Universitaris: els oblidats de la pandèmia

Els joves universitaris han viscut un canvi radical en les seves vides acadèmiques a causa de la pandèmia de la COVID-19. Les formes d’estudis s’han transformat, les pròpies habitacions dels estudiants s’han convertit en aules i les classes suposen hores i hores davant d’un ordinador. La semipresencialitat i les noves formes d’autoaprenentatge han portat els estudiants a una situació límit, amb conseqüències importants per la seva salut mental.

El 14 de març de fa un any, el 2020, el govern d’Espanya declara l’estat d’alarma a tot el territori espanyol. Unes mesures que es prenen per afrontar una situació insòlita per a tots nosaltres fins aquell moment: una emergència sanitària provocada per la COVID-19. El confinament domiciliari, una de les mesures que s’aplicarien per lluitar contra la pandèmia sense precedents que s’acostava, va suposar també l’anul·lació de qualsevol mena de classe. També les universitàries.

Universitaris – Andrea Cuerva

Estudiants de tot l’estat es veuen abocats a un nou sistema educatiu que poques persones havien testat fins aquell moment: les classes online. A partir d’aquest instant, cada universitari viurà una realitat diferent, i és que la pandèmia, junt amb el nou sistema d’ensenyament, ha posat de manifest les carències de les noves tecnologies aplicades en un context que habitualment és presencial.

La Sílvia Casas té 20 anys. Des que va començar la pandèmia les quatre parets de la seva habitació s’han convertit en l’aula de la universitat. “Durant aquest últim curs només he anat un cop al mes a classe”, explica. L’estudiant està cursant Comunicació i Indústries Culturals, a la Universitat de Barcelona. Assegura que la universitat online té molts avantatges per aquelles persones que tenen un treball estable, però per la majoria d’estudiants, aquest nou model educatiu no compensa. “Jo crec que podria haver anat molt més a la universitat del que realment he anat, però des d’un principi es va organitzar així i ningú ho ha volgut canviar per comoditat”, assegura la jove estudiant.

“Jo crec que podria haver anat molt més a la universitat del que realment he anat”

Universitaris - Andrea Cuerva
Universitaris – Andrea Cuerva

L’Abril Humaran té 20 anys. Estudia Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat de Barcelona. Abans de la pandèmia, assistia a la universitat per realitzar tot tipus d’activitats creatives grupals. Actualment, la seva carrera és totalment telemàtica. A més, l’Abril també estudia Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya i assegura que “hi ha una gran diferència entre la universitat online i la universitat presencial que s’ha hagut d’adaptar a l’online”.

- Publicitat -

L’Abril Galiot i el Gerard García, de 21 i 20 anys, probablement són dels pocs afortunats que han pogut assistir amb certa regularitat a la universitat, tot i que en la pràctica ha sigut lleugerament diferent. Tots dos estudien Ciències Ambientals, a la Universitat de Barcelona, i les pràctiques de laboratori han salvat la seva universitat telemàtica. “He pogut veure als meus companys de classe alguns dilluns, quan tocava pràctica”, explica l’Abril. I és que el Gerard assegura que “moltes de les classes que estaven programades com a presencials han acabat sent telemàtiques per comoditat”. Això ha acabat reduint en gran quantitat les classes que podrien haver sigut presencials.

La formació online requereix un factor emocional important. Saber controlar-se, tenir una bona planificació de l’agenda, marcar-se uns moments concrets per poder desconnectar o diferenciar l’espai de treball i el de descans són aspectes a considerar en aquest context. Precisament aquest últim aspecte ha sigut un dels principals problemes que han patit els estudiants en un moment en què les seves llars s’han convertit en la pròpia universitat. “Em sento angoixada en les mateixes quatre parets”, explica l’Abril Humaran. I és que aquesta és una sensació que molts estudiants han tingut i que, ara per ara, ja resulta difícil de canviar. “He intentat fer les classes al menjador, per canviar, però al final segueix sent casa teva”, explica la Sílvia.Casas.

Universitaris - Andrea Cuerva
Universitaris – Andrea Cuerva

Afegeix que “ara mateix els continguts ens els fem nosaltres, sigui a través d’un podcast o d’una classe online gravada”. I és que els estudiants coincideixen en el fet què el ritme de la universitat ha canviat molt. “Estàs sola a casa, sense poder parlar amb els teus companys, durant cinc hores seguides. Quan arriba l’última hora ja no pots més”, relata l’Abril Galiot. Des del sindicat estudiantil Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) s’ha denunciat l’organització de les classes telemàtiques. Argumenten que, actualment, els professors no tenen la formació bàsica per donar-les amb qualitat i que els alumnes no estan capacitats per seguir-les. És una idea que en Gerard confirma. “Els professors no només necessiten formació tècnica sobre com realitzar una classe online, sinó que han de ser conscients que una hora de teoria a casa no és el mateix que fer-la de forma presencial”, explica.

Les classes presencials només depenen del professor. Això no succeeix en les classes telemàtiques, en què entren en joc altres factors com la connexió a internet que tingui el docent, la seva capacitat de dinamitzar les classes o la potència de les plataformes de videotrucada utilitzades. Això és el que opina Humaran, qui explica que tot plegat limita la seva capacitat d’agafar apunts, el material que ha de servir per estudiar. “Crec que les classes online s’han convertit en classes presencials, però sense ser-ho. No s’han reorganitzat”, confirma la jove.

La salut mental dels joves estudiants també hauria de ser protagonista en aquests fets. Segons un estudi realitzat per la Confederació Estatal d’Associacions d’Estudiants (CANAE), aquesta és la principal preocupació pel 72% dels estudiants espanyols, sobretot entre les dones. L’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental dictamina que el col·lectiu de 16 a 30 anys és el més afectat pels símptomes de depressió i ansietat des de l’inici de la pandèmia.

“Si no fos pel fàcil accés que tinc a internet per estar en contacte amb els meus amics i poder parlar amb ells la situació hauria sigut molt pitjor”

“He tingut símptomes d’angoixa, fatiga, estrès… Tinc la sensació que no tinc temps per mi i sento que em fa falta”, explica Humaran. El Gerard assegura que la seva salut mental ha anat en decadència amb el pas dels mesos. “Si no fos pel fàcil accés que tinc a internet per estar en contacte amb els meus amics i poder parlar amb ells, la situació hauria sigut molt pitjor”, comenta el jove estudiant. La universitat a distància, els confinaments de cap de setmana, el toc de queda, el tancament de bars, oci i cultura… En resum, una vida social reduïda. I és que l’empitjorament de la salut mental dels joves no només ha estat causat per la universitat. Les restriccions imposades per reduir l’impacte de la COVID-19 han provocat seqüeles en aquest col·lectiu d’estudiants. “Em veig obligada a dur a terme les meves obligacions, però després no tinc forma de distreure’m, i això m’afecta”, explica Humaran. “Sense les restriccions hauria aconseguit portar els estudis molt millor, i ho noto ara que es pot començar a sortir”, afegeix.

“Em veig obligada a dur a terme les meves obligacions, però després no tinc forma de distreure’m”

Universitaris - Andrea Cuerva
Universitaris – Andrea Cuerva

Aquesta és una opinió que comparteixen molts estudiants. La Sílvia opina que ara és una mica menys sociable que abans de la pandèmia. “No parlo amb moltes persones de la universitat, sembla que tothom està lluny i costa trobar-se. Tot això m’ha afectat en el fet de socialitzar”, explica. Així i tot, assegura que sense les restriccions “tot hauria sigut molt millor”.

L’Abril Galiot intenta prioritzar la seva estabilitat mental per rendir més. Assegura que, tot i que durant tota la setmana se centra en la universitat, el cap de setmana el dedica principalment a desconnectar. “Quan va començar la universitat online no ho vaig passar bé, però crec que m’he acostumat, ho he normalitzat”, explica. “La salut mental és el pilar sobre el qual es treballa per realitzar els estudis. Si no estàs bé mentalment no aconseguiràs ser rendible”, assegura el Gerard. I és que l’oci, la salut mental i la universitat no poden anar per separat.

És ben cert que els estudiants han aconseguit trobar punts positius a les classes telemàtiques. Poder tenir les classes gravades i accedir-hi quan faci falta o estalviar diners i temps en mobilitat són algunes d’elles. Així i tot, sembla que els guanys que aporta assistir presencialment a la universitat no es poden comparar amb el mínim benefici de les classes online. “La universitat t’aporta molt més a part de l’àmbit acadèmic. T’aporta experiències, gent nova i moure’t en àmbits diferents”, explica el Gerard. Uns motius suficients que porten als estudiants a esperar amb ganes la tornada de la presencialitat per deixar les classes telemàtiques com un record del passat.

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Els més llegits

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca