“A Catalunya, les valls pirinenques van ser el bressol i focus principal de la persecució antibruixesca. Les penjaven a la forca per cometre un crim imaginari, acusades de pertànyer a una secta que no va existir mai. La majoria d’elles eren dones, un 90% aproximadament”. És així com comença el relat de la Ivet Eroles Palacios, periodista de carrera amb un màster en antropologia visual. El llibre es titula ‘Dones al marge. Bruixes i altres històries d’estigma i oblit’ i el vaig descobrir fa uns mesos gràcies a l’editorial Fonoll. 

Es tracta d’una editorial independent ubicada a Juneda, a la comarca de les Garrigues (Lleida). Posant el territori en el centre, un dels seus objectius és posar en evidència que el món editorial fora de la capital també existeix. Ens ho explica l’Anna Pérez i Mir, coordinadora editorial a Fonoll: “El concepte territori és clau perquè t’arrela a uns principis i a una manera de fer. És també una manera d’entendre la literatura i la cultura catalana des de la perifèria, des d’aquells marges de la centralització cultural que s’exerceix des de Barcelona, i que massa sovint les institucions promouen per inèrcia”. 

“El món editorial fora de la capital també existeix”.

Actualment, l’equip editorial de Fonoll està format pel Josep Gelonch i el Jaume Graus, dos dels socis fundadors de l’editorial, i l’Olga Gort i l’Anna Pérez Mir, que es van incorporar a l’equip aquest gener. Els llibres d’aquesta editorial es fan amb molta dedicació, respecte pel medi ambient i km0. Es busca tant el rigor com la qualitat. És precisament aquest el cas de ‘Dones al marge. Bruixes i altres històries d’estigma i oblit’. En paraules de l’Anna, “Fonoll aposta per una edició sostenible amb proveïdors km0, un catàleg amb poques novetats per poder-les mantenir vives a les llibreries i una oferta de llibres de temàtica diversa, des de literatura a no-ficció, amb la nostra empremta que no és localista sinó amb voluntat global”. 

L’obra de la Ivet Eroles és pràcticament excel·lent. No només informa de forma minuciosa i acurada sobre la cacera de bruixes als Països Catalans, sinó que també aporta un context literari i geogràfic que ajuda a situar les lectores en l’època narrada. Sabíeu que la majoria de judicis per bruixeria els portaven a terme tribunals locals o baronials, en lloc de tribunals eclesiàstics o inquisitorials? Durant tres segles, milers de dones d’Europa es van convertir en la personificació de l’enemic intern i del mal absolut. Us sona la història? Ara bé, tal com es comenta en aquesta obra, “no podem parlar de feminisme en un món on això no es plantejava i s’ha de deixar clar que les dones considerades bruixes no tenien temps per empoderar-se, prou feina tenien a procurar no morir-se de gana, igual que els veïns i veïnes que les acusaven”. 

“Les dones considerades bruixes no tenien temps per empoderar-se, prou feina tenien a procurar no morir-se de gana, igual que els veïns i veïnes que les acusaven”. 

Continuo conversant amb l’Anna Pérez i Mir sobre l’editorial Fonoll i la raó de la seva existència. I li pregunto: Creieu que als Països Catalans hi ha un bon teixit d’escriptors i escriptores que s’ha de continuar potenciant? “Crec que som un país que patim aquell complex de cultura minoritzada que moltes vegades considera que tot el que ve de fora és millor. Es paguen quantitats desorbitades per a publicar autors estrangers fruit d’operacions de màrqueting i, en canvi, es descuiden autors catalans amb una qualitat literària res envejable”.

“Crec que som un país que patim aquell complex de cultura minoritzada que moltes vegades considera que tot el que ve de fora és millor”.

“L’única il·lustració que es coneix de la cacera de bruixes a Catalunya, és a dir, l’únic dibuix que es conserva d’una dona catalana víctima del mite de la bruixeria pertany a Francisca Redorta, la viuda de Menàrguens, penjada el 1616″. És per això que obres com aquesta són tan valuoses, ja que recullen informació contrastada sobre un passat obscur de la nostra història i el nostre país, el qual amenaça dia a dia amb repetir-se. La Ivet Eroles explica històries reals i independents, tot i que connectades pel mite de la bruixeria i la misogínia social. És el cas de na Guitarda, a qui acusaven d’emmetzinar i fer mal a persones i animals, “però després li reclamaven que els guaris”. Avui dia, el treball de cures continua sent essencial en un sistema que es manté gràcies a aquelles fèmines que dediquen gran part del seu temps a les tasques domèstiques no remunerades. 

“El que ha de tenir un llibre a Fonoll és la voluntat d’aportar quelcom que encara no hagi estat publicat en català”.

Però l’editorial Fonoll posa a l’abast del públic molts més llibres de temàtiques globals i ben diferents. “El que ha de tenir un llibre a Fonoll és la voluntat d’aportar quelcom que encara no hagi estat publicat en català i que moltes altres editorials no poden fer perquè estan subjectes a les servituds del mercat. Publicar per publicar no és el nostre objectiu. Cuidem cada llibre com una peça única, especial i amb un valor afegit intrínsec”, ens explica l’Anna.