Si en el primer article parlàvem de la problemàtica quant a la conservació del patrimoni alacantí, l’Horta d’Alacant no és gens diferent. Assistim a l’abandonament d’un patrimoni molt important. Parlem de les Torres de l’Horta, un conjunt defensiu que naix entre els segles XVI i XVII al voltant d’una economia agrícola i una població creixents, catalogades com a Béns d’Interès Cultural (BIC) des de l’any 1997, però la seua protecció es fa complicada, donat que es troben repartides entre diversos municipis amb diferents sensibilitats envers el seu patrimoni, així com la pertinença a multitud de propietaris, tant institucionals com privats, no sempre conscienciats del valor cultural i arquitectònic que tenen.
La Torre Fabià, que va desaparèixer el 1997, n’és un clar exemple malgrat eixa protecció. Un altre cas seria el de la Torre de les Reixes, al barranc de les Aigües del Campello, que es troba també en molt mal estat. La Torre Rizo, associada a una vil·la romana, va ser desmuntada el 1984 i totalment oblidada i el seu espai ara està ocupat per un Camp de Golf. La degradació imparable de Torre del Xiprer l’aboca a una ruïna probablement interessada.
El patrimoni desatés per l’especulació urbanística
En molts casos els propietaris desatenen la degradació dels seus edificis fins que no puguen ser recuperats i siga més aconsellable el seu enderrocament que la seua rehabilitació, majoritàriament amb un clar interès especulatiu: vendre després els terrenys a constructores. Actualment l’ajuntament d’Alacant està estudiant l’adquisició de la Torre del Xiprer, les torres de Guixot o Tres Oliveres, la d’Aiguamarga, la d’Estanya de Tamarit, la de Pinet i la Torre Ferrer.
Un cas paradigmàtic de la manca d’interès institucional en el compliment amb la llei és el de la Torre Plasia, un BIC que va quedar dins d’una urbanització que va créixer ocupant l’espai protegit al voltant de la torre gràcies a la llicència de l’ajuntament d’Alacant l’any 2000, tombada per la justícia. Finalment, l’ajuntament, amb el vistiplau del Ministeri de Cultura, va aconseguir que el TSJ acceptés el trasllat de la torre a un espai similar per evitar el desarrelament de les famílies residents si s’enderrocaven els seus habitatges. Seguint el cas de torre Plasia trobem torre Mauro, que va quedar al mig d’un centre comercial, o torre Sarrió, que resta dins d’una rotonda. Almenys van sobreviure a la destrucció constructiva. Al costat de les torres no és difícil trobar ermites o esglésies que estan seguint el seu mateix camí, com la mateixa ermita del Xiprer, o la capella de Boter. Tampoc no se salva el Convent de Mercedaris del Campello, primer centre de culte d’eixa població després d’aconseguir la segregació de la parròquia de Sant Joan a la que pertanyien.
Ni jaciments, ni cases del segle XVIII i la Santa Faç es lliuren de l’amenaça
Les cases de l’Horta, vil·les i palauets aixecats per la burgesia alacantina durant els segles XVIII i XIX, tampoc corren millor sort, molts d’ells en un estat d’abandó que posen en perill la seua viabilitat. El patrimoni hidràulic de l’Horta també se’n ressent, com el molí nou de Mutxamel, abandonat des de 1953 i que diverses riuades han fet malbé fins a la seua pràctica desaparició, com l’assut del Campello. Fins i tot un dels grans símbols dels alacantins, el monestir de la Santa Faç, està vivint la manca d’agilitat per a ser nomenat BIC, un procés que es va iniciar el 2002 per acord del ple municipal i que el Consell espera, des del 2017, l’estudi municipal per a poder declarar-lo.
L’enèsima operació que afectaria el nostre patrimoni la trobem al Tossal de les Basses, un jaciment importantíssim per a la nostra història, declarat BIC per la importància del poblat i muralles iberes que en ell trobem, i tenint en compte que les restes existents van des del Neolític a la cultura islàmica, i també estructures hidràuliques posteriors. La notícia saltava a mitjans de maig, quan el Pla Parcial I/4 de l’Albufereta semblava despertar després de 30 anys enquistat quan PP i Cs aprovaven l’estudi per a la construcció de 1.420 habitatges, una part dels quals s’assentaven sobre el jaciment del Tossal de les Basses. En els dies posteriors, potser a conseqüència de la reacció popular a les xarxes, l’ajuntament comunicava que es tindria en compte l’informe emès per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat, de juny de 2001, en el que obligava a la conservació d’aquest BIC i segons el qual havia de ser tancat, enjardinat i valoritzat. Finalment, el projecte ha esta aparcat de nou.