara queda un mes per finalitzar, als 88.004 euros.

El Segell de Treball Just i Qualitat pel que fa a anys que lluiten Las Kellys serà la bandera de la Central de Reserves posant el focus en què els hotels compleixin el Conveni Col·lectiu Interprovincial del Sector de l’Hosteleria i Turisme, que acabin amb l’externalització i la subcontractació i que les cambreres d’hotel siguin part de la plantilla de l’hotel, ja que Las Kellys, són treballadores nucel·lars de l’activitat hotelera. També lluiten perquè els empresaris compleixin la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, perquè es contractin a persones que formen part de col·lectius vulnerables, que es retribueixi d’igual manera a homes i a dones i, finalment, que es prenguin mesures per assegurar treballs estables i de qualitat, com els contractes indefinits. 

Abans Las Kellys tenien un lema: “Sense neteja d’habitacions no hi ha hotel”. La Central de Reserves l’ha reformulat: “Sense reserves ni neteja d’habitacions no hi ha activitat ni negoci hoteler”.

Las Kellys volen netejar el món, fer entendre als empresaris que el factor humà va sempre per sobre del mercantil, volen canviar els seus valors i ho faran gràcies al portal que ens permetrà reservar amb hotels ètics. “Volem que Barcelona gaudeixi d’un turisme de qualitat, sostenible i respectuós amb el medi ambient. Tot això comença des d’avall, no pots plantar un arbre sense llaurar la terra” explica la portaveu. Abans Las Kellys tenien un lema: “Sense neteja d’habitacions no hi ha hotel”. La Central de Reserves l’ha reformulat: “Sense reserves ni neteja d’habitacions no hi ha activitat ni negoci hoteler”.