Amadeu Mezquida: “El futur del valencianisme i del país està fora de la zona de comfort”

Darrere dels grans titulars i les grans campanyes polítiques sempre hi ha cervells privilegiats i moltes hores de treball invisible. Amadeu Mezquida és un d’eixos homes que està darrere del focus mediàtic, tot i que, sovint, els seus tuits, articles i reflexions s’acaben viralitzant. Nascut en La Fonteta de Sant Lluís (València), i amb sols 35 anys s’ha convertit en un dels protagonistes del valencianisme polític del segle XXI.

I és que Mezquida ha sigut director de campanya de Joan Ribó, és Secretari en el Grup Municipal de Compromís en la ciutat de València, escriptor i, des de fa poc, Coordinador d’Estratègia de Més-Compromís, la nova marca del Bloc Nacionalista Valencià. Després d’un multitudinari congrés, analitzem el rumb del valencianisme polític de la mà d’una de les ments que el pensen i que marcaran el seu rumb durant els pròxims anys.

Detall de la seu nacional de Compromís / Ana Cervera Domínguez (@anniemoonphotography).

Arriben al Bloc Nacionalista Valencià tots eixos canvis que s’havien endarrerit per la pandèmia. Congrés Nacional, canvi de nom a Més-Compromís, congrés també a la ciutat de València… Com valores aquestos canvis?

Una de les coses que hem fet durant el congrés ha sigut refundar el partit, i això ha implicat un canvi de nom i de marca. Crec que feia temps que s’havia d’haver fet. En el valencianisme hem sigut sempre conscients que els partits polítics són instruments i que, quan deixen de complir la seua funció al 100% o necessiten algun canvi han de passar per taller. Això és el que hem fet en aquestos congressos, com jo li dic, afinar l’instrument i fer-lo més atractiu. Fer-lo més proper a la gent. El que vull destacar és que, després de tots els debats, la ponència política, que és la que marca la línia ideològica, ha tingut un 80% de vot a favor.

“Volem que el valencianisme deixe d’estar arraconat en determinats temes com la llengua o la cultura”

Com a nou Coordinador d’Estratègia de Més-Compromís, quines són les línies mestres del vostre projecte?

- Publicitat -

El primer dels elements que cal destacar és un pas del nacionalisme clàssic al sobiranisme democràtic. És una cosa que també han fet altres forces com Esquerra Republicana, els nostres germans de Més per Mallorca o l’esquerra abertzale. Això consisteix a no definir-nos com a Poble per l’herència rebuda del passat sinó per allò que ens volem projectar en el futur. Al final, no tot el món que viu en el País Valencià té la mateixa experiència vital, ni té els mateixos orígens o parla la mateixa llengua. Ara, sí podem estar majoritàriament d’acord en determinades coses de projecció cap al futur. I ahí és on anem nosaltres, a construir futur. A més a més, hem de fer tot això d’una manera democràtica, participativa i oberta, amb vocació de sumar.

Altre dels assumptes que intentem canviar és la nostra vocació de tindre un discurs global i poder tindre posicionaments sobre qualsevol tema. Volem que el valencianisme deixe d’estar arraconat en determinats temes com la llengua o la cultura. Igual que els partits ecologistes sembla que sols podien parlar d’ecologisme abans, però no podien parlar d’altres temes com la seguretat o economia; al valencianisme li ocorria el mateix, que sembla que sols podia parlar de llengua, de cultura o de folklore. També hem consolidat canvis a nivell organitzatiu per ser més atractius, marcar agenda i ser avantguarda. Crec que tenim un projecte molt xulo i que pot engrescar a molta gent i implicar-la en política.

“Nosaltres sempre hem volgut que Compromís avançara més de pressa del que ho ha fet”

Sempre es responia que els canvis en Compromís arribarien quan es produïren els canvis en el Bloc (ara Més-Compromís). Quins creus que han de ser els pròxims passos de Compromís?

El canvi que fem en Més-Compromís busca, precisament, enfortir Compromís. Jo pense que enfortir el nostre espai també és enfortir Compromís en el seu conjunt. Nosaltres sempre hem volgut que Compromís avançara més de pressa del que ho ha fet, i ens hem trobat una voluntat contrària. Per això, hem de deixar que cada formació política tinga els seus processos. Hem de deixar que els companys d’Iniciativa pel Poble Valencià facen el seu debat intern en el seu congrés de setembre. Quan isca una nova executiva, parlarem de si és possible avançar. Nosaltres entenem este procés més enllà d’un pacte entre cúpules. L’entenem com un procés participatiu que va de baix cap a dalt, i si es pot dur a terme es durà a terme.

“L’absència de banderes en el Congrés de Més-Compromís fou una decisió del comité organitzador”

Hi ha hagut molt de debat amb respecte d’alguns temes que s’han comentat en el Congrés de Més-Compromís. Un dels més polèmics ha sigut l’absència de banderes valencianes. Quina és la teua opinió?

Crec que és la primera volta que en un congrés no estan les senyeres. Normalment hi convivien la quadribarrada i la senyera coronada. Jo crec que va ser una errada que no hi estigueren. Es va optar per una imatge més icònica i no va haver-hi banderes. En tot cas, va ser una decisió del comité organitzador del congrés, que comptava amb gent de totes les tendències ideològiques del partit. No té res a vore amb cap renúncia als símbols ni ha sigut una decisió presa per la direcció del partit. Pense que calia aclarir això.

Detall de la imatge del congrés de Més Compromís, que representa la unitat de les lluites del partit (feminisme, ecologisme, valencianisme, esquerra, diversitat)

“Ningú hauria de posar en dubte que som un partit d’estricta obediència valenciana, i això es va vore quan vam trencar el pacte amb Podem”

Amadeu Mezquida en la Seu Nacional de Compromís / Ana Cervera Domínguez (@anniemoonphotography).

Respecte del nom també vos han dit que voleu convertir-vos en Más Madrid.

A mi el que més m’ha impactat és que aquest ha sigut un dels congressos més seguits de la història del valencianisme. Hem donat molt que parlar. La meua lectura com a militant que porta més de 15 anys és que la nostra militància és conservadora en les formes. Crec que Més-Compromís era un nom que els sonava proper. Ja el Bloc Jove va utilitzar la forma de Més-Compromís com a lema. Era una cosa que ja s’havia utilitzat abans.

Respecte a la gent que té pors o dubtes et diré que eixa por no és nova. Quan pactàrem amb Esquerra Unida, ens digueren que ens anava a engolir. I el mateix quan pactàrem amb EQUO i amb Podem. Ara, ocorre el mateix amb Más País. La realitat és que el valencianisme polític té un instrument afinat.

Ara, estem forts i tenim com a objectiu continuar creixent i eixamplar la base. Ningú hauria de posar en dubte que som un partit d’estricta obediència valenciana, i això es va vore quan vam trencar el pacte amb Podem. No entenien a nivell estatal que érem una formació pròpia i no un satèl·lit de ningú. Farem el mateix quan no es respecten els interessos valencians.

“El paper de l’esquerra no és alliçonar, sinó alliberar”

Altra de les crítiques que heu rebut és que lluiteu per les conquestes socials dels valencians però heu abandonat reivindicacions històriques del valencianisme.

És una qüestió molt interessant. No és el mateix parlar d’allò nacional en 2008 que després de la irrupció de Vox. De fet, allò nacional va configurant-se amb el pas del temps, i allò social roman en el temps. Fique un exemple. El Xarxa Llibres és una política pública adreçada a garantir que tots els xiquets valencians tinguen els llibres de text gratis. I jo em pregunte: això és social o és nacional? Jo pense que en un moment de crisi com aquest una política d’aquest tipus serveix per unir el Poble i construir identitat de Poble.

I el pas del nacionalisme clàssic al sobiranisme consisteix a adaptar-nos a eixa realitat canviant. A més a més, ens adaptem a un país que no és el que nosaltres voldríem. Per sort o per desgràcia, els països no es dissenyen en un laboratori. Per això, la nostra faena és acompanyar al Poble, entendre’l i saber identificar les tendències. I això és el que ha de fer un partit que vol ser Poble i transformar des del Poble. L’esquerra que va donant lliçons a la gent amb el que ha de fer em fica negre. El nostre paper no és alliçonar, sinó alliberar.

“Un partit polític està per guanyar eleccions”

Després d’aconseguir grans fites electorals, gestioneu grans alcaldies i conselleries importants. Algunes veus vos critiquen que no heu sigut capaços fins ara de transformar sociològicament el País Valencià ni de “valencianitzar-lo”.

Vicent Baydal tenia un article que va escriure fa molt de temps titulat “I, malgrat tot, el valencianisme avança”. Tenim un país que és com és i té les característiques i les dificultats que té. Altrament, tenim un teixit social feble, especialment en clau nacional. Crec que tots hem de ser un poc més responsables i conscients. Moltes vegades es demanen coses a Compromís, i jo pense: “Això ho hauries d’estar fent tu!”. Ací cadascú té la seua funció.

Per fer reflexió valencianista me’n vaig a la Fundació Nexe, i per a les meues inquietuds culturals me’n vaig a Acció Cultural del País Valencià. Si pensem que Compromís ha de tenir sobre les seues espatlles tota la construcció nacional del País Valencià, ens equivocarem. Fruit d’això, moltes entitats volen tirar tota la culpa al govern. Hi ha més espais per construir i molts actors implicats. Cal que anem tots a una i ens donem suport.

“El futur del valencianisme i del país està fora de la nostra zona de comfort”

Parlem ara de vertebració. Quins són els principals reptes territorials per a Més i per a Compromís? Quines són les comarques en què s’hauria d’intensificar la vostra presència?

Jo sempre dic una cosa i n’estic convençut d’ella. El futur del valencianisme i del país està fora de la nostra zona de comfort. Hi ha gent que està molt còmoda en la seua zona de comfort i que no vol eixir d’ahí. I és una qüestió moral i de trellat, de pur sentit comú. És absurd que s’haja jugat d’una manera poc responsable. Per això pense que hem de parlar amb les forces que estan operant en comarques com el Baix Segura. Forces municipals amb una visió de país molt semblant a la que té Compromís i que tenen molt per aportar.

Ara bé, també hem de recordar que la vertebració comença en els territoris que són de frontera com Crevillent, Elx, Santa Pola, Monòver o Novelda. Allí sí que hi ha un brou de cultiu i aigua en la piscina, i podem estar i no estem. I no ens podem oblidar de zones de l’interior com La Canal de Navarrés, on tampoc estem. Saps el que passa? Que partim d’un nacionalisme etnolingüístic, eixe del “la meua Nació és on dic bon dia i em responen amb un bon dia”. I clar, ara resulta que els de Bunyol no són de la teua Nació. I contra això és contra el que una part del valencianisme ha intentat capgirar-se. Com pot ser que una comarca tan procliu al discurs valencianista com Els Ports no tinga cap llista de Compromís? Toca passar a l’acció.

“Ens estem obrint i estem fent una crida a tota la gent que vulga participar. Anirem a buscar a qui calga”

Amadeu Mezquida amb l’eslògan de Compromís en les darreres eleccions autonòmiques i generals / Ana Cervera Domínguez (@anniemoonphotography).

Tu mateix parles d’un canvi de cicle polític. Quina autocrítica fas perquè Compromís es consolide i no retrocedisca com l’ha ocorregut a Podem?

Jo vull que Compromís siga un projecte de futur, i que tinga força. Per a aconseguir això ens estem obrint i estem fent una crida a tota la gent que vulga participar. I pense que tota la gent que ha de saber-ho ho sap. I, si no ho saben, anirem a buscar-los i els ho direm. Els direm que volem que estiguen i que volem que vinguen. Ací caben moltes maneres de vore i d’entendre el país. Hem d’il·lusionar i emocionar, que la racionalitat ve després.

“Hem de passar de la defensa a l’atac contra la dreta”

Sembla que tornen el zaplanisme, l’anticatalanisme i les velles maneres de fer política. Com es pot fer front des del valencianisme?

Zaplana ha vuelto. Mazón està fent el mateix que feia Zaplana. El seu projecte quin és? Anticatalanisme, xarxes clientelars… I copiar el model de Madrid, dur Madrid ací. Ja està bé de que vulguen comparar-nos sempre amb Madrid i Barcelona. Ja és hora que comencem a parlar en clau pròpia i comencem a generar un star system propi. El PP i, en menor mesura, el PSOE, sempre estan volent copiar el que es fa en altre lloc i fotent la gent que treballa perquè això passe.

Ací no tenim un problema d’impostos. Ací tenim un problema de falta de finançament i de falta d’inversions. Tenim un Corredor Mediterrani que s’hauria d’haver fet fa 30 anys, i no s’ha fet perquè el PSOE i el PP no han volgut. Això és el que hem de fer ab aquesta dreta, confrontar-la. Ah, i l’altre discurs que quasi se m’oblida: l’anticatalanisme! Tinc la sensació que, des del moment en què, la suposada amenaça ha arribat al govern i l’amenaça no ha sigut tal, eixe discurs ha deixat de tindre sentit. Enganxarà a determinades persones, però no sumaran ningú més que els que ja tenen.

“El PP va fundar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que va reconéixer la unitat de la llengua. En el pecat duen la penitència”

Els partits catalans volen independitzar-se de nosaltres també, i això desmunta qualsevol somni distòpic de la dreta. Ni jo ni la majoria de valencians es senten identificats amb els Països Catalans. Una cosa residual no és una amenaça. Quants regidors tenen les CUP o Esquerra en el País Valencià? No enganyen a ningú. Jo estic molt agraït al PP, perquè gràcies a ells, l’AVL ha reconegut que el valencià i el català són la mateixa llengua. Ells la blindaren, però en el pecat duen la penitència.

“El que m’agradaria dins de 20 anys és que cap valenciana se n’haguera d’anar a viure fora perquè ací no té oportunitats”

Com t’imagines el futur del País Valencià dins de 20 anys?

El que m’agradaria dins de 20 anys és que cap valencià ni cap valenciana se n’haguera d’anar a viure fora perquè ací no té oportunitats. El meu somni en política és que qualsevol persona que ha nascut ací o que viu ací puga desenvolupar el seu projecte vital sense sentir que se l’està expulsant d’ací.

Què m’agradaria també? Un país millor vertebrat, millor finançat i amb el Corredor Mediterrani acabat. Un país amb una consciència mediambiental molt més gran. Un país no no haguérem de guardar un minut de silenci cada dia per les víctimes de violència de gènere. Un país on la meua germana, que és lesbiana, deixe d’anar amb por pel carrer. Un país on tingues l’oportunitat de dedicar-te a allò que vols amb salaris de qualitat, on es dignifiquen els treballs i els sous derivats de la formació professional.

“M’agradaria que, d’ací 20 anys, hi haguera falles, moros i festes populars”

I… Saps el que m’agradaria també? M’agradaria que, d’ací 20 anys, hi haguera falles, que hi hagueren moros i cristians i la resta de festes populars. Que la gent s’ho passara bé. Que dos desconeguts es besaren per primera vegada darrere d’una parada de bunyols a les 3 del matí. Que tot tornara a la normalitat després d’aquesta maleïda pandèmia. I, com no, que els valencians tinguem més orgull de pertànyer ací, que això ens farà molt més fortes. Que entenguem tots que la llengua és una qüestió de patrimoni de tots els valencians, els que la parlen i els que no la parlen. Això és, en definitiva, el que vull per a la nostra terra, que siga un lloc millor per viure.

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Els més llegits

Junts o l’alè del drac

Canvi de focus

La gran demolició educativa

Eduard Vallory

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca