Gran reportatge, entrega 2
El naixement de la desigualtat
L’ONU Dones determina que l’Afganistan és una de les regions de l’Àsia i el Pacífic on més dones perden la vida en donar llum. La ràtio de mortalitat maternal elaborada per l’OMS (Organització Mundial de la Salut) l’any 2017 estima que han mort 638 dones per cada 100.000 naixements vius. Per establir-ne una comparativa, la mitjana espanyola és de 4 dones. Tot i ser una xifra alarmant, el país asiàtic l’ha reduït a més de la meitat al llarg dels darrers vint anys.
La ràtio de mortalitat maternal elaborada per l’OMS l’any 2017 estima que han mort 638 dones per cada 100.000 naixements vius.
La falta d’infraestructures adequades i de personal qualificat explica l’elevada mortalitat maternal. Segons dades d’UNICEF, només el 58,8% de naixements són assistits per especialistes. Aquest fet va lligat al baix nombre d’hospitals i d’equips necessaris per atendre les mares. La ginecòloga de Metges Sense Fronteres (MSF), Laia Ferrer, qui va treballar durant quatre mesos en un hospital maternal afganès, explica que la sanitat “depèn gairebé el 100% de l’ajuda internacional” i que “falten hospitals amb recursos, ja que la majoria estan sota la tutela d’organitzacions internacionals”.
Moltes dones han de recórrer centenars de quilòmetres per poder ser ateses i n’hi ha d’altres que accedeixen a centres privats, els quals no tenen formació ni recursos materials. Ferrer puntualitza que “hi ha moltes clíniques privades, les quals intenten guanyar diners assistint parts. Realment tenen una gestió pèssima, molt mala atenció mèdica i falta d’infraestructura sanitària. És un negoci”.
El poc control gestacional és un altre factor de risc per als parts, tant per a la mare com per al nadó. “No saps què li ha passat a aquell nen durant l’embaràs, potser té una malformació, ha tingut una infecció o és prematur”, precisa la ginecòloga de MSF. Cal posar de manifest que el nombre de parts a l’Afganistan és molt elevat. Laia Ferrer matisa que l’hospital maternal on treballava “donava assistència a uns 2.000 parts cada mes. Aquí, per exemple, al Clínic de Barcelona, 2.000 parts es fan en deu mesos. Allà és cada mes, és brutal”.
La dèria de tenir fills no deixa espai per a la planificació familiar, una sortida possible per rebaixar la mortalitat maternal.
La maternitat prematura, derivada dels matrimonis infantils, també és força present a l’Afganistan. El 20% d’adolescents va donar a llum abans dels 18 anys, el 2015, segons UNICEF. La construcció de la família es llegeix com una riquesa perquè els fills seran qui mantinguin als pares en un futur. Per tant, és inconcebible no casar-se i no tenir descendència.
La dèria de tenir fills no deixa espai per a la planificació familiar, una sortida possible per rebaixar la mortalitat maternal. Els mètodes anticonceptius encara són poc acceptats a causa del protagonisme de la religió en la vida dels afganesos. En aquest sentit, l’ONG Marie Stopes Internacional (MSI) imparteix educació sexual als mul·làs, que tenen una gran influència sobre la població i poden promoure un canvi. Una de les estratègies de MSI és basar la formació en l’Alcorà, establint paral·lelismes i eufemismes per tal de convèncer-los de la necessitat de l’ús de mètodes de planificació familiar. Si els mul·làs traslladen aquest missatge a les mesquites, els fidels seguiran les seves instruccions.
Marie Stopes també ofereix assistència mèdica en avortaments i distribueix preservatius masculins i femenins arreu del territori afganès. Durant l’any 2018, al voltant de 560.000 ciutadans van utilitzar mètodes anticonceptius i es van prevenir 140.000 avortaments de risc, segons dades de l’ONG. La religió islàmica no permet l’avortament, però en casos de vida o mort, és el marit qui té l’última paraula perquè els homes són qui tenen poder de decisió sobre el cos femení.
La religió islàmica no permet l’avortament, però en casos de vida o mort, és el marit qui té l’última paraula perquè els homes són qui tenen poder de decisió sobre el cos femení.
La desigualtat de gènere és present des del primer minut de vida, ja que si el nadó és un nen, la família pressionarà perquè les sanitàries hi aboquin més esforços. L’Afganistan és el país més perillós del món per néixer dona després de l’Índia, segons l’enquesta editada per la Fundació Thomson Reuters l’any 2018. Ferrer constata aquest fet: “Si era un nen, el prioritari era el nen. Si era una nena, es posaven a plorar”.
La cursa electoral en clau de dona
La política tampoc està exempta del patró social afganès, que relega les dones en un segon pla. L’exdiputada Malalai Joya afirma que “les dones en política estan infravalorades”. La Constitució, aprovada el 2004 a Bonn, fixa que un 25% dels escons parlamentaris han de ser ocupats per diputades. L’adopció del text fundacional suposa un trencament definitiu amb els darrers anys, eclipsats pel règim talibà. Es tracta del primer esglaó per a l’entrada de les dones en política i per a la recuperació de la seva visibilitat en l’espai públic afganès.
Ballesteros: “Si no fos per la llei, no hi hauria tanta representació femenina”
“Si no fos per la llei, no hi hauria tanta representació femenina”, sentencia la investigadora Ana Ballesteros. Tot i això, l’activista, Nadia Ghulam, considera que la possibilitat d’arribar al govern “és simbòlica, sense acció”. Les dones tenen accés a la política, però sovint sota la supervisió masculina. Quan intenten alçar la veu, són expulsades de la cambra representativa, com és el cas de Joya, qui va patir una “conspiració política” per denunciar que “el Parlament era un zoo”. L’exdiputada considera que els homes “no poden tolerar la llibertat d’expressió de les dones” i que la seva expulsió va ser “il·legal, ja que ella va ser escollida, no seleccionada”.
Les dones tenen accés a la política, però sovint sota la supervisió masculina. Quan intenten alçar la veu, són expulsades de la cambra representativa.
La conquesta de drets polítics en clau de gènere s’inspira en l’any 1964, període en què s’instaura la democràcia moderna a l’Afganistan, amb unes eleccions lliures i la creació del Parlament (o Wolesi Yirga). També és el moment perquè les dones s’expressin per primera vegada a les urnes, dret que no recuperaran fins al 2004 perquè el règim talibà no va celebrar eleccions. Per aquesta raó, el 2004 es coneix com l’època daurada de l’Afganistan, ja que el primer mandat d’Hamid Karzai permet el retorn de drets anhelats i tot sembla possible després de la caiguda del règim talibà.
Les primeres presidencials de Karzai marquen una tendència que es manté a posteriori, fixant el cicle electoral afganès de cinc anys. El país s’organitza en forma de república presidencialista des de 1973, moment en què cau la monarquia, i el president és escollit per sufragi universal a dues voltes.
Joya: “El sistema és molt corrupte, no només el Parlament, sinó les tres forces democràtiques”.
El poder legislatiu també recau en dues cambres: la Wolesi Yirga, equivalent al Congrés dels Diputats d’Espanya, i la Meshrano Yirga, equiparable al Senat. Les candidatures al Parlament són individuals, no per sigles polítiques, i “es poden presentar, sense exagerar, 3.000 candidats per a 250 escons”, exemplifica la periodista Mònica Bernabé. Això comporta unes campanyes frenètiques per aconseguir els avals necessaris, fins al punt de “pagar diners o donar menjar a canvi de vots. La corrupció és generalitzada al país”, afegeix Bernabé. En aquest sentit, Joya exposa que “el sistema és molt corrupte, no només el Parlament, sinó les tres forces democràtiques. Els candidats només pensen a omplir les seves butxaques amb dòlars”.
Ballesteros comparteix l’opinió que la corrupció és un dels problemes més greus del país i que “el temps dirà si els afganesos estan disposats a canviar”. En referència al joc institucional, puntualitza que a l’Afganistan “el concepte d’estat modern, no s’entén. Hi ha institucions, però són disfuncionals”. La investigadora del CIDOB albira que el país “ha de trobar un model d’estat que s’adeqüi al govern actual”.