En defensa del Consell per la República

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Després de les eleccions del 2017, l’independentisme va cometre un error estratègic majúscul. Per la urgència de fer govern i aixecar el 155, es va renunciar a fer respectar el resultat electoral. Aquell 21-D va ser una derrota sense pal·liatius per a l’unionisme, fins al punt que el govern alemany va instar l’Estat a reconèixer la victòria independentista. Al final, però, el bloc del 155 va imposar igualment la seva agenda, bloquejant la restitució del govern de l’1-O i expulsant de les institucions tots els líders que havien conduït la celebració del referèndum.

Malgrat tot, el segrest jurídic de les nostres institucions no va ser suficient per a eliminar la voluntat majoritària del poble de Catalunya, que acabava de manifestar-se en un referèndum, una declaració d’independència i una victòria electoral amb tot en contra. D’aquí neix la idea de la bifurcació: si aqueixa voluntat democràtica no podia exercir-se des de la Generalitat calia que s’exercís des d’un altre lloc. Ja ho vàrem aprendre l’1-O: quan la gent hi és, el que no es pot fer des de dins la gàbia administrativa es pot fer des de fora.

En efecte, la negativa de l’Estat a acceptar els resultats electorals consolidava la bifurcació entre el marc legal i la representació democràtica. Si el mandat de l’1-O i el 21-D no es podia fer efectiu dins les institucions sotmeses a la legalitat espanyola, aleshores només ens quedava preservar-lo i donar-li vida fora d’aquestes institucions. És així que neix el Consell per la República: com a institució dipositària d’una voluntat democràtica declarada il·legal per l’Estat.

De fet, establir un govern a l’exili, o una organització que actuï fora del control de l’Estat contra el qual lluita, és una estratègia molt habitual en moviments independentistes. I la història demostra que molts nous estats han nascut en territoris que ni tan sols comptaven amb institucions pròpies. En aquests casos, normalment s’han constituït governs provisionals, assemblees de càrrecs electes, o fins i tot congressos de notables. Amb el mateix objectiu, en el context de repressió tan acusada que patim, s’escau perfectament que el Consell per la República faci el paper d’organització per a l’alliberament de Catalunya.

Atorgar el pes de la confrontació amb el Regne d’Espanya a una organització establerta a l’exili com el Consell és, a més, una estratègia que els partidaris d’evitar la desobediència a les institucions de la Generalitat haurien de veure bé. Tot i això, el sector de l’independentisme més partidari de desescalar o evitar el conflicte amb l’Estat, inexplicablement, també s’ha dedicat a posar pals a les rodes al Consell per la República.

La idea original era constituir el Consell per la República amb una assemblea dels setanta diputats independentistes elegits el 21-D que es reunís a Brussel·les (es va parlar inclús de l’opció de fer-ho a la seu del Parlament de Flandes) per a restituir el govern legítim, cessat pel 155. Es tractava de no cedir davant la repressió que ja amenaçava el Parlament des del primer dia. Tenir un govern reconegut per una majoria de catalans, però no per l’Estat era una forma intel·ligent de mantenir oberta la confrontació democràtica.

Finalment, només es va aconseguir posar en marxa una versió menys ambiciosa del Consell i, molt de temps després, convocar una Assemblea de Càrrecs Electes. Cap de les dues organitzacions noves, però, no ha tingut fins ara la musculatura ni l’impuls per assumir el lideratge del procés cap a la independència, agafant el relleu de les institucions autonòmiques. Ara ja és evident que això no és casual, sinó que hi ha hagut la voluntat deliberada d’aigualir aquestes institucions.

- Publicitat -

En qualsevol cas, el potencial de totes dues institucions, Consell i Assemblea, segueix intacte. I, si realment volem avançar cap a la independència, no tinc cap dubte que en el futur tindran un paper molt rellevant. El Consell per la República, a més, s’ha començat a consolidar a l’interior del país amb el desplegament territorial dels consells locals, salvant els recels d’alguns partits i entitats. També ha anat consolidant a poc a poc una gran capacitat d’integrar diferents sensibilitats de l’activisme independentista.

Malgrat tot, no tenim encara l’organització per a l’alliberament de Catalunya que ens cal amb urgència. El Consell per la República pot acabar-ho sent finalment, o no. Encara està tot obert. Pot ser una entelèquia que, fruit dels equilibris forçats entre partits acabi sent inoperant o pot ser una autèntica organització representativa de l’activisme independentista. El que segurament no serà, de moment, és una organització on s’inscriguin tots els independentistes del país. Per sort, no cal.

Si abans de l’1-O ja hagués existit el Consell per la República, hauria pilotat i aixoplugat la creació i desenvolupament de les estructures d’estat. Si hagués existit l’1-O, també s’hauria encarregat de la logística i el finançament del referèndum. Si hagués existit durant el 155, hauria exercit de govern legítim dins i fora del país. I si fóssim agosarats, avui no estaríem invertint esforços a intentar reflotar el Diplocat o les delegacions del Govern a l’exterior, sinó que el Consell tindria ja una xarxa diplomàtica oficial. És més, si tinguéssim el Consell per la República a ple rendiment, ja tindríem un banc nacional i operadors estratègics de comunicacions o energia. I altres coses que no cal deixar per escrit…

En el món està pràcticament tot inventat. L’independentisme té la legitimitat per fer un nou estat. Ara hauria d’estar disputant-li a Espanya el control sobre el territori de Catalunya i preparant la logística d’aquest estat. Això comença per potenciar unes institucions lliures i sobiranes (en el sentit que no estiguin controlades per l’Estat). I ningú millor que el Consell per a fer aquest paper, a partir de la legitimitat de l’1-O. Si s’ho proposa seriosament, crec que ningú no li pot disputar aquest paper d’organització per a l’alliberament de Catalunya.

És difícil defensar el Consell per la República pel que ha fet fins ara. És imprescindible defensar-lo pel que pot arribar a fer i farà. Ha de ser l’eina per desbordar democràticament l’Estat. Preparem-nos!

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca