Les amigues, ruptures amoroses i feminisme

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

La paraula ‘crisi’ en japonès (危機) està formada per dos conceptes: perill (危) i oportunitat (機). M’ho va explicar la meva amiga Clara el dia que va acompanyar-me a veure una exposició feminista a Ca La Dona. L’exposició, a càrrec de Charo Corrales (1968, Càdiz) i Aline Part (1984, Pau, França), és una crítica a l’amor romàntic i les seqüeles que el patriarcat deixa en les dones després de fer front a una ruptura amorosa. Tal com em va dir la Clara, no hauríem d’intentar veure en una ruptura sentimental una “oportunitat”? És el patriarcat, potser, el culpable que només ens focalitzem en el “perill”? 

El 18 de març, l’entitat FemArt va inaugurar a l’espai expositiu de Ca La Dona l’exposició ‘Reveladas’, on es pot veure l’obra de Charo Corrales i Aline Part, membres del col·lectiu ‘Bendita Mujer’. El resultat és una exposició mística i intrigant, barreja dels orígens andalusos i francesos de les autores: mares, migrants i solteres. Un gest polític i rebel que busca plantar cara a un sistema que ens vol oprimides i derrotades

Ja us he parlat de la Clara, culpable de la metàfora amb el japonès. La Laura també ens va voler acompanyar. Les tres vam sentir que l’exposició era una performance que jugava amb el dolor femení, les seqüeles patriarcals i, fins i tot, la religió. I d’aquest joc sorgien resultats inesperats com vestits de núvia tunejats, figures religioses exposades, plats trencats i parets pintades. En concret, jo vaig tenir una sensació de respecte i admiració, i, en petits moments, fins i tot de por. La ràbia també va ser una tònica generalitzada de les visitants. 

Font: @clarameleroperez i @laurame.13
Font: @clarameleroperez i @laurame.13

Recordo un quadre amb una llàgrima d’or amb el nom de ‘Naixement d’una llàgrima’. “No ploris com una nena!”, diuen els adults als nens. I, segons les autores, “plorar allibera fins a la sublimació mística, veritat assenyalada per la trajectòria d’aquesta llàgrima d’or…”. Recordo també una figura religiosa, un Crist, però en aquest cas es tractava d’una dona. Aquesta part de l’exposició era la preferida de la Clara. Tota la vida pensant que Crist va ser un home. Però no són les dones les víctimes del sistema, les torturades, les apallissades, les maltractades en vida i un cop mortes? No pot ser Crist, doncs, una dona? Recordo també algunes frases destacades de l’exposició, aquesta em va fer mal al cor: “Quería perder la virginidad. Me emborraché. Me preguntó si ya lo había hecho y le dije que sí. Me dolió”. En quin moment ens han fet creure que la virginitat existeix? I encara pitjor, que aquesta és motiu de vergonya? 

Font: @clarameleroperez i @laurame.13
Font: @clarameleroperez i @laurame.13

La Laura, la Clara i jo no només vam comentar l’exposició. També ens vam posar al dia de les nostres vides professionals, sentimentals, personals. I mira que les amigues parlem per telèfon de forma diària, però res com una bona tarda, una conversa cara a cara i una mica de sol de primavera. Vam arribar a una conclusió tan humil com vertadera: les relacions heterosexuals són complexes. I la Charo i l’Aline ens van explicar el perquè. Estem les dones preparades per formar part del matrimoni com a institució obligatòria per a sentir-se realitzada? Estem les dones preparades per conciliar aspectes com la vida artística i la cura de la família? Estem les dones preparades per callar davant les mancances afectives i emocionals dels homes? El ghosting és un bon exemple: aquell home que apareix, t’enamora i després marxa sense ni tan sols tancar la porta perquè considera que tu estàs imposant uns límits massa seriosos. Les autores ho van transmetre per mitjà d’una brillant mitja taronja que, en el seu interior, estava plena de punxes. 

Font: @clarameleroperez i @laurame.13
Font: @clarameleroperez i @laurame.13

Fa més de quatre anys que el feminisme va aterrar a la meva vida i la va convertir en un caos. Vaig començar a detectar carències en el meu entorn, a veure injustícies diàries i a ser estricta i exigent en les meves relacions sexo-afectives. El feminisme no et complica la vida, el feminisme et dóna una “oportunitat” nova. ‘Reveladas’ és una obra capaç de transmetre de forma peculiar aquest sentiment, denunciant que les dones estem fartes de ser una performance. 

Font: @clarameleroperez i @laurame.13
Font: @clarameleroperez i @laurame.13

Estimar molt i bé. I entendre que qui executa una opressió sobre la teva persona mai sabrà què és això d’estimar. Les dones estem preparades per estimar-nos entre nosaltres, donar-li valor a l’amistat i acabar amb un amor que sempre ha estat verinós.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca