A hores d’ara, migdia del 6 d’agost de 2021, Lionel Messi ja no només no és jugador del FC Barcelona sinó que s’ha confirmat via comunicat institucional i compareixença del president Joan Laporta que no ho serà més.
Permeteu-me, per començar, establir un marc conceptual per evitar equívocs: Quan l’agost de 2020 vàrem posar en marxa la moció de censura contra Bartomeu va ser, en bona part, per evitar que Messi marxés. No només no va marxar, sinó que vam fer fora Bartomeu i ara qui s’ha hagut de “menjar” la marxa de Messi ha estat la Junta entrant. És injust, no hi ha més apel·latius. Dit això…
El cop és duríssim tant per la mateixa magnitud – perdre el millor jugador de la història – com pel timing de l’operació. Ens ha agafat a tots a contrapeu després d’uns mesos de reiteració de bones intencions, bons progressos, confiances i complicitats. Tots pensàvem, o millor dit estàvem convençuts, que Messi seria aquest diumenge al Gamper.
La versió final, després de molta rumorologia, versa al voltant de la impossibilitat d’encabir el salari de Messi dins dels límits salarials que estableix La Liga. Tot i haver-hi bona voluntat del jugador i el Club, i fins i tot un acord entre les parts que en paraules del President “pensàvem que l’acord amb Messi entrava, però és cert que tècnicament, si ho analitzes, no entrava”, finalment sembla que no hi ha hagut forma vàlida.
Queden moltíssimes preguntes al pap que, potser, el pas del temps ens anirà responent.
Què va passar el migdia del 5 d’agost perquè un pacte que s’havia de signar immediatament, s’acabés trencant estrepitosament? Messi va viatjar a Barcelona, amb el pare, per signar la renovació, i tot i que encara queden uns vint-i-cinc dies de mercat de cop i volta la renovació es trenca i explota tot, quan se’ns havia anat dient que tot estava encarrilat.
Si no encaixa en el límit salarial, per què no hem aplicat allò de “antes de entrar dejen salir”? Es fa complicat d’entendre com podem incrementar massa salarial amb noves incorporacions abans d’assegurar la continuïtat de Messi.
Quin pes ha tingut en tot el procés la posició de LaLiga amb el nou acord amb CVC? Si el club ha rebut xantatges o pressions directes de LaLiga, no és això quelcom que caldria denunciar com a mínim públicament? No és procedent que Tebas o La Liga interfereixin matusserament en assumptes del Club, o que ens enganyin (si és que ho han fet) i quedin impunes.
Perquè, sabent les condicions de límit salarial, no es van prendre mesures més dràstiques en l’àmbit salarial a l’abril o al maig, quan encara hi havia marge? Era evident que la motxilla que carregàvem de la pèssima gestió de Bartomeu (després hi arribarem, no patiu…) comportava haver de prendre decisions molt dràstiques i, potser, mecanismes de correcció salarial fora dels habituals. No es va fer, creiem, confiant en el fet que es podrien fer certes operacions de mercat que finalment no s’han pogut dur a terme. Caldria preguntar als responsables esportius el perquè d’aquest optimisme a l’abril.
Es demanaran, ara sí, responsabilitats legals a Bartomeu i companyia per haver arrossegat al Club a un pou que ara mateix ens sembla que no té fons amb unes pèrdues confirmades pel president de 487 milions? A l’espera de la famosa auditoria, que ja pots ser bona perquè s’està fent amb tot el temps del món, sembla molt evident que la presa de decisions de Bartomeu ens ha enfonsat a una misèria que ens ha obligat a renunciar al principal actiu esportiu i financer del Club. Si això, aquesta descapitalització per negligència, no és denunciable, se’m fa difícil entendre què pot ser-ho.
Més enllà de com hem arribat fins aquí i com ens en sortirem, la realitat és que la novel·la de la continuïtat de Messi al Barça ha acabat de la pitjor manera possible. No hi ha dubte que tothom hi haurà posat el millor de la seva part, tant com han pogut, però això ha estat netament insuficient i no caldria esquinçar-se massa les vestidures per admetre que no tenim el resultat que esperàvem i, per tant, tenim un punt de decepció. Culpa de Barto, de Tebas, de LaLiga, de CVC, de Messi, de Laporta… de qui sigui, en la proporció que sigui, però avui és un dia trist. Molt trist.