No estàvem preparats, no era el moment. Era evident que en dos o tres anys ho havíem de fer, però respectar la història del millor jugador al nostre costat fins a l’últim dia, ens feia eterns al Barça i al Leo. Perquè saps que ell ha estat part essencial en aquesta generació plena de títols, de valors intangibles com la Masia i l’orgull de pertinença d’un Barça de totes i de tots. Cert, el Barça està per sobre de totes i de tots, però si som aquí també és gràcies al nostre esportista emblema, dir el contrari és no tenir humilitat com a Club.
No marxa qualsevol, no és suficient parlar d’herències ruïnoses, no és suficient parlar del bloqueig injust de la LFP, no és suficient, mai ho ha estat si parlem de Messi.
No teníem sortida, tot s’ensorrava, ens passaven la mà per la cara a Europa i no hi havia model econòmic ni esportiu. Enganyat i cansat, fa un any va voler marxar. Era el principi del final, només un miracle en forma d’eleccions i un nou lideratge podia impedir la sortida del nostre jugador emblema, cor i ànima.
Ens vam aixecar davant la pitjor direcció de la història del Club, amb una moció de censura que fou exemple de democràcia. Volíem recuperar el nostre Barça, i volíem recuperar a Messi. Necessitàvem il·lusió, rauxa i projecte.
L’hem acompanyat tot aquest temps, va votar el nou president, va confiar mentre renunciava a escoltar a ningú més. I és ben segur que no deuria ser fàcil coneixent el seu entorn.
Financerament era complicat, molt, però no impossible. Primer el refinançament, després una rebaixa dràstica dels salaris, fer aquesta operació sense comptar amb els ingressos extraordinaris -que no han arribat- i els que ens han ofert -que eren una trampa, cert-. Semblava quasi impossible, però sabíem que hauríem de fer “tot el que fes falta”.
Estic segur que se’t trenca el cor, estic segur que fins i tot tu, no t’ho pots creure, però ha passat, Leo marxa. I marxa en el pitjor moment, quan és més necessari, quan podia fer de pont d’una generació de futbolistes que seran el relleu. Tant esportivament com econòmicament avui, era important.
Ni tu, ni jo volíem, però ha passat. Hi hem cregut, hi creia Leo, i “no se pudo dar”.
Messi ha marxat, i això no havia de passar. No estàvem preparats. Ni tu, ni jo.
