Els drets de les afganeses, un llarg camí per recórrer (3/3)

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Gran reportatge, entrega 3

El registre de la inexistència

Un dels impediments que atura el correcte desenvolupament de l’Afganistan i propicia la disfuncionalitat política és la manca d’un cens de població. Segons dades de la UNESCO, el país no compta amb un registre civil actualitzat des de 2006. És a dir, no se sap del cert quantes persones hi viuen ni quina edat tenen.  

La república islàmica forma part del 22% de països del sud i sud-est asiàtic que no  compten amb un cens. En la mateixa línia s’hi troben Pakistan i Bhutan, però amb la  diferència que el 2017 han reprès el padró d’habitants. En canvi, l’Afganistan no ha posat fil a l’agulla per crear un registre.  

Ghulam: “Jo no sé quants anys tinc ni quan vaig néixer. Ho calculo i ho dic més o menys, però no ho sé perquè no hi ha registre civil”.

La inexistència d’un cens és especialment perjudicial per a les afganeses. El fet que no sigui obligatori inscriure els nadons al registre dificulta, a la llarga, el compliment de la Llei per l’Eliminació de la Violència Contra les Dones (EVAW), que estableix l’edat mínima de matrimoni. “La llei diu que una noia no es pot casar abans dels 16 anys, però si es desconeix l’edat que té, no es pot complir”, constata l’excorresponsal a Kabul, Mònica Bernabé. Per tant, la regulació dels matrimonis precoços no serà possible fins que hi hagi un registre adequat.

“La llei diu que una noia no es pot casar abans dels 16 anys, però si es desconeix l’edat que té, no es pot complir”.

La necessitat de comptabilitzar la població no només és essencial per al bon funcionament de l’estat, sinó també per al propi desenvolupament personal. “Jo no sé quants anys tinc ni quan vaig néixer. Ho calculo i ho dic més o menys, però no ho sé perquè no hi ha registre civil”, exposa l’activista Nadia Ghulam.

Les dones són invisibles davant del registre civil, però també enfront del costum. La cultura afganesa esborra el rostre femení de totes les etapes vitals. “Les dones porten la l’esquena el pes de la tradició i la discriminació està present en tots els nivells”, relata la investigadora Ana Ballesteros. A les partides de naixement, el nom de la mare no hi consta; a les invitacions de casament, només hi apareix el del marit, i ni tan sols la mort els permet gravar el nom a la làpida. En definitiva, es prohibeix que la identitat de les afganeses sigui pública.

Arran d’aquest negacionisme, l’any 2017 neix a les xarxes socials la campanya  #OnÉsElMeuNom, impulsada per un grup d’activistes afganeses conegudes com les Filles de la Ràbia (Dokhtaran-e Rabia). El col·lectiu reivindica la identitat femenina, ja que a les dones se les identifica amb el nom del marit que, fins i tot, es concep com el seu propietari.  

A les dones se les identifica amb el nom del marit que, fins i tot, es concep com el seu propietari.  

- Publicitat -

Les activistes també volen trencar amb el tabú interioritzat pels afganesos de no  anomenar en públic a la seva esposa, considerat com un acte vergonyós i de deshonra. Bernabé ho il·lustra de la següent manera: “Preguntar per la dona es considera ofensiu. Aquí, seria l’equivalent a què preguntessis de quin color són les calces que porta la teva parella”.

La creació d’un registre civil ha de ser la primera pedra per aplanar el camí a les dones i assolir la demanda fonamental de ser considerades ciutadanes independents, sense  lligams amb els familiars masculins. 

Arma de doble tall

La vulneració sistemàtica dels drets de les dones ha justificat la intervenció  internacional a l’Afganistan, amb el fi de parar els peus al règim talibà. La imposició del burca va ser una de les mesures més notòries dels totalitaris. L’ocultació del cos femení sota un vel llarg fins als peus, que només deixa entreveure la mirada a través d’una obertura reixada, ha estat concebuda per Occident com un símbol d’opressió.

En l’actualitat, el burca ja no es considera un reflex de la repressió, sinó un símbol de seguretat. En un context desfavorable per a les afganeses, cobrir la figura i passar desapercebuda pot resultar un petit respir. Això explica per què és més comú veure dones cobertes amb el burca en zones hostils, mentre que en regions més segures,  com ara la capital, la presència del vel és mínima. 

L’Afganistan és el país més perillós del món, per davant de Síria, segons l’Índex Global de Pau.

La sensació d’inseguretat de les afganeses no és gratuïta. L’Afganistan és el país més  perillós del món, per davant de Síria, immersa en una cruenta guerra civil des de 2011.  L’Índex Global de Pau, elaborat anualment per l’Institut d’Economia i Pau, situa  l’Afganistan a la cua del rànquing de 2020. L’estudi, que mesura el nivell de pau arreu del món, fixa una tendència a l’alça de la seguretat global, però no en el cas del país asiàtic, que ha anat saltant entre l’última i la penúltima posició del rànquing durant els darrers deu anys.  

L’índex il·lustra que la presència internacional no ha conduït a la pau definitiva al país,  però sí que ha aportat seguretat en certs aspectes. “La presència internacional és una  arma de doble tall: protegeix el govern i les institucions creades a Bonn, però a la vegada, és l’origen del conflicte i la lluita dels talibans”, argumenta Ana Ballesteros, del CIDOB. L’exdiputada Malalai Joya considera que la “democràcia mai arriba mitjançant la guerra o la invasió militar”. A més, Joya condemna que “els nord-americans només vetllin pels seus interessos” i que “no deixin a l’Afganistan alçar-se pel seu propi peu”.

Militars als peus muntanyes afganeses. Font: Pixabay.
Militars als peus muntanyes afganeses. Font: Pixabay.

La intervenció ha estat fins avui dia un mur de contenció, però la retirada és el moment  perquè les institucions pròpies actuïn. És el torn del govern afganès per demostrar que és capaç de garantir la seguretat dels seus ciutadans i deixar-se d’amagar sota “la màscara de la democràcia”, tal com expressa Joya. Ara bé, fins que no s’esborri totalment el rastre de la guerra al govern, no serà possible constituir un executiu competent.

Ghulam: “Hem de deixar de jutjar i hem de treballar per a l’educació, la formació i la reconciliació, de manera que deixem enrere el passat i treballem per al futur”.

Els vincles entre els criminals de guerra i les institucions encara són evidents, ja que la Llei d’Amnistia, aprovada pel Parlament afganès l’any 2007, els va permetre esquivar la justícia. Tot i així, cal tenir en compte que en un context de guerra gairebé tothom n’és partícip i una llei d’aquestes característiques és una via per sanejar les ferides i seguir avançant com a país.

En aquest sentit, Nadia Ghulam, testimoni de la guerra, remarca la importància de  caminar cap a la reconstrucció del país: “Hem de deixar de jutjar i hem de treballar per a l’educació, la formació i la reconciliació, de manera que deixem enrere el passat i treballem per al futur”.

Revertir la tendència de les últimes quatre dècades i fer de l’Afganistan un país segur per a tothom està en mans del govern afganès, un cop les tropes internacionals es retirin i conclogui l’Acord de Doha. És el moment de passar pàgina i vertebrar estructures d’estat fortes, allunyades de la corrupció i útils per a la ciutadania. Tanmateix, és l’hora d’invertir en educació i formació, ja que són les úniques armes que poden conduir a un canvi positiu i sanejar el passat bèl·lic.

En aquesta nova etapa, també està en joc situar les dones en el centre de la societat,  respectar la seva veu en l’espai públic i privat i garantir els seus drets, vulnerats durant  anys. En definitiva, les afganeses han de ser ciutadanes de ple dret. 

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca