Falles 2021: Ja n’hi ha prou de meditar. Hem tornat!

“Açò també passarà”. Ni fet a posta podrien haver encertat millor els artistes fallers el lema del monument de la Falla Municipal del 2020, que ha acabat sent-ho del 2021. Però tenien raó, al final també la immensa meditadora ha estat presa pel foc. Com toca. I ho ha fet en unes dates atípiques i en unes Falles atípiques. València semblava una ciutat submergida en un somni durant aquestos cinc primers dies de setembre. Fa uns mesos parlàrem en aquest mitjà, no sense certa nostàlgia, sobre les Falles. Ho fèiem amb l’esperança de la seua tornada, de que deixaren de cremar als cors dels fallers i crepitaren a les cruïlles i placetes del Cap i Casal. I ho han fet. Com enmig d’un somni, les Falles han tornat a València.

Bussejant dins del somni

Si ens posem freudians, els somnis son expressions que el nostre subconscient no s’atreveix a mostrar en estat de vigília. Podríem, llavors, parar-nos a fer un anàlisi d’aquest somni faller que acabem de viure, perquè de lliçons en podem extraure un cabàs. No crec que siga un destrellat dir que, malgrat les lògiques restriccions sanitàries i els inconvenients meteorològics, han estat les Falles més còmodes que es recorden al Cap i Casal des de fa dècades. Els carrers estaven plens de gent, però res comparat al que ocorre altres anys: res d’embossaments, cap barbaritat. S’ha convertit el turisme en una llosa per a les Falles de València? Sense negar el creixement que els visitants han fet possible, crec que és clar que sí. Les Falles han abandonat part de la seua essència festiva per convertir-se en un espectacle més per als turistes.

Per altre costat, el toc de queda ha obligat enguany a que la cremà de les falles infantils es desenvolupar encara amb una llum solar que ha permès veure més clarament les fumeroles negres. Cal replantejar-se seriosament la petjada ecològica de les Falles. Pere Fuset parlava en Twitter de retornar a l’ús de materials més ecològics —com la fusta—. Aquesta innovació tan paradoxalment tradicional va fent-se un lloc cada vegada a més monuments després que ho feren a Na Jordana el 2012 i a l’Ajuntament el 2014. I Pere Fuset té raó, cal fomentar l’ús de materials menys contaminants, si és necessari, limitar la utilització d’aquells que tenen major impacte ambiental.

I darrere de l’u, ve el dos

Era costum en l’època pre-Covid que les Falles inauguraren la temporada festera al País Valencià. Després d’uns mesos hivernals menys abundants en celebracions, la primavera arribava sempre acompanyada de Festa: Setmana Santa, Corpus, Fogueres, Moros i Cristians, Romeries, Fires i Festes de tota classe es succeïen quasi sense descans entre març i octubre. Aquesta vegada, sembla, no serà molt diferent. I és que la celebració d’aquestes atípiques Falles ha servit de revulsiu per a que comunitats festeres arreu de tota Espanya comencen a reprendre, poc a poc, la seua activitat. L’11 de setembre tindrà lloc la primera processó amb costaleros i banda de música a Arcos de la Frontera (Cadis) des de 2020 i els Moros i Cristians de Lleida, ajornats des de maig, es celebraran els dies 25 i 26 d’este mes.

La pròpia Unió Nacional d’Entitats Festeres de Moros i Cristians (UNDEF) ha publicat una nota de premsa exigint la tornada de les filaes i comparses i està pendent de publicar-se oficialment el protocol sanitari proposat per a uns mesos de transició que haurien de culminar amb el retorn de la normalitat festera aquest hivern. El proper gran esdeveniment festiu del País Valencià quant a nombre de visitants, la Fira de Tots Sants, també tornarà a ocupar enguany els carrers de Cocentaina amb un format adaptat a les necessitats sanitàries els detalls del qual es coneixeran durant les properes setmanes.

- Publicitat -

https://twitter.com/perefuset/status/1434479803239911424?s=20

La Festa com a refugi i com a revolució

De les últimes dècades ençà la lògica capitalista s’ha imposat cada vegada a més racons de la nostra societat. Aquest procés s’ha aguditzat de manera espectacular amb l’arribada de la pandèmia, adaptant les restriccions a la mida del consum i el profit econòmic i a la de res més. Per desgràcia, aquesta lògica capitalista també ha acabat per entrar a les nostres festes populars, que adés varen ser dels pocs refugis que hi quedaven estalvis.

És innegable i és causa d’orgull el gran impacte econòmic que la Festa té al País Valencià, però mai no devem oblidar que això no és el més important. Ja hem analitzat a Mirall en altres ocasions les diferents repercussions que tenen festes com les Falles i els Moros i Cristians. Més recentment ho ha fet Jordi Sarrión i també Guillermo Colomer a la Lletraferit. La Festa és, davant de tot, l’escap de la rutina: siga la rutina del silenci i l’avorriment als pobles o la rutina de les presses i la sobreestimulació a les ciutats. La Festa ens fa lliures. La Festa, com magistralment explica Colomer, és la millor i més antiga de les nostres revolucions.

I ara què toca? Despertar del somni

De l’1 al 5 de setembre de 2021, dèiem, València ha viscut com dins d’un somni. “No pareix de veritat com estan els carrers”, ha estat una frase comú estos dies. Però, i si no? València no estava entrant a un somni, sinó eixint d’un altre. Estava eixint del malson que va començar ja fa més d’un any. No vull semblar agosarat, però potser el que està passant estos dies és la primera llumeta del sol que entra a l’habitació per fer-nos despertar. I cal alçar-se! L’èxit al procés de vacunació ja ens permet començar a posar la mirada en l’època post-Covid.

Imatge
Cremà de la Falla Cronista Vicent Beguer Esteve de Torrent. Per molt que alguns s’afanyen a relacionar únicament les Falles amb sectors reaccionaris, la Festa ha servit històricament per fer visibles les reclamacions socials. // Foto: Biel Aliño per a Agència Efe.

Després de tants mesos de foscor, frustració i preocupació és normal tindre dubtes i pors, però cal tornar a la vida. I cal repensar moltes coses. Després d’un gran impacte, cal fer reflexions com a societat i, si som espavilats, comprendrem que la societat valenciana no pot entendre’s sense la seua principal manifestació popular: les seues festes. Aquestes, clar, mereixen i necessiten tots els debats que de seguit s’hi plantegen al seu voltant. Això sí, aquestos debats no tenen futur si es fan des de la condescendència i el desconeixement: Qui vulga parlar de Festa que comence per comprendre-la.

Tornar a la vida

Amb aquesta pandèmia hem deixat de fer moltes coses que ens eren pròpies, fins al punt de recordar-les com a coses llunyanes d’altra època. Però desnaturalitzar allò que és natural —siguen les Falles, siga fer-li un bes a la iaia o siga tornar de matí de la discoteca— ens conduiria a distòpies encara més fosques que la que ja vivim. No oblidem mai el que som i com ho expressem, amb les nostres incongruències i contradiccions. Hem tornat a les Falles: tornem a la vida!

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Els més llegits

Junts o l’alè del drac

Canvi de focus

La gran demolició educativa

Eduard Vallory

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca