Camí d’Ítaca?

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

En aquest nou camí d’Ítaca en què s’ha convertit la reconstrucció d’allò que algun dia coneguérem com Futbol Club Barcelona, a Laporta li toca jugar un paper digne de tafur del Mississipí. Deixem l’abrupte panorama general, farcit de bonys i berrugues, per a centrar-nos en un detall: La continuïtat de Koeman. Aquesta sorprenent oferta de renovació només encetada la temporada i amb tres partits disputats -que no han estat, ni de bon tros, per llençar coets-, té una trampa amagada que riu-te’n tu del cavall de Troia. Tota la vida, la voluntat i pretensió de qualsevol president d’un club de futbol ha consistit a veure a la gespa els onze senyors que a ell li abellien i jugar a fer d’entrenador per sobre del míster, que per això el posava o treia. Aquesta tendència generalitzada encara dura, pel que comprovem, aquí i a Pequín. Com ja ens afaitem de fa estona, ens ve al cap la imposició de Núñez sobre Lucien Müller només arribar a la llotja, forçant el debut del ‘Llop’ Carrasco en un derbi a Sarrià. De la maniobra gens subtil, se’n va assabentar tothom per l’habitual manca de finezza del constructor i, en conseqüència, el pobre tècnic francès va durar quatre telenotícies al càrrec.

Ara, l’estratègia resulta més sibil·lina. Per interès general i bé de l’entitat, se li suggereix a l’holandès que tiri dels joves i maduri ràpidament tot l’immens (sí, immens) talent sota les seves ordres. És l’única via de sortida a l’actual carreró i en tal capital punt hi estaria d’acord la gran majoria del barcelonisme entenimentat. Dels arrauxats, oblida-te’n: N’hi ha que reclamarà Haaland fins al dia del judici final sense entendre la situació de bancarrota. O qui remugarà per interessat sistema amb intenció de desgastar Laporta, amb aferrissades defenses de l’heroi de Wembley que no s’aguanten per enlloc. Només volen erosionar qui mana ara i no és dels seus, maniobra vella com anar a peu. Millor tornem al nucli de la qüestió: Si Koeman obeeix i dóna oportunitats a Riqui Puig, posem per malèvol exemple, aplanarà el camí de la continuïtat. I si proclama adhesió incondicional als principis del cruyffisme, oli en un llum. Però val més no esperar-ho perquè els trets no van per aquí. El que s’exigeix de Koeman és que treballi l’equip com no sembla haver-ho fet fins ara, quan continua l’apagada de llums amb què van acabar la temporada, incapaços com se’ls nota de traure fins i tot una pilota ben jugada des de la porteria pròpia. I també, que gaudim d’una mica, res, un bri de futbol col·lectiu, que als catalans ens pot l’estètica i ho apliquem en qualsevol vessant de la vida, inclosa la pilota blaugrana. Al cap i a la fi, i aquí ens podríem esbatussar abastament amb qui fos si tinguéssim mínimes ganes, la plantilla no està tan malament. Dóna fins i tot per disputar la Lliga, ambicionar la Copa i caure amb dignitat quan toqui Europa. Si estem entesos fins aquí, arriben els problemes, fruit de l’experiència viscuda amb aquest any d’ègida holandesa. El rovell de l’ou rau en el fet que Koeman no demostra agilitat, prou sapiència i visió quan els partits es torcen. Tampoc té l’habilitat d’encertar en els canvis, característica que divideix un entrenador corrent d’algú que domini l’ofici amb excel·lència. I així, aconseguint un munt de joves en escena, arribarem a la tremenda contradicció de constatar com el barcelonisme no tindrà paciència amb ells, ni Laporta mantindrà els arguments necessaris per portar la promesa de renovació fins a la firma del contracte.

No ens enganyem, que Koeman no resultarà en sec una meravella que encerti totes les tecles a plenitud i el camí de recuperació exigirà algú que garanteixi el nivell, el lideratge als entrenaments i als partits que l’actual entrenador, fins ara, no ha mostrat i aquí adjuntem tota la seva trajectòria a les banquetes. I aleshores, més que renovació, arribarà la primera gran decisió en el procés de reconstrucció, cap altra que decidir el futur de l’holandès. Ja poden apostar que els terminis s’escurçaran, que això és futbol i això és el Barça. Per fatal que estigui.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca