L’univers de Kent Haruf

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

El 1984 Holt començava a omplir les llibreries i les prestatgeries dels lectors. Kent Haruf aleshores poc es devia imaginar que aquest poble fictici del Colorado rural calaria amb tanta força en els lectors, fins i tot anys després de la seva mort. Que la primera novel·la de les sis que va publicar porti per títol El vincle més fort ja era símptoma i preludi de tot el que vindria després, perquè un cop entrem a Holt, difícilment voldrem sortir-ne. I ara, per fi, ens arriba traduïda al català de la mà de Marta Pera i editada per Periscopi.

La trajectòria literària del novel·lista nord-americà destaca, sobretot, per la seva traça a l’hora de fer interessant la quotidianitat en indrets recondits, de fer-nos pròpies històries alienes que per norma no són alegres i joioses, però, en canvi, són reals. L’autor ens endinsa en les vides dels personatges sense embuts ni maquillatge i sap transformar aquestes rutines en quelcom entranyable. Ho fa bonic i és fàcil trobar-se enmig de Main Street i sentir-se un habitant més d’aquest racó de món. En el cas d’El vincle més fort el drama i el patiment són encara més intensos i explícits que en la resta de llibres; hi ha un fil conductor que desgrana una trama familiar i genera una intriga més accentuada que en la Trilogia de Holt (Periscopi, 2017, 2018 i 2019), on el plaer de llegir és en la bellesa literària i la narració calmada i fragmentada del dia a dia de cada habitant; o que en Nosaltres en la nit (Angle, 2017), amb dos ancians de setanta anys com a protagonistes que obren les portes a l’afecte i l’amistat.

Es tracta d’una història de vincles familiars, no necessàriament afectius. Serem espectadors de la vida de dos germans que estan «atrapats ben fondo», lligats a un pare pervers en un paisatge que els alimenta i alhora els empresona. Però també és una història de vincles sentimentals i d’amistat, vincles que suposen un bri d’esperança, una llum que hi és i fa pampallugues, malgrat ser impalpable. Veurem com cada personatge se sent aferrat a altres vides que no són la seva, com cerca la dignitat i lluita a contracorrent per sobreviure i sentir que actua correctament en un ambient del tot advers i cruel. Haruf ens apropa a la vida de l’Edith —des del seu naixement a finals del segle xix fins a la vellesa— a través dels ulls d’en Sanders Roscoe, el narrador, un home que al principi no acabarem de tenir clar qui és ni quin paper juga en l’argument, però que ens interpel·la tota l’estona i que agrairem anar descobrint a poc a poc. Per aconseguir aquest contacte i fer-nos partícips de la història —vet aquí un altre vincle: narrador i lector—, l’autor utilitza la segona persona repetides vegades —«pensa-hi», «escolta», «ho entens, oi?»—, de manera que ens convertim en el periodista que amb atenció va escoltant tot el que li explica en Sanders sobre l’Edith i la seva família per arribar a entendre per què ella, als vuitanta anys, és acusada de l’assassinat del seu germà, en Lyman, i què hi ha de veritat en els fets.

Ja ho veieu, l’univers de l’escriptor és una comunitat rural del Colorado que traspassa fronteres perquè tot el que hi passa és extensible a qualsevol altre lloc. Haruf és llar i caliu. El lligam entre lector i personatges va més enllà de la trama, és personal i emocional. I tot això no seria possible sense un (enyorat) Haruf amant del detall narratiu. Si és tan fàcil connectar amb la realitat holtiana és gràcies a aquesta habilitat seva per generar interès i amor per les coses petites i senzilles. Els cossos colrats del sol, el treball al camp, el pèl llustrós del bestiar, un llenguatge genuí i col·loquial que enlluerna de bonic —em trec em barret amb la magnífica traducció—, la pastura solitària i acalorada, els primers petons amb «nassos que es fan nosa i barbetes que topen»… Tot això només passa a Holt i «és punyeterament fantàstic si saps com mirar-t’ho».

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca