Naiara Davó: “El canvi no vindrá des de Madrid, sinó des de les perifèries”

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Un dia d’estiu en la ciutat de València. Com quasi tots els dies d’estiu del Cap i Casal, fa un dia humit i calorós, dels que et donen la sensació en hora punta que, com cantava La Gossa Sorda, bull la mar com cassola al forn. Ens reunim amb Naiara Davó, diputada d’Unides Podem en les Corts Valencianes. Un any després d’una ajustada derrota per la Secretaria General de Podem en el País Valencià front Pilar Lima, analitzem els reptes de Podem i les forces d’esquerra en el País Valencià i en el conjunt d’Espanya. Fora, el soroll i el tràfic de la capital del país. En el parc, la calma i la tranquil·litat necessàries per detindre’ns uns minuts i deixar apartada la urgència i el ritme frenètic l’actualitat i les xarxes socials.

Com estàs vivint aquesta nova etapa, Naiara?

Bé, ara que ve l’estiu molt bé. Arriba la calor i tot el món està molt més feliç i més content. Tot està un poc més alegre.

“Ens cal aprofundir la connexió amb la ciutadania i la societat civil”

I, per Podem, com està la situació?

Just fa un any ara que va ser l’assemblea de Podem en el País Valencià. No tinc cap càrrec orgànic a hores d’ara i, per tant, no soc la millor per opinar al respecte. També és un poc difícil fer balanç després d’una pandèmia mundial. Crec que ara ens cal aprofundir la connexió amb la ciutadania i amb la societat civil, eixes han de ser les prioritats.

Temps de molts canvis, també en Podem, després de la marxa de Pablo Iglesias. Comença una nova reforma en Podem? Un nou Podem després de la nova Assemblea Ciutadana Estatal?

- Publicitat -

La veritat és que han sigut mesos de canvis molt profunds. Que el fundador de Podem abandonara no sols la primera línia política sinó tot allò que té a vore amb la política, tant institucional com orgànica, comporta un canvi molt profund. Jo crec que era el moment de poder haver fet una assemblea més pausada, repensant en quin moment ens trobàvem nosaltres i el projecte de Podem. Un temps per reconèixer les errades i els encerts. No obstant això, va ser una assemblea molt ràpida i no vam poder debatre algunes qüestions que, pense, són fonamentals. Jo pense que ara ens toca, també al País Valencià, enfortir l’espai polític del canvi. Hem de vore com tornem a definir el nostre instrument polític, posant la transformació social per davant de les sigles.

“Hem de vore com tornem a definir el nostre instrument polític, posant la transformació social per davant de les sigles”

Naiara Davó respon a les preguntes de Jordi Sarrión i Carbonell // Foto: Ana Cervera Domínguez (@anniemoonphotography)

Parlant del denominat “espai del canvi” veiem nombroses transformacions. L’arribada de Yolanda Díaz a la primera línia, l’espai plurinacional que està construint Errejón…Quin creus que ha de ser el pròxim pas en Podem?

Això és el que cal que posem damunt la taula. Front un bloc monolític i reaccionari format pel PP i Vox, cada vegada més girat cap a la dreta, hem de pensar les aliances que teixim en diferents espais. Vam ser exemple en 2015 i 2016 des de Podem demostrant que sabem construir aliances territorials. Tot el món reconeix a Ada Colau, a Mónica Oltra, a Yolanda Díaz o a Errejón.

En eixe sentit deia Yolanda Díaz que l’esquerra havia de construir un projecte plurinacional per a Espanya. Quins penses que són els principals reptes?

Yolanda és gallega i sap perfectament el que ens juguem. Per això, cada dia estic més convençuda de que el canvi no vindrà des de Madrid, sinó que vindrà des de les perifèries. Els territoris on han vingut canvis i aliances més generoses han sigut els que estan en les perifèries: tenim als Comuns, al BNG, a Bildu, a Esquerra Republicana, a Adelante Andalucía, a Compromís… Forces sobiranistes pertot arreu amb capacitat reial per arribar als governs i fer polítiques amb un projecte de país integrador i plurinacional.

“El nostre major objectiu d’ací a les pròximes eleccions és mantindre el Botànic”

Et fa por que Podem no arribe a passar la barrera del 5% al País Valencià i es quedara fora de les institucions, com mostren algunes enquestes?

Hem de tindre clar que el nostre major objectiu d’ací a les pròximes eleccions és el manteniment del Botànic. Evidentment, dins de cada espai polític haurem de fer força per obtindre el major nombre de vots possible. Necessitem que les tres potes del Botànic han de ser com més fortes possible. Ara bé, també sabem que la geometria és molt complicada, i potser la barrera del 5% estiga massa alta perquè poguem entrar seguim les tendències. Per això, el més important és vore com teixim eixes aliances que facen possible reeditar el Botànic de la forma que siga.

Però no és el mateix el Botànic que un govern del PSOE amb coses, no?

Evidentment! (Riu). No és sa tindre un partit extremadament gran i que la resta dels partits d’un govern de coalició siguen minoritaris, com ocorre en La Rioja o en Castella-La Manxa. Tots hem d’estirar per aconseguir els millors resultats, però hem demostrat que podíem traure avant polítiques populars al servei dels valencians i valencianes.

De l’inici del Botànic, quan, en la primera legislatura, vam intentar investir Mónica Oltra, hem de traure una lliçó. Cal continuar enfortint-nos i crear ferramentes polítiques potents que ens permeten guanyar amb més força que mai. Em sent un poc boomer, però ho explicaven molt bé en La bola de cristal: “sola no pots, però amb amics sí!”. Potser ens emmirallem massa en el nostre partit i el que ens toque ara siguen aliances per construir un conjunt més fort.

“Hem d’aconseguir extrapolar el que fem ací a la resta d’Espanya, i, a més a més, anar un pas més enllà”

Naiara Davó respon a les preguntes de Jordi Sarrión i Carbonell // Foto: Ana Cervera Domínguez (@anniemoonphotos)
Naiara Davó respon a les preguntes de Jordi Sarrión i Carbonell // Foto: Ana Cervera Domínguez (@anniemoonphotography).

Aleshores, penses que cal incorporar a forces sobiranistes com Compromís o el BNG en els pactes per anar junts a les eleccions? Potser construir noves eines polítiques?

Jo crec que partim d’una situació bona al País Valencià per poder reeditar el nostre govern del canvi, però també per estirar a que Espanya tinga eixe govern. Estic convençuda que, partint de la nostra terra, hem de liderar la transformació d’Espanya, i és per això que sempre parle de valencianisme republicà i plurinacional. Hem d’aconseguir extrapolar el que fem ací a la resta d’Espanya, i, a més a més, anar un pas més enllà. Per tant, i per no fugir de la teua resposta, necessitem teixir aliances amb la resta de forces del canvi, tant progressistes com sobiranistes. No sé en quin format, però sí tinc clar que necessitem posar-nos a construir eixes aliances i a generar espais de debat com més prompte millor.

“El PP valencià ens vol com el Levante feliz d’Espanya”

El que sembla que canvia lleugerament és el vostre adversari en l’oposició. Sembla que el PP de Mazón torna al discurs anticatalanista i al zaplanisme del passat. Alguns diuen que Mazón vol convertir-se en el pròxim Feijóo.

Jo crec que el “nou” PPCV no té res de nou. Mazón és un fill polític de Zaplana, i, per tant, el seu projecte no és únicament antivalencianista, sinó que també és antivalencià. En el moment en què intenta subordinar-nos a Madrid i contraposar-nos a Catalunya es converteix en antivalencià, ja que no posa la força en el que som els valencians com a Poble: es construeix a la contra o subordinats.

Pense que jugaran amb un perfil més transversal, però no tindran cap mena de dubte per pactar amb Vox quan siga necessari i de la forma que siga necessària. El que nosaltres hem de posar damunt la taula és que el seu és un projecte antivalencianista, que ens vol a la contra i subordinats. Ens volem com el “Levante feliz” d’Espanya, i que tornem a un passat vinculat a la corrupció i a assumptes molt foscos. Hem de saber contraposar el nostre model Botànic al de la dreta centralista.

“Des del Botànic hem de comunicar més el que fem, i, sobretot, el que fem bé”

Naiara Davó respon a les preguntes de Jordi Sarrión i Carbonell // Foto: Ana Cervera Domínguez (@anniemoonphotos)
Naiara Davó respon a les preguntes de Jordi Sarrión i Carbonell // Foto: Ana Cervera Domínguez (@anniemoonphotography).

I, no creus que moltes vegades no sou capaços de “vendre” la vostra gestió i el vostre treball en Les Corts?

Sens dubte!! En general, pense que tenim molt de marge de millora posant la nostra faena en valor, podríem exprimir-lo molt més. Són canvis grans i, de vegades, ens costa molt omplir-nos la boca. Crec que hem d’omplir-nos més la boca, no per autocomplacència, sinó per orgull.

Ens hem de llevar un poc la por. I hem de ser conscients de que la gent té molts problemes, i no sempre pot estar pendent del que ocorre a Les Corts. Per això hem de ser capaços d’apropar-nos al nostre Poble. Hem de comunicar el que fem, perquè això que fem està, en la majoria dels casos, bé. Sense caure en la supèrbia, ens hem de centrar en demostrar que gestionem més, que gestionem millor i que el nostre model va de la mà dels drets i les llibertats sempre. Hem d’aconseguir que eixe missatge arribe a cada llar valenciana, perquè quan la gent sap el que fem ho reconeix i ho posa en valor en les eleccions.

Parlant d’Espanya… Durant els últims mesos hem vist decisions molt controvertides per part de la justícia espanyola. Molta gent pensa que eixa Espanya plurinacional i fraterna no existeix. Què els diries?

Està clar que una cosa és arribar als governs i altra ben diferent tenir el poder. Hem aconseguit estar en molts governs, però la regeneració institucional continua sent necessària. I esta regeneració no sols passa per la part política. També passa per la judicatura, perquè estem veient algunes decisions que em semblen espantoses. La regeneració és molt més àmplia, i precisament per això necessitem aprofundir el canvi del País Valencià en Espanya. Necessitem canviar també els marcs del debat estatal.ç

“Necessitem generar mitjans de comunicació i estructures mediàtiques per a tots els valencians”

Naiara Davó respon a les preguntes de Jordi Sarrión i Carbonell // Foto: Ana Cervera Domínguez (@anniemoonphotos)
Naiara Davó respon a les preguntes de Jordi Sarrión i Carbonell // Foto: Ana Cervera Domínguez / @anniemoonphotography).

Alacant és altre dels punts forts del debat que ve en l’esquerra valenciana. Com poden les forces populars del País Valencià reconnectar amb Alacant?

Crec que una de les tasques més importants que tenim és generar estructures i mitjans de comunicació per a tots els valencians, que superen l’estructura provincial i ens vertebren com a territori a tots els valencians. Si no, el PP sap aprofitar molt bé les estructures mediàtiques, polítiques i administratives que té en la província d’Alacant. Per això era tan important À Punt, per vertebrar el nostre territori des del Sénia fins el Segura.

Crec que Unides Podem sempre ha estat bastant fort en la majoria de comarques d’Alacant. Una de les coses que aportava Podem era que arribava a un perfil menys valencianista o més social que altres partits com Compromís. Crec que hi ha molt espai per construir aliances que combinen la vessant popular i la vessant nacional valenciana. Ahí hem de centrar els nostres esforços, i teixir en el sud.

“Podem ha de deixar de ser l’esquerra del PSOE”

Un repte de futur que siga fonamental per a Naiara Davó.

El repte més important que tenim front les properes eleccions és enfortir l’espai nacional i popular que pot competir amb el PSOE i amb les forces de la dreta. Cal deixar de ser “l’esquerra del PSOE” per convertir-nos en l’espai hegemònic de l’esquerra, i en eixa direcció pense que ha d’anar el nostre treball.

Necessitem buscar hites i models d’allò que ens permet continuar sent transformadors des dels governs i frenar els poder econòmics que volen decidir sense governar. Per a això hem de demostrar que serveix el nostre govern, per posar el Poble en el centre de les decisions que es prenguen. En eixe sentit també ens falta consolidar el nostre arrelament en el territori i construir més base municipal. I això és impossible sense una reflexió tranquila i feta a foc lent.

Naiara Davó reflexiona en els jardins del Túria de València.
- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca