Els invertebrats que volen vertebrar-se: per un País Valencià unit

La crisi del centralisme en Espanya és un fet. Cada vegada més territoris de l’Estat alcen la veu contra un plantejament injust que condemna al despoblament, a la falta d’infraestructura i a la necrosi del teixit socioeconòmic amplis sectors de la Pell de Brau. La crisi territorial, però, no acaba d’esdevenir crisi política i els clams per la descentralització no entren a les institucions de Madrid. Al País Valencià, això sí, sembla que la qüestió està més viva que mai i el valencianisme d’arrel social i econòmica —que no ètnica— planta cada vegada més cara. Ara bé, queda molt de camí per recórrer i molts vicis per llevar-se.

Una xarxa de transports per optimitzar el País

Una clau importantíssima per a l’èxit del valencianisme és la vertebració del territori. Vertebració a tots els nivells. Fa poc s’ha inaugurat l’AVE que uneix Oriola amb Madrid, però la capital del Baix Segura encara no té comunicació per ferrocarril amb Torrevella. Ni Alacant amb Alcoi. Ni Dénia amb Gandia. L’existència d’una xarxa de transports capaç d’optimitzar els recursos humans i materials del País és imprescindible per a una unió territorial. En eixe sentit, l’ambiciosa proposta de Rodalies de Compromís seria, sens dubte, un grandíssim avanç.

Una xarxa ferroviària d’eixes característiques ajudaria de ben segur a revitalitzar els antics focus industrials de les valls del Serpis i l’Albaida i a impulsar definitivament els “nous” del Vinalopó, el Camp de Túria i el litoral nord. A més, les bones comunicacions amb els nostres veïns i socis tradicionals de negoci no poden abandonar-se. Els valencians hem d’estar comunicats més enllà de Madrid: ens cal apropar encara més els llaços amb Múrcia, el Corredor d’Almansa i Catalunya.

https://twitter.com/compromis/status/1400702126859472897?s=20

- Publicitat -

Per tal d’aprofitar la realitat actual del País, una configuració bipolar podria resultar molt beneficiosa. Per un costat el nucli València-Castelló —connectat amb Catalunya per la costa i amb la Meseta— i per altre Alacant-Elx —connectat amb Múrcia via Oriola i amb el Corredor d’Almansa per Elda, Petrer i Villena—. Els eixos de comunicació entre estos dos focus serien els que acabarien d’omplir la nova xarxa: Un eix litoral (per Benidorm, Dénia, Gandia i Sueca), un eix interior (per Alcoi, Ontinyent, Xàtiva i Alzira) i un eix transversal entre Cabdet i Cullera que unira la resta.

Un valencianisme insuficient per a un País que el necessita

La xarxa descrita, però, necessita qui li done ús. La clusterització de què ja s’ha parlat ací podria veure’s reforçada per l’esmentada xarxa i omplir-la de significat, però el País Valencià arrossega una “maledicció” semblant a la del rei Mides: el turisme. No és que el sector turístic perjudique al País, però l’aposta exclusiva per un únic sector mai és una bona idea i encara menys si el sector depèn de factors externs i incontrolables tant com el turisme. I això ho sap fins i tot Carolina Punset. La preeminència del turisme sobre altres indústries passa factura, sobretot a les classes treballadores i les comarques més turístiques son hui per hui les més pobres del País. Cal apostar per una economia diversa, competitiva i el més autosuficient possible.

Si la manca de vertebració econòmica és un problema, la política és un destarifo. Amplis sectors del territori valencià, com les comarques de la Diània, donen un suport gens marginal a forces valencianistes cada vegada que son cridats a les urnes. Estes forces, però, desaprofiten aquest ecosistema que els és tan propici i fan ben poc per fer fer-se forts a estes comarques. L’estratègia pot ser còmoda, però és arriscada. Centrar els suports únicament en l’Àrea Metropolitana de València —per molt que acumule la meitat de la població— no pot fer més que separar el Cap i Casal de la resta del País. El valencianisme no pot oblidar-se ni del Sud ni del Nord sense perdre la seua raó de ser: sense Alacant, Diània i Castelló no hi ha País i sense un País que governar la ciutat de València té poques perspectives de futur.

Els invertebrats volem vertebrar-nos

Al marge d’aquestes qüestions n’hi ha d’altres que no son menors en importància. I és que, al final, la unió dels valencians s’assolirà quan els valencians trobem motius per estar units. Hi ha una paraula que crida a valencians de tota condició a abandonar la faena i unir-se amb altres: comboi. Això cal, un comboi nacional. Els valencians tenim moltes més coses en comú de les que ens diferencien i en les nostres tradicions i la nostra cultura és evident. Cal potenciar eixes identificacions: un aplec de danses a Morella, un congrés de confraries a Oriola, un certamen de bandes a Enguera. O la Fallera Major ofrenant flors a la Mare de Déu del Lledó, o la Bellea del Foc inaugurant la Fira de Tots Sants de Cocentaina. Comboi, que ningú treu profit de la festa com fem els valencians.

Deia Joan Lerma que els invertebrats també tenen dret a viure, o això diuen que deia. És cert, els invertebrats tenen dret a viure, però els valencians no podem seguir invertebrats sense abocar-nos a la decadència i al sucursalisme. Per ser forts a Madrid ens cal ser primer forts al País i per assolir eixa fortalesa depenem de tres claus: xarxa de transports, autosuficiència econòmica i, per últim i no menys important, el comboi i la germanor entre els diferents pobles que configurem el País Valencià. 

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca