Recordo quan ma mare va començar a fer ioga. Jo deuria tenir uns set o vuit anys. En aquell moment, això aquí era una cosa força desconeguda. Ara tothom n’ha fet alguna vegada o com a mínim sap de què va. La primera vegada que vaig veure ma mare fent totes aquelles postures tan estranyes, vaig pensar que s’havia begut l’enteniment. Tot i així, com que ella n’estava tan encantada, li va fer il·lusió que jo provés de fer una classe.

Així que, guaita-m’hi, una nena de vuit anys rodejada de senyores d’entre quaranta i setanta respirant i fent la salutació al sol. Tot plegat no em va agradar gens. Recordo que aquella tarda el meu objectiu era anar a la festa major del poble del costat, a la festa de l’escuma, més que no pas gaudir d’una hora i mitja de flexibilitat i connexió amb mi mateixa.

El pas del temps és inevitable i d’aquesta primera experiència iòguica ja n’han passat més de quinze anys. Afortunadament, em vaig tornar a trobar amb el ioga durant l’adolescència i en els primers anys de la meva vida adulta. Actualment, el ioga m’agrada, però especialment la filosofia que l’envolta. De fet, sóc professora de meditació i de respiració conscient i em dedico a divulgar el benestar emocional. Malauradament, de festes de l’escuma, no he aconseguit d’anar-hi mai a cap, però em sento molt agraïda perquè ara puc dir que formo part del grup de senyores que connecten amb elles mateixes.

L’altre dia vaig anar a un concert de la Maria del Mar Bonet. Per a mi ella és com la meva història amb el ioga. Sabia qui era la Maria del Mar i coneixia el moviment de la Nova Cançó. Havia sentit alguna de les seves lletres, però res més. Al concert, com us deveu imaginar, m’hi van convidar. La gràcia d’anar a sentir en directe artistes que no coneixes gaire és que no hi vas amb grans expectatives. Però allà estava la Maria del Mar Bonet, a punt de fer-ne setanta-quatre, irradiant una energia que ja els hi agradaria a molts teenagers. No cal que us faci cap crítica del concert perquè què en podria dir jo que no s’hagi ja dit de la Maria del Mar?

La qüestió és que m’hi vaig sentir com quan em vaig retrobar amb el ioga, aquella disciplina infernal plena de senyores grans, la qual en el moment correcte he abraçat i sento que vetlla per mi. Ara les lletres i la força de la cantautora prenien un nou significat: l’observava, l’escoltava i l’entenia. Allò que anys enrere em podria haver semblat antic o que no em representava agafava una força admirable. Em sembla preciós, que amb els anys que porta cantant la Maria del Mar i amb la carrera tan consolidada que s’ha conreat, encara hi hagi persones que la descobrim!

Al veure-la dalt de l’escenari, vaig sentir un misticisme i una ancestralitat difícil de posar en paraules. Crec que la Maria del Mar té el txakra arrel més ben connectat que he vist mai! El seu espectacle semblava un ritual, s’hi podia sentir la presència de totes les seves muses i una connexió amb la terra que emocionava. M’encantaria veure-la fent ioga!

Amb la cantautora començava també el meu viatge per l’illa de Mallorca i és que uns dies més tard m’embarcava en un vol cap a Palma. No havia visitat mai Sa Roqueta i les vibres que vaig sentir en el concert de la Maria del Mar les vaig trobar multiplicades a Mallorca.

Mallorca em va encantar i vaig poder entendre perquè la Bonet desprèn l’energia que desprèn: la connexió amb la natura dels seus habitants; la importància de valors com la família o l’amor de la terra; l’energia ancestral que irradia la Serra de Tramuntana; el caràcter mallorquí que fa que vulguin conservar les tradicions i alhora compartir-les; tot això ho vas percebent alhora que descobreixes una illa que té molt més que cales i platges a oferir-te.

Però, a Mallorca i a la cantautora, els hi vaig percebre una cosa més en comú: la meditació. La consciència amb què viuen a l’illa i amb la qual ella també connecta em va fer pensar en l’acte de presència plena que vol dir meditar. La meditació no és un exercici intel·lectual complicat. És connectar amb la consciència, amb tu mateix; com quan els artistes duen a terme el seu art, com quan et passeges per Valldemossa, com quan respires o agraeixes els aliments i l’aigua que beus.

Perquè la meditació no és gens menys que treballar en tu mateix. Mai ens podem quedar amb el que experimentem el primer dia que meditem. De la mateixa manera que jo no em vaig quedar amb la sensació del meu primer dia de ioga. A vegades, trobem les coses adequades en el moment menys propici; però, afortunadament, desprès les retrobem, les hi donem una nova oportunitat i descobrim diferents aspectes de nosaltres mateixos. Per això mateix val la pena mantenir sempre els ulls ben oberts per poder ensopegar noves oportunitats. Poc hagués pogut escriure si hagués rebutjat aquella invitació al concert. Encara estaria convençuda que la Maria del Mar Bonet no tenia res a oferir-me. I, a més, m’estaria perdent una versió de mi a qui li ha entusiasmat la cultura d’una illa magnífica i, el més important, no podries estar llegint des d’aquesta òptica perquè la meditació et farà una persona millor.

No sé si desprès d’haver llegit aquest article aniràs a cap festa de l’escuma, faràs ioga, escoltaràs Què volen aquesta gent? o compraràs un passatge per anar-te’n a Palma. Sí sé, però, que el que m’agradaria que fessis és que tanquessis un moment els ulls per recordar l’última vegada que vas canviar d’opinió. Fes memòria: com et vas sentir?

I, ara que ja tens la resposta, enhorabona!, acabes de fer la teva primera meditació.