Sis estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra inicien el Projecte Final de Llicenciatura anomenat ‘La nit no fa vigília’. La pel·lícula explica la història de l’Unai, un noi de 18 anys que carrega amb unes responsabilitats que no hauria d’assumir a la seva edat: cuidar de la seva àvia Nati. Tots dos viuen junts des de sempre, una experiència que els ha permès compartir moments de tendresa i complicitat. Però la creixent dependència de l’àvia condiciona la vida de l’Unai. Tota la història pren una visió diferent quan reben l’oferta perquè la Nati ocupi una plaça en una llar d’avis. Tots dos s’hauran d’enfrontar a una dura decisió per la qual sembla que no estaven preparats.
https://www.youtube.com/watch?v=MtCTvP9iA64&feature=youtu.be&ab_channel=MatinadaFilms
Clara Serrano, codirectora del projecte, explica que el llargmetratge és un format que et permet “donar temps a la història i empatitzar més directament amb els personatges”. A través d’aquestes idees han aconseguit crear un projecte com ‘La nit no fa vigília’, on s’exposen els estigmes als quals s’enfronta una persona en el moment d’entrar en una residència, així com les emocions contradictòries que senten aquelles persones que deixen anar un familiar. A més, a través de la pel·lícula es posa de manifest el significat de ser o no ser jove, i les responsabilitats que això comporta.
A través de la pel·lícula es posa de manifest el significat de ser o no ser jove, i les responsabilitats que això comporta.
Els autors del llargmetratge han intentat explorar els llaços intergeneracionals que uneixen néts i àvies, l’amor i el desgast que suposen, així com acomiadar-te d’aquesta persona, encara que no sigui definitiu.
Clara Serrano explica que, tot i no ser la motivació inicial del projecte, ella també va viure durant molts anys amb la seva àvia, una persona que cada cop era més dependent, la qual cosa comportava una situació complicada a casa. Assegura que no és una història autobiogràfica, però tots els membres de l’equip han intentat posar en comú les seves experiències personals per crear el relat.
L’equip, format per l’Ariadna Ulldemolins, la Laura Serra, en Pau Vall, en Gerard Simó, la Laura Corominas i la mateixa Clara Serrano, ha estat assessorat per professionals de l’alçada de Carla Simón, Pep Garrido i Celia Rico.
‘La nit no fa vigília’ és un llargmetratge interessant per abordar la culpabilitat que senten les famílies en deixar una persona gran en una llar d’avis.
Els joves busquen finançar el seu projecte a través d’un micromecenatge per Verkami per tal de produir la pel·lícula sencera. Actualment també estan buscant una productora que els ofereixi unes garanties de producció i distribució del projecte. Serrano explica que hi ha moltes formes d’ajudar, no només amb diners. “Amb una petita difusió o el fet que tothom ens expliqui les seves experiències enriqueix molt el projecte”, explica. Afegeix que “‘La nit no fa vigília’ és un llargmetratge interessant per abordar la culpabilitat que senten les famílies en deixar una persona gran en una llar d’avis, a més de trencar amb l’estigma que envolta les residències com a un lloc terrible” i anima a tothom a col·laborar amb el projecte.