La pandèmia de la Covid-19 ha impulsat el desenvolupament de vacunes arreu del món. Això ha suposat un increment en la inversió en recerca i desenvolupament per part de les farmacèutiques per poder aconseguir fabricar vacunes per frenar la crisi sanitària provocada pel coronavirus.
Com a conseqüència, farmacèutiques arreu del món han desenvolupat les seves pròpies vacunes que han venut als diferents Estats. Això ha provocat certa controvèrsia a diversos països, per aquest motiu, a finals del 2020, Índia i Sud-àfrica van proposar a l’Organització Mundial del Comerç la suspensió del les patents de les vacunes contra la Covid-19 argumentant que aquestes podrien suposar una barrera a l’hora d’immunitzar a la població dels països amb menys recursos econòmics.
Les patents són bàsicament un títol que reconeix al seu propietari el dret a excloure a altres persones o entitats de fabricar, utilitzar, vendre i importar un invent durant 20 anys. És a dir, garanteix un monopoli sobre l’invent a la persona o entitat que ha obtingut una patent protegint-lo. Això tot i que pot generar certa controvèrsia, ja que en una economia basada en la lliure competència, la idea que existeixin monopolis a mans d’entitats privades pot semblar que pugui arribar a crear incentius perversos, en realitat és una de les maneres que té el dret de promoure la innovació. Inventar no és gratis, i sobretot quan es tracta de vacunes. Per la recerca i el desenvolupament de vacunes s’inverteixen centenars de milions d’euros, les empreses farmacèutiques que es dediquen a crear i fabricar vacunes no inverteixen tants diners sense tenir la seguretat que amb la venda del seu producte podran recuperar la inversió i obtenir un benefici. Per assegurar-ho confien en la propietat intel·lectual i industrial per protegir la seva recerca i desenvolupament. Les patents atorguen aquesta protecció, però no només al resultat final de la vacuna que s’administra a la població, també hi ha patents sobre els diferents mètodes utilitzats durant el procés de fabricació, tècniques d’emmagatzematge… I moltes d’aquestes patents, com per exemple les relatives a les tècniques d’ARN missatger que utilitzen algunes vacunes, ja existien amb anterioritat a la pandèmia.
La idea que les patents són la raó per la qual la distribució de vacunes està sent desigual arreu del món no es correspon amb la realitat. En primer lloc, la majoria de països tenen a la seva legislació de patents la possibilitat d’establir llicències obligatòries. És a dir, obligar als titulars de les patents a llicenciar-les a altres persones o entitats perquè puguin utilitzar l’invent patentat, i així poder fabricar, en aquest cas, les vacunes de la Covid-19.
En segon lloc, les vacunes del coronavirus no són simples i no és fàcil trobar altres farmacèutiques que siguin capaces de fabricar-les, emmagatzemar-les i distribuir-les tot complint amb els estàndards de qualitat i seguretat necessaris.
Finalment, les patents són un instrument jurídic que forma part de la història des de fa més de 5 segles, i estan pensades per incentivar la innovació. Evidentment no són l’única manera d’aconseguir aquest incentiu, l’Estat podria finançar les universitats públiques perquè aquestes fossin les encarregades de la recerca i desenvolupament en l’àmbit farmacèutic. Però el nostre model social permet i busca que les empreses puguin dur a terme aquesta activitat amb la garantia que podran viure dels seus fruits de manera exclusiva durant un temps limitat. Si tenim en compte allò que ens envolta ens podrem adonar que l’ibuprofè que ens prenem quan ens trobem malament, els vídeos que mirem en la pantalla tàctil del nostre telèfon mòbil quan ens avorrim, el bolígraf que fem servir per apuntar les idees que ens venen al cap, tots aquests invents han estat patentats. I potser si no existissin les patents tampoc existirien, perquè potser no hi hauria hagut un incentiu econòmic per haver inventat.