Avui viurem una d’aquelles jornades que pocs Clubs al marge del FC Barcelona poden oferir als seus aficionats. Caixa o faixa en les tres categories principals de futbol del Club: primer equip masculí, femení i Barça B.

El primer equip femení és l’autèntic protagonista del cap de setmana. Jugarà la seva segona final de Champions League i ho farà amb opcions serioses i reals d’aixecar el títol davant un Chelsea que, dit sigui de pas, s’ha plantat a les finals de l’edició masculina i femenina com qui no vol la cosa. És un èxit molt remarcable i que, honestament, envejo.

El primer equip masculí dispararà possiblement la seva última bala per caçar una Lliga amb la qual ningú hi comptava a principis de temporada, que vam tenir a tocar després d’una millora substancial els últims mesos, i que inexplicablement hem llençat en l’últim més quan depeníem de nosaltres mateixos.

Finalment el Barça B es juga un no menys important playoff d’ascens a Segona Divisió davant l’UCAM Murcia. El format del playoff és a partit únic de manera que cal guanyar avui, esperar rival, i guanyar un segon partit. Dos partits, i som de Segona Divisió. No soc capaç de determinar si és més convenient per als joves formar-se competint a Segona B o a Segona A, això correspon als entesos, però d’entrada em sona molt bé tornar a tenir el filial a la segona categoria espanyola.

Més endavant tindrem la tornada dels quarts de final de la Champions d’handbol, amb victòria al partit d’anada; l’esperadíssima Final Four de bàsquet on, set anys després, hi serem i no només testimonialment; i en hoquei ens hem quedat fora de la fase final de la Champions League, però alçarem, si res es torça, el campionat de Lliga.

El final de temporada als terrenys de joc es presenta interessantíssim i som on hem de ser: a les finals, lluitant pels títols.

Aquest any, addicionalment i de manera excepcional, optem a un títol als despatxos, també: la famosa auditoria sobre l’estat del Club. De moment s’han anat filtrant detallets aquí i allà sobre fraccionaments de factures per sota dels límits interns del Club o moviments sospitosos de canvis d’agents de futbolistes per renovar contractes. Però això són les molles i, com amb el país, volem el pa sencer. Fa anys que una bona part dels socis reclama més transparència i participació social al Club, i aquest moment de canvi de govern en el marc d’una crisi sense precedents és el millor moment per canviar les maneres de fer al Club.

Tinc tantes ganes d’aixecar la Champions femenina o l’Eurolliga de bàsquet, com d’aixecar les estores i veure amb detall i amplitud tota la porqueria que en 10 anys les juntes de Rosell i Bartomeu han acumulat a Can Barça. Ja som tots grandets, no cal que ens ho filtri o sintetitzi ningú. Hem estat capaços de llegir i entendre nosaltres sols els documents policials sobre el #BartoGate, sempre amb l’ajuda dels qui encara tenen ganes de fer bon periodisme en aquest país.

Hem vist i viscut la desvergonya del Club publicant un resum de l’auditoria sobre el #BartoGate, una síntesi parcial i tendenciosa de les conclusions a què va arribar l’auditor extern. No ens serveix. No volem vuit o deu diapositives resumint el que s’ha trobat, amb titulars i poc més. Volem el detall, volem noms, volem xifres i volem conceptes. I ho volem per decidir com a club madur que som què hem de fer amb tot això, per saber en quin punt real ens trobem, i per veure què en fem dels responsables de tot plegat si és que es poden identificar. I si, també ho volem per legitimar algunes de les decisions complexes que s’han de prendre, perquè és bo i necessari saber fins a quin punt aquesta rèmora condiciona a la Junta actual, com de lligats de mans estem per obra i gràcia dels anteriors gestors.

Volem també una auditoria laboral completa, que detalli tots els rols dels 1.400 empleats que té el Club, en especial els de rang mig-alt, i ens mostri quins d’aquests càrrecs estan duplicats o fins i tot triplicats o quines funcions té atribuïdes cada posició i quines posicions estan buides de contingut.

Aquest exercici de transparència, d’honestedat respecte al Club i de maduresa i confiança en els socis serà la Champions League institucional. És, de fet, la més important de totes les que ens juguem aquest final de temporada, perquè els títols i les victòries van i venen, però el Club continua i és feina de tots assegurar aquesta continuïtat.