Un continuar incert però imparable

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Endinsar-se en la vida d’en Momo és obrir la porta a un seguit d’emocions tan contradictòries com entranyables. L’he tingut xiuxiuejant-me a l’orella unes quantes hores i m’ha fet testimoni d’un amor inacabable, il·limitat i lleial, sens dubte, l’essència indiscutible d’aquesta novel·la. I no em refereixo a l’amor ensucrat —a vegades destructiu i tòxic— i al happy ending de les pel·lícules de Hollywood, no. Em refereixo a l’amor que brolla del no-res i que de casualitat ho acaba sent tot.

El protagonista de La vida al davant, de Romain Gary (Angle, 2014), és un nen àrab d’edat desconeguda que des de ben petit viu en un pis d’acollida a París amb la Rosa, una senyora jueva, supervivent d’Auschwitz i exprostituta veïna d’altres persones apartades per la societat. No té orígens ni un demà per construir, ni tan sols pot assegurar-se un aquí i un ara, perquè l’ambient poc afavoridor que li ha fet de refugi l’ha empès a entendre la vida d’una manera molt diferent de qualsevol altre infant: «l’únic que he fet sempre és continuar». Té molt clara la premissa: sap que no pot rebobinar, avançar és l’única opció. Per a ell continuar no té res a veure amb un esdevenir pròsper, és sobreviure, i per fer-ho necessita relativitzar-ho tot —amb un toc d’humor—, fins i tot problemes que esgarrifen: l’eutanàsia, la lletjor i la bellesa, la solitud, la desprotecció…

Tot això, aquest univers carregat de realitats punyents i doloroses que desperten l’empatia a qualsevol, no seria el mateix si la història d’en Momo hagués estat contada amb ulls de persona adulta. Gary, molt intel·ligentment, ens situa en un punt de vista narratiu lliure de filtres. Res d’escenes relatades amb un vocabulari poètic per evitar que se’ns esqueixi l’ànima. A La vida al davant, hi aflora la veu de la innocència i la immaduresa, veritats i evidències que el nen sentencia amb un llenguatge col·loquial que sovint ratlla la vulgaritat i la incorrecció —el protagonista confon paraules com ara amnèsia i amnistia, per exemple, i sense necessitat de dir-ho, identifiquem clarament que es tracta d’una errada pròpia d’un infant que l’autor volia fer notar—. Gary aconsegueix a la perfecció un efecte d’oralitat a través d’un estil molt directe que pàgina rere pàgina ens interpel·la. És per això que des del primer minut sentim que som a París, asseguts al costat d’en Momo en el seu llit, expectants i impacients per descobrir una vida que no és vida encara i que, tot i així, ja està mancada de passat, present i futur. Una dia a dia fet de dualitats que s’intercalen i dialoguen, mons oposats que es fan nosa però que, al mateix temps, es busquen i es troben: marginació i solidaritat, soledat i convivència, amor i abandonament.

Agafar la mà a en Momo ha estat com retrobar-me amb en Claus i en Lucas, els bessons inoblidables d’Agota Kristof. A diferència de Claus i Lucas (Amsterdam, 2019), aquesta és una història explicada des de l’humor i la tendresa, però el rerefons de cada una d’elles és similar: misèria i esperit de supervivència embolcallen tota la trama. M’ha retornat, també, una mica de la Cecília Ce de Rodoreda i el seu deambular perpetu a El carrer de les Camèlies (Club Editor, 2020). Tots ells, malgrat la falta d’estabilitat i la incertesa que els abraça, tenen una cosa en comú: un caminar errant que no saben on els porta però que els sosté. En definitiva, un continuar incert però imparable.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca