El debat social al voltant de la prostitució és més viu que mai. D’una banda, les defensores de la regulació al·legant la necessitat de dotar de drets i proteccions a les “treballadores sexuals”. D’altra banda, les abolicionistes condemnant la submissió i explotació que genera vendre el teu cos. I finalment, i externs al debat, sent ells la causa de la demanda, la posició més còmoda i menys criticada: la dels homes comprant cossos de dones i utilitzant-los com a objecte masturbatori.
Un dels principals motius per a oposar-se a l’existència de la prostitució ha estat el gran percentatge de dones que l’exerceixen de manera obligada. I contra aquest plantejament, sempre s’ha plantejat la següent qüestió: què passa amb aquest petit percentatge que ho fa per què vol?
Amb el pas dels anys, aquest percentatge mínim que exercia la prostitució de manera voluntària s’està fent cada vegada més gran. Amb l’augment d’aquest també creix la defensa del conegut com a “treball sexual”. Si hi ha dones que volen mantenir relacions sexuals a canvi de diners, per què no donar-los els mateixos drets i proteccions que té qualsevol treballadora? Què hi ha més feminista que una dona decidint per ella mateixa que fer amb el seu cos?
Aquest percentatge mínim que exercia la prostitució de manera voluntària s’està fent cada vegada més gran.
No hi ha hagut major engany què permetre’ns parlar de lliure elecció en una societat que ens ha condicionat des del nostre naixement. L’existència de consentiment no esborra la probabilitat de violació, perquè darrere de les nostres decisions hi ha tot un sistema patriarcal que determina les nostres eleccions per a garantir el benefici dels homes.
Hem de deixar d’enfocar solament la nostra defensa contra la prostitució en les dones que l’exerceixen de manera obligada i començar també a parar esment en totes aquestes noies que ho fan perquè volen. Perquè ens agradi més a menys, està sent una realitat. El masclisme ha evolucionat al costat del neoliberalisme de tal manera que ha aconseguit fer del que ens oprimeix decisions lliures i empoderades. La famosa revolució sexual que defensa que les dones som lliures de fer amb el nostre cos el que ens dóna la gana ha passat a convertir-nos en la dona de tots en lloc de, únicament, en la dona del teu marit o parella. Perquè la revolució sexual ha estat patriarcal.
Les dones sempre hem fet coses que ens han oprimit perquè hem volgut.
Les dones sempre hem fet coses que ens han oprimit perquè hem volgut. Perquè una de les millors armes del patriarcat és sotmetre’ns fins al punt de creure’ns que estem triant allò que suposadament volem. Amb la prostitució això està passant, ja no farà falta eliminar-la perquè serà una decisió lliure i ja no hi haurà contra què lluitar.
Si la prostitució fos un treball empoderant l’exercirien els homes i no les dones, que per això mateix són els que tenen el poder en una societat patriarcal. Si pagar a canvi de sexe fos una cosa lícita i humana també hi hauria demanda per part del sexe femení. Però no n’hi ha. Defensar que les dones som lliures de vendre’ns és defensar que els homes tenen dret a comprar-nos. L’esclavitud continua existint i s’està instal·lant en forma de treball. El fet que existeixi un debat sobre aquest tema fa pensar que ja l’estem perdent. I jo em pregunto, què podem fer?
Si pagar a canvi de sexe fos una cosa lícita i humana també hi hauria demanda per part del sexe femení.
Fa unes setmanes, després d’haver de debatre en una classe de la universitat sobre els punts a favor i en contra de la legalització de la prostitució, la professora ens va llançar aquesta pregunta: Quina política pública establiries des de la vostra postura per a millorar la situació de les prostitutes? I davant això només vaig poder, i puc dir, que no serveix de res aplicar canvis legals si no som capaces de començar pels canvis socials. El més fàcil i eficient per aturar la demanda de la prostitució és castigar socialment qui la consumeix, però ni tan sols això fem.
Defensar que les dones som lliures de vendre’ns és defensar que els homes tenen dret a comprar-nos.
No assenyalis amb menyspreu a l’abolicionista. Ni a la dona que fa ús del terme treball sexual. Ni a qui posa a la venda el seu cos perquè no li ha quedat una altra alternativa. Ni a qui té els recursos, però tria formar part del món de les escorts perquè s’ho han presentat com una elecció empoderant i perquè vol lucrar-se dels beneficis amb els quals podrà complir les metes que ens genera una societat controlada pel capital. No assenyalis les dones.
Assenyala al puter. A qui decideix abusar del poder que li atorga una societat patriarcal i comprar una dona. Assenyala els seus amics, que saben el que hi ha, però no els importa. Assenyala el que diu obertament que “s’aniria de putes”. Assenyala el que sap i calla perquè li és igual. Assenyala el violador. Assenyala la demanda. Assenyala l’home.
Assenyala el puter. Assenyala la demanda. Assenyala l’home.
I per acabar, us convido a la reflexió a través d’aquesta pregunta: Fins a quant creieu que podria augmentar la demanda de la prostitució si totes les dones (excepte les prostituïdes) es neguessin a tenir sexe amb els homes?