“No es neix dona, s’arriba a ser-ho”. El 1949, Simone de Beauvoir ja ens deia que les dones som educades en comparació amb els homes i que és el mateix sistema el que ens imposa el comportament feminitzat. Ara, voldria fer un pas endavant comentant l’origen etimològic de la paraula ‘vagina’.
Hi ha qui diu que allò que no s’esmenta no existeix. Però poques vegades ens diuen que, històricament, han estat els homes els que han tingut el dret, o fins i tot el privilegi, d’esmentar. És per això que no ens hauria de sorprendre saber que el nostre cos, els nostres òrgans més íntims i el nostre plaer sexual els han definit els homes d’acord amb els seus interessos patriarcals. Les dones vivim en una realitat manipulada. Sabeu, per cert, quin és l’origen de la paraula ‘vagina’?
La paraula ‘vagina’ prové del llatí i significa “folre”. El folre és l’estoig on es guarda o protegeix la fulla d’una arma blanca. En sentit figurat, la vagina de la dona seria el lloc on l’home guarda la seva espasa, el seu penis. Va ser l’anatomista Johann Vesling (1598-1649) qui va utilitzar per primer cop aquest terme, el 1641, per a descriure el cos de la dona segons les necessitats masculines.
La paraula ‘vagina’ prové del llatí i significa “folre”. En sentit figurat, la vagina de la dona és el lloc on l’home guarda la seva espasa.
No hi ha res més misogin que considerar la dona com a subsidiària, un complement subaltern a l’existència de l’home. Esmentar l’anatomia femenina en relació amb la masculina suposa manipular la nostra realitat i anul·lar el sentit de la nostra existència com a éssers independents i lliures.
Quines són les veritables funcions de la vagina?
La vagina és una part sagrada del cos de la dona. Definir-la a partir de la introducció del penis suposa amagar la raó de la seva existència. La vagina és vida, és el canal de part a través del qual neixen els nadons. I, alhora, és l’òrgan que, mensualment, expulsa sang com a resultat del cicle menstrual. No són aquests dos exemples suficients per entendre la importància del cos femení en el món?
Les dones hem d’aprendre a estimar el nostre cos i a donar valor a la nostra anatomia. Engendrar un nadó i expulsar sang mensualment són actes naturals que formen part de la nostra existència, ens identifiquen com a fèmines i, el més important, ens diferencien de la realitat masculina.
Deixar de veure la naturalesa femenina com un càstig és l’acte més gran d’amor propi.
El sistema patriarcal no només ha decidit la nostra raó de ser. També ha fet esforços per ensenyar-nos a rebutjar la nostra identitat, fent-nos pensar que tenir la regla és motiu de vergonya i que els dolors menstruals són conseqüència natural de néixer sent el sexe dèbil. Amb tot, crec que no hi ha major acte d’amor propi i de revolució que estimar la nostra naturalesa, definint-la com una categoria pròpia i deixant de veure-la com un càstig.
El clítoris, la seu del plaer femení
La dona clitòrica desmenteix l’existència del plaer femení
en el coit perquè no hi ha lloc per la paritat
ni la igualtat en un orgasme.
María-Milagros Rivera Garretas.
La vagina no és un òrgan de plaer. Les relacions heterosexuals estan impregnades de misogínia. Ens han fet creure que el coit és fonamental per arribar a l’orgasme, però no és cert. De fet, hi ha moltes dones que practiquen una vida sexual plena sense coit, sigui perquè no volen o perquè, senzillament, no poden. En aquest últim cas, patir d’endometriosi seria un exemple.
L’òrgan sexual del plaer femení és el clítoris. Situat a la part superior de la vulva, en arribar a l’excitació sexual, s’hi produeix la seva erecció i la inflamació dels seus teixits en omplir-se de sang. Durant la dècada dels setanta, als Estats Units, els mitjans de comunicació consideraven tabú parlar del clítoris com a òrgan de plaer sexual. I, avui dia, encara hi ha cultures on es practica la mutilació del clítoris com a tradició. Sabeu, per cert, quin és l’origen de la paraula ‘clítoris’?
