Alfons Pérez (Malparlat): “El rap i el valencià han estat censurats molts anys”

Potser no semble familiar el nom d’Alfons Pérez; potser es conega més pels seus noms artístics Alfons el Blüe o Malparlat. Els tres són la mateixa persona, un jove de la Plana Baixa (Castelló), que ens deixa veure el món del rap valencià des de la seua perspectiva; unes ulleres que no contemplen els estigmes amb què s’associen tant a aquest tipus de música com a aquesta llengua; una mirada cap a un estil de música, que és un vehicle per a transportar valors com el respecte o la unió. Els tres noms d’Alfons també tenen en comú la passió amb què el raper converteix la música i la llengua en art en unes cançons on traça amb els missatges de les lletres el fil que les uneix i que el lliga al Poble.

Com van ser els teus primers passos artístics en el món del rap?

Vaig descobrir el rap quan era un adolescent. Com els xavals de la meua edat, el vaig conèixer a partir de veure pel·lícules en les quals eixia algun fragment de rap. Va arribar un punt de la meua adolescència on vaig decidir que volia formar part d’aquest moviment, aquesta cultura i aquesta música. Als 16 anys, vaig començar a escriure les meues primeres lletres en valencià. En eixe moment, no tenia cap referència de gent que el fera en aquesta llengua perquè no existia, pel que vaig ser dels primers. A mesura que anava guanyant experiència, creixent i madurant, la meua música també ho feia.

En quin moment fer música deixa de ser una afició i es converteix en una aspiració professional?

Jo em vaig començar a prendre seriosament la música abans dels 16 anys, quan vaig gravar en un estudi professional. Als 18 vaig publicar la meua primera maqueta en valencià. Encara que seguia fent altres activitats, com jugar a futbol o estudiar, la música anava prenent un paper cada vegada més protagonista. Als 20 anys, vaig publicar altra maqueta i, als 21, vaig guanyar el concurs Rock Penat. En eixe moment, va ser quan vaig intentar professionalitzar-ho tot per a què no fora només una afició, sinó que també poguera guanyar diners i complir les expectatives que anava creant-me.

El raper Malparlat posan en valor la taronja
El raper Malparlat posant en valor la taronja en un dels seus videoclips.
- Publicitat -

Compagines el rap amb altres activitats o et dediques exclusivament a la música?

Sí que em dedique a altres activitats, ja que estic a una oficina perquè sóc graduat en Dret, així com treballe com a actor de doblatge i entrenador de futbol, però el rap és el que més m’agrada de tot el que faig. Des de fa un parell d’anys, vaig començar amb Malparlat, el qual ho ha revolucionat tot. Fins i tot vam traure un disc a desembre de 2019, després de fer-nos virals gràcies a la cançó Taronja.

Al març del 2020 ens va pillar la Covid-19 i només ens va donar temps a realitzar el concert de presentació a Castelló i un parell més. Durant la pandèmia em vaig convertir en una espècie de youtuber, ja que feia tallers de rap per a apropar el moviment i la música hip-hop a tots els públics, no sols a qui el consumeix de normal. A partir d’eixe moment, se’m van obrir més possibilitats, no només per a fer música, sinó també per a organitzar esdeveniments que incloïen les meues cançons. Em va tocar reinventar-me, ja que no podia fer concerts. No obstant, la música que ara cree ha agafat noves perspectives gràcies a les xarxes socials.

“La música que ara cree ha agafat noves perspectives gràcies a les xarxes socials”

Quins temes apareixen representats en les teues cançons?

Les cançons inclouen missatges que vull transmetre. Algunes vegades clave algun tema mainstream o popular, però altres són aspectes relacionats amb mi, com experiències o algunes ocurrències meues. Malparlat ha permès que tot això puga fer-ho no només de manera poètica, sinó també original. Si vull fer una critica al capitalisme, faig un tema dient que no tinc cap “perra”; si vull fer una critica a la situació precària en què es troben els llauradors de les nostres terres, faig un tema de la taronja.

També he realitzat cançons en contra de la violència masclista i del racisme, així com defensant l’amor lliure. Al cap i a la fi, la música és una ferramenta per a expressar tot allò que volem. A més, tracte de fer còmplice al públic d’allò que estic contant per a què no només empatitze amb mi i amb el meu missatge, sinó també per a què gaudisca en el viatge que suposa cada cançó.

Malparlat a un concert

D’on naix Malparlat?

Vaig començar a fer rap molt jovenet, però aquest era en castellà. Als 16 anys, vaig decidir fer-lo en valencià per ser fidel a la meua forma de pensar i de parlar. Als meus inicis, vaig triar el nom artístic d’Alfons el Blüe perquè m’agradava la connotació que té a l’anglès el color blau, que també significa conceptes com bohemi o melancòlic.

No obstant això, un sector del moviment de la nova cançó en valencià va considerar que dir-se així i fer música en valencià era contradictori perquè, per a ells, l’única explicació residia en què havia de ser blaver. Res més lluny de la realitat. Tot això va derivar en què vaig tindre una carrera musical com Alfons el Blüe, la qual em vaig deixar el 2015 per motius personals.

Quan vaig tornar, ho vaig fer amb el nom de Malparlat per tres factors. En primer lloc, és el que es pensa quan es parla d’un raper, ja que s’associa a dir paraulotes. Després, perquè és el que et ve al cap quan parles del valencià, donat que si li preguntes a un català, dirà que és català mal parlat. Finalment, si damunt és un valencià que diu “moatros” en compte de “nosaltres”, perquè tracte d’apropar-me al llenguatge de carrer i, a més, pegant al diccionari les punyades que calga, és un valencià mal parlat. Al cap i a la fi, tot era tan redundant que em vaig quedar en Malparlat com a nom artístic.

“Vaig decidir fer rap en valencià per ser fidel a la meua forma de pensar i de parlar

Estàs treballant en algun projecte actualment?

Estic treballant en un nou disc de Malparlat, així com estic escrivint un llibre que recull els coneixements que tracte d’impartir als tallers i que complementa les activitats que he estat fent durant els últims anys. D’altra banda, m’agradaria realitzar molts esdeveniments relacionats amb la creació artística en valencià. Estic ja intentant coordinar actes amb els meus companys, però m’encantaria que s’incrementaren aquest tipus d’esdeveniments per a què el fet de parlar i crear contingut en valencià estiga més normalitzat.

“M’encantaria que es normalitzara el fet de parlar i crear contingut en valencià” 

Penses que la cultura viu un bon moment al territori valencià?

Pense que assistim a un bon moment cultural en el País Valencià comparat amb com hem estat, però el millor encara està per vindre. Ara és quan s’estan començant a moure coses cada vegada més serioses i a fer projectes artístics i educatius destinats no sols a la comunitat que ja consumeix música en valencià, sinó als que encara no ho fan, però la van a consumir, que són els xiquets i xiquetes. Tot està encaminant-se per a què d’ací 10 anys ja s’establisca una escena que no sols siga la de la nova cançó en valencià, que va començar fa 15 anys, sinó una molt més rica i que anara molt més enllà de la música.

“Assistim a un bon moment cultural valencià, però el millor està per vindre”

Quins són els majors obstacles que has hagut de superar?

El fet de fer rap en valencià ja és en sí un doble obstacle perquè és rap i és en valencià. El rap ha estat censurat i silenciat durant molts anys, només hem de veure que hi ha rapers en la presó; el valencià ha estat censurat i silenciat durant molts anys, només hem de veure que han empresonat gent per parlar-lo. Estic fent una de les coses menys mainstream i menys comercials que existeix. Per tant, obstacles trobem dia a dia. Jo ho faig per vocació i per gust i, siga el que siga el que ha de vindre, estaré ací per combatre-ho.

https://www.instagram.com/p/B8Y7cAniN2Z/?utm_source=ig_web_copy_link

“El rap és molt necessari per a la societat de hui en dia i del futur”

Et veus dedicant-te a açò durant tota la vida o ho consideres una etapa amb fi?

Em veig fent açò tota la vida, mentre m’ho permeta la veu per a cantar i el cap per a produir lletres, així com mentre el públic seguisca interessant-se per les meues cançons. Sempre estaré encantat d’apropar la cultura hip-hop, la música rap, els seus valors i la consciència que promou. El rap és molt necessari per a la societat de hui en dia i del futur.

“El hip-hop aporta valors com el respecte, la superació, l’esforç o la unió”

Per què consideres que el rap s’associa a valors negatius?

El fet que el rap estiga associat a la delinqüència, a les drogues, a la violència o al masclisme des dels seus inicis es deu a les connotacions que li va donar la premsa en aquells moments. Als Estats Units, es va establir aquesta mirada i va costar molts anys pegar-li la volta. En Espanya, també es va instal·lar aquesta relació del rap amb aspectes pejoratius, però encara no s’ha aconseguit canviar del tot.

No obstant això, hi ha molts rapers i raperes que han lluitat per a donar al hip-hop una visió més positiva. Sempre va a haver grups que parlen de coses políticament menys correctes, però és cadascú qui decideix a qui escoltar o a qui donar difusió. Cada vegada més, la societat té clar que el hip-hop aporta valors bons, com el respecte, la superació, l’esforç o la unió. Hui en dia, ho veiem en els joves que estan començant a unir-se a estar cultura, ja siga com a espectadors o com a futurs rapers.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de MALPARLAT 🤬 (@malparlatgrup)

“El rap s’ha associat històricament als més pobres o conflictius, el mateix que el valencià”

Penses que el rap en valencià es troba infravalorat?

Sempre ho ha estat. El rap s’ha associat històricament als més pobres o als conflictius. El valencià ha viscut la mateixa situació. Eixos estigmes segueixen arrelats tant al rap com al valencià hui en dia. Llevar eixes etiquetes resulta difícil, però la gent que ens dediquem a açò estem lluitant per a què la visió canvie perquè aquesta música promou coses molt bones, el que s’està veient en el projecte Rapsodes, impulsat per la Conselleria d’Educació. De fet, em consta que l’IVAJ i la Generalitat solen donar ajudes anuals, no només als que es dediquen a la música, sinó a tot tipus d’artistes. No obstant, és cert que, si volen apostar per donar visibilitat a aquest món, sempre es pot fer un poc més.

- Publicitat -

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Els més llegits

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca