Gerard Fullana (Barcelona, 1981) és l’assot de la dreta en Alacant. Actualment és l’únic diputat amb què compta la formació valencianista Compromís en la Diputació d’Alacant, un dels principals feus del zaplanisme i del Partit Popular. Periodista de formació, coneix des de ben a prop el funcionament de les estructures de poder i les xarxes clientelars alacantines. Ens trobem en la seu nacional de Compromís per parlar de la complicada situació del valencianisme en Alacant, els seus reptes de futur i les seues oportunitats front l’auge de l’extrema dreta i l’arribada de l’alacantí Carlos Mazón a la direcció del Partit Popular de la Comunitat Valenciana. 

“El provincialisme d’Alacant no és més que una excusa per a que s’accepte una estructura clientelar”

Moltes vegades es parla en temps pretèrits per referir-nos als anys dels excessos, la corrupció i la impunitat del PP en el País Valencià. Encara és part del present d’Alacant aquesta realitat?

A mi l’Alacant de hui em recorda molt a la València de fa uns anys. I també em recorda al sud d’Itàlia. En la província d’Alacant funciona una lògica molt perversa. En Alacant existeixen tota una sèrie d’estructures corruptes adherides als nuclis de poder, i això va més enllà del Partit Popular. Al cap i a la fi, pense que el provincialisme d’Alacant no és més que una excusa per a que s’accepte una estructura clientelar, quasi m’atreviria a dir que mafiosa.

El problema està en que el provincialisme també ha sigut en moltes vegades una part fonamental del discurs del Partit Socialista. De fet, el Partit Socialista és el segon partit amb més imputats en el Cas Brugal. Què és el que passa amb aquestes estructures mafioses? Que s’estenen molt ràpid, i intenten comprar lleialtats. Certs empresaris, certs grups mediàtics i una part important de càrrecs polítics han construït un star system que té com a finalitat principal la preservació de determinats privilegis.

“Mazón ve d’una dinastia, d’una família de l’Alacant privilegiat del franquisme dels 60″

Com es forma tot aquest grup i aquestes estructures de poder?

Aquest grup es va formar en els anys 60, a les darreries del franquisme, i vol mantindre les seues posicions de poder. I és que són pràcticament dinasties. A vore si penses que Mazón ve des de baix. Mazón ve d’una dinastia, d’una família de l’Alacant privilegiat del franquisme del 60. Són gent que ha anat transitant d’unes posicions de poder a unes altres. Però els partits no són tan importants per a ells. Quan el zaplanisme va ser expulsat del Partit Popular se’n va anar a Ciudadanos. I clar, pràcticament un 30% dels càrrecs de Ciudadanos en Alacant provenia del Partit Popular.

Per entendre ben bé com funcionen aquestes estructures et contaré una cosa. Si bé és veritat que una part important de càrrecs zaplanistes acabaren en Ciudadanos, cal que ens preguntem on va acabar Carlos Mazón. Mazón va acabar a la Cambra de Comerç al costat del seu número 2 Santiago Lumbreras, el seu actual cap de Gabinet. Lumbreras fou antic directiu de Terra Mítica i el creador de les llistes negres de periodistes en Canal 9. Ells sempre ocupen sectors del poder, i l’objectiu de l’esquerra transformadora és trencar esta estructura mafiosa. I això s’ha fet molt bé en València ciutat.

“La gent no et deixa de votar perquè sigues d’esquerres o perquè parles en valencià”

Quin factor té més rellevància en termes electorals en Alacant: el progressisme o el valencianisme?

Quan tens un missatge i tens un motiu que identifica a la ciutadania és quan guanyes. La gent no et deixa de votar perquè sigues d’esquerres o perquè parles en valencià. És important que trobem un relat polític transformador, valent i que lidere algunes idees de fons per poder créixer en el sud. En la Diputació estic a soles representant a Compromís, i hem aconseguit tombar les subvencions a dit que es repartien. Per això, necessitem construir un relat diferenciador en l’esquerra per créixer en Alacant i convertir-nos en la força progressista hegemònica. Allà hi tindran molt de protagonisme les forces progressistes i municipalistes arrelades al territori, especialment per guanyar comarques com La Vega Baja.

“En el govern de la ciutat d’Alacant vam pecar de manca d’experiència i de fermesa”

Per què creus que vau perdre l’Ajuntament en la ciutat d’Alacant, joia de la corona alacantina?

Des de Compromís vam pressionar de tal manera al tripartit en aquell moment que, amb la inestabilitat que portava el govern de casa i la pressió que van exercir els grans mitjans de comunicació tot es va caure. Eixa pressió que vam tindre no l’ha tingut cap altre govern, ni del Partit Popular ni de cap altre partit. Era un objectiu prioritari tombar eixe govern. Vam pecar de manca d’experiència i ens van faltar fermesa i resistència. En València, en canvi, hem vist com Ribó ha sigut capaç de posar en marxa un projecte malgrat les crítiques dels mitjans de comunicació. En Alacant hem d’aprendre a sobreviure a la mediatització i als marcs del debat que ens imposen.

“En Alacant, la llengua es normalitza utilitzant-la i no entrant en debats estèrils”

Un dels temes que generen més polèmica en Alacant (especialment en les grans ciutats) és la qüestió lingüística. Com cal afrontar-la?

Mon pare és de La Marina Alta i la família de ma mare és d’Oriola. Des del moment que, en Escola Valenciana vam crear el Compromís pel valencià, tinc molt clar que la llengua es normalitza utilitzant-la. Molts debats i moltes qüestions com el nom acaben afavorint a la dreta. Jo parle quasi sempre en valencià i la gent acaba prestant atenció al nostre discurs. Podem fer valencianisme simplement fent-lo, amb tota la normalitat i tot el dret del món.

Pel que fa a la construcció d’una identitat valenciana en Alacant, sempre comentes que el sistema mediàtic valencià provincialista és un dels principals obstacles. Com s’explica això?

No hem sigut capaços de generar un espai mediàtic que responga a la realitat de més de mig milió de valencians. No tinc una recepta exacta, però existeix un mercat d’aproximadament mig milió de persones que demanda espais mediàtics valencians, transversals, autocentrats i en valencià. La normalització mediàtica és una de les claus per reconnectar el País Valencià i trencar amb l’statu quo que representa el provincialisme alacantí. La separació mental dels alacantins amb respecte de la resta de valencians és el negoci de les elits alacantines.

“El projecte del PP no està al servei dels valencians, sinó de l’obtenció del poder a qualsevol preu”

Quin és el projecte ideològic de la dreta en Alacant?

Ahí resideix el problema: no és un projecte ideològic, sinó un projecte de poder. Ells no són liberals, ja que no tenen cap problema amb els augments brutals de despesa pública. Ells utilitzen les institucions per mantenir el seu poder. A nivell de gestió (altre dels mantres que preconitzen els liberals), la Diputació d’Alacant té la pitjor gestió supramunicipal que he vist. Han tardat un any i onze mesos en pagar les ajudes de la DANA. El Govern de la Generalitat va pagar en 20 dies les ajudes als autònoms i encara no les ha cobrades de la Diputació cap autònom, mesos després. A més a més, del pla estrella de la legislatura, el PLANIFICA, s’ha començat a executar únicament una obra.

El problema està en que el projecte del PP no està al servei dels valencians, sinó de l’obtenció del poder a qualsevol preu. Jo crec que el que millor identifica el zaplanisme no és el liberalisme, sinó el jetisme. Si algun dels nostres militants haguera organitzat un sopar per a més de 300 militants amb diners públics ja et dic jo que no estaria en primera línia política. Però encara hi ha més. Esta gent ha fet una mini Generalitat Valenciana en la Diputació d’Alacant amb tot duplicat perquè no es fiava del PP de Camps. Fan de contragovern fins i tot amb els seus!

“Hi ha una pressió brutal i un intent de colonització dels mitjans de comunicació en Alacant”

Parlant del zaplanisme, recentment has denunciat pressions cap als periodistes des de la Diputació d’Alacant.

No hi ha setmana en què no ens telefone algun mitjà de comunicació denunciant pressions a periodistes, especialment en els casos de corrupció que denunciem des de Compromís en la Diputació. Hi ha una pressió brutal i un intent de colonització dels mitjans de comunicació en Alacant. En València la gent s’ha acostumat al respecte de la llibertat de premsa, però ací la pressió als periodistes ha tornat de forma flagrant.

Primer intenten colonitzar-te, però quan veuen que et mantens intenten destruir-te. Una advertència: esta gent vol acabar amb tot allò que ara ens sembla normal. Tornarà la destrucció econòmica i de la radiotelevisió pública valenciana, tornaran les pressions als periodistes i polítics que s’atrevisquen a qüestionar l’statu quo… I tornaran les subvencions i les licitacions públiques de publicitat a dit. Jo vaig votar en contra de donar una subvenció a la patronal hotelera per gestionar la campanya de turisme de la Costa Blanca i el titular al dia següent va ser “Fullana pierde el norte”. Han començat una campanya molt dura contra el meu assessor i contra mi, però no anem a rendir-nos.

“En el sud hem de ser capaços de diluir marques per multiplicar amb una gran aposta de regeneració política”

Quins són els reptes que té el valencianisme en Alacant per trencar amb les dinàmiques de les dretes provincialista i espanyolista?

El primer és creure’ns que podem liderar els progressistes de la província d’Alacant. La segona qüestió passa per començar a teixir aliances amb molta gent que es troba en espais molt disseminats però amb molta projecció. Què estem fent? Crear espais com Som Marina Alta, que és una plataforma d’alcaldes i regidors d’esquerres amb unes conviccions molt clares, unides per denunciar l’incompliment del contracte de Marina Salut. Esta realitat és extrapolable a altres comarques del sud d’Alacant com la Vega Baja.

La clau passa per construir aliances, plataformes i marques electorals per aconseguir que eixe discurs puga créixer i connectar amb les realitats dels territoris del sud. En el sud hem de ser capaços de diluir marques per multiplicar amb una gran aposta de regeneració política. En Torrevella estan Els Verds, en Villena també hi ha una formació verda, però d’altre partit… Cal generar un projecte atractiu i contundent, on no sobre ningú. Hem demostrat que, quan ens mantenim ferms i valents, acabem guanyant.

“En Alacant, moltes comarques viuen d’esquenes les unes de les altres, i el PP ha sabut aprofitar-se d’això”

Com podem resoldre aquest trencaclosques que és la identitat alacantina?

Alacant té molts problemes en aquest sentit. Per exemple, si parles de les “comarques d’Alacant”, la gent d’Elx s’enfada. Com pot ser que els dos grans nuclis de població en Alacant visquen d’esquenes l’un de l’altre? I la dreta centralista és la primera interessada en que aquesta situació siga així. Ara es parla del palau de congressos d’Elx, que s’havia promés en campanya. I, clar, per quedar bé des de la dreta diuen que faran un altre palau en Alacant. Dos palaus de congressos de vora 20 milions d’euros a 20 quilòmetres de distància? No sembla una bona idea, la veritat.

La realitat d’Alacant és molt diversa. D’una banda, existeix la realitat sociolingüística de La Vega Baja; de l’altra la realitat de l’Alacantí; de l’altra les dues Marines. València està molt més cohesionada, però en Alacant moltes comarques viuen d’esquenes les unes de les altres, i el PP ha sabut aprofitar-se d’això. Per això, qui busque una fórmula màgica per fer política transformadora en Alacant possiblement no la trobe. Jo pense que una de les feines prioritàries que tenim ara és la de trobar necessitats compartides entre els alacantins, i també entre els alacantins i la resta dels valencians.

“En les forces d’esquerra som tots molt autodestructius”

Quines han sigut les principals errades del govern del Botànic i l’esquerra?

Pense que ens sentim molt poc orgullosos d’allò que conseguim. Crec que hem de destinar un espai per congratular-nos d’algunes coses. Jo recorde com era la realitat quan vaig començar a treballar en Escola Valenciana. Nosaltres no ens podíem reunir amb el conseller, no teníem recursos ni venia cap tipus de representant polític a les trobades. Crec que, en general, en les forces d’esquerra som tots molt autodestructius. Cal ser crítics, però també celebrar allò que es conquereix i passa a formar part de la realitat democràtica. Hem de celebrar les nostres conquestes socials i democràtiques!