La Nena Wapa Wapa o La Nena, és una artista d’art urbà valenciana que va tindre els seus inicis a l’any 2002. El seu art es caracteritza principalment per la utilització de la plantilla, l’estil retro, els colors blancs i negres i pinzellades surrealistes. Com ella bé explica, les seues obres són una mena de ‘poesia i metàfora visual’.
Com naix La Nena Wapa Wapa?
Tot va començar amb una espècie de broma amb uns amics que eren d’Albacete. I doncs així, casualment, entre broma i broma, es va fer poc a poc el que és hui el meu treball. Es va donar la casualitat de que vaig començar a pintar en el mateix moment que vaig crear el pseudònim i vaig decidir firmar amb ell. A més, em pareixia graciós i reflectia la meua estima per part dels meus amics i amigues.
Com ha evolucionat La Nena Wapa a nivell artístic?
En 2002 fou quan vaig començar. Tenia un estil totalment diferent al que tinc ara. Pintava coses molt més similars al grafit. Tot el meu entorn es movia en aquest àmbit, així que açò també influïa. Tot i això, el resultat del meu grafit no m’agradava massa i ho vaig deixar de costat. Més tard, vaig començar a treballar amb plantilles, que és el que em va dur a la línia que porte ara. He evolucionat i canviat moltíssim. És una cosa que crec que ens passa a tots els artistes. Sols començar d’una manera i després, al mateix temps que experimentes i coneixes noves coses, el teu art canvia també.
Com et descriuries a nivell artístic?
Crec que podria dir-te que es tracta d’un tipus de poesia visual o metàfores visuals que expressen tot allò que vull plasmar.
Què és el que t’inspira per fer art?
Hi ha moltíssimes coses que m’inspiren. Realment, pots trobar la inspiració en qualsevol cosa… M’inspira tot allò que m’envolta, el context en què estic i les sensacions que em transmet el meu voltant. Agafe coses de les meues vivències i les transforme en una realitat artística.
Què és el que més t’agrada d’aquesta professió?
Al final, jo sóc una persona creativa i em dedique a això, a fer art. Ho puc fer de dues maneres: plasmar l’art en paper o al carrer. Al carrer m’agrada molt perquè qualsevol persona pot veure i apreciar el treball que faig. Tot el món es torna espectador de la teua obra i això, és el que realment m’atreu de l’art al carrer.
Hi ha algun artista que te inspira?
Inspirar-me com a tal no. Et puc parlar de que sí que hi ha un artista de qui he après moltíssim, Sr.Marmota. Ell és qui m’ha ensenyat part de la tècnica de les plantilles, que és la que utilitze jo i també, m’ha ensenyat a fer serigrafia. Però en general, no et puc dir que agafe referències d’artistes perquè les veig en qualsevol cosa del dia a dia.
Hi ha alguna peça en concret que és la que més t’agrada o té un significat especial per a tu?
No podria dir-te ninguna en concret. Hi ha moltes que m’han agradat molt, tant el procés creatiu com el resultat final. Cada vegada faig una nova i és una altra peça la que més m’agrada.
Quina creus que és la situació artística actual a Espanya?
En Espanya, l’educació visual o artística que tenim és molt pobra tant a nivell musical, com d’arts visuals o d’arts escèniques. La gent no aprecia aquest tipus de corrents artístiques. Per exemple, si vas a França o Anglaterra, veuràs que la concepció que es té de l’art és totalment diferent. Allí és té una altra educació i uns altres valors totalment diferents. Aleshores, crec que a Espanya el panorama és molt més complicat per aquesta manca d’educació artística.
La Nena Wapa Wapa: “A Espanya el panorama artístic és complicat perquè hi ha una manca d’educació artística”
Què diries a les persones que es volen dedicar a l’art urbà?
Dediqueu-li hores, disfruteu del procés i intenteu millorar dia a dia!