L’artista argentí que es va enamorar de les cases de Xàtiva

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Juan Ignacio Barbieri és un dissenyador gràfic  i il·lustrador argentí, llicenciat en Publicitat i Disseny Gràfic i amb un Postgrau en Direcció d’Art a l’ELISAVA de Barcelona. Barbieri va decidir canviar la seua forma de vida i allunyar-se de la ciutat comtal. Per això, va decidir moure a Xàtiva, fa dos anys. A Xàtiva va arribar i en Xàtiva es va quedar, enamorat del seu casc antic emmurallat i de les seues cases. 

Juan Ignacio porta quasi quinze anys dibuixant el que ell anomena ‘Las casitas de Juan Ignacio’. Enamorar-se d’una casa, imaginar una història al voltant d’ella i contar-la en forma de dibuix és el que més li agrada fer. I açò és el que ha fet amb les cases de Xàtiva. Un total d’onze cases són les que conformen l’exposició, juntament amb altres escultures i objectes de la ciutat, i que es poden veure a la Casa de la Cultura de Xàtiva.

Juan Ignacio a la seua exposició ‘Las casitas de Xátiva’

El procés creatiu de Barbieri

A l’hora de crear ‘Las casitas de Xàtiva’, l’artista argentí combina tots els coneixements que té amb la il·lustració. El procés creatiu es basa en l’ús de diferents tècniques il·lustratives. Primer, dibuixa tot a mà. Després, escaneja la peça i finalment, aplica el color en digital. Es tracta d’una tasca creativa, que, com bé diu l’il·lustrador, pertany al corrent artístic naïf, caracteritzat per la ingenuïtat i l’espontaneïtat.                                                             

No sols són les cases de Xàtiva allò que inspira Juan Ignacio a l’hora de donar regna solta a la seua inspiració. Un ambient musical i en haromia i veure il·lustracions d’altres artistes, com són Miró i Kandinski, és el que fa que Juan Ignacio siga tan creatiu i senta la necessitat de crear. Les paletes de colors, la decadència de les cases, les façanes i els materials amb els que estan construïdes les cases són el que fan el seu projecte tan valuós.

Juan Ignacio Barbieri: “Primer m’enamore de la casa, abans de fer tot el procés creatiu”

La inquietud de Juan Ignacio per plasmar allò que li crida l’atenció artísticament és el que ha fet que aquest projecte siga tan personal i especial. El fet de contar una història sobre una casa de la ciutat i fer-la immortal ha fet que els veïns i les veïnes de Xàtiva s’interessen per aquest projecte. Cada casa té una anècdota peculiar, motiu pel que Juan Ignacio sent molt d’orgull d’aquesta feina. A partir d’haver fet l’exposició, el dissenyador gràfic ha rebut agraïments de les persones que tenen relació amb alguna d’aquestes cases. Ens conta Barbieri que és el cas d’un veí de Xàtiva, que li va regalar a un amic una d’aquestes cases perquè hi havien viscut els seus avis.

Juan Ignacio Barbieri: “El més interessant de l’exposició són les històries que s’han anat descobrint sobre les cases de Xàtiva”

Cartell de l’exposició/Font: Juan Igancio

De les onze cases, hi ha dues que per a Juan Ignacio són les més especials. Una d’aquestes es la que ell anomena la ‘Casita de los burgueses’. Es tracta d’una casa que es troba al Carrer Montcada i que pertany a un barri de possibles. El que li agrada a Juan Ignacio d’aquesta casa és l’alegria que dona al seu carrer, tant per la paleta de colors com per les moltures i el disseny de les portes.   

Una altra casa que a l’il·lustrador li agrada i que, segons ell, passa desapercebuda pel seu carrer estret, és ‘Dos casitas unidas por un altar sin fe’. Aquesta, per a Juan Ignacio és molt apreciada perquè té un altar on no hi ha ninguna figura a la que adorar. Segons explica aquest artista argentí, “és interessant veure una casa amb un altar sense ninguna adoració i açò és el que la fa especial”.

Juan Ignacio: “Pots pensar que algunes cases estèticament no són boniques o no tenen res però el fet de que algú haja creat certs detalls és el que em commou i em fa interessar-me”

‘Dos casitas unidas por un altar sin fe’ / Font: Juan Ignacio

El projecte de Juan Ignacio és molt particular. El fet de poder reflectir mitjançant les seues il·lustracions les cases de la ciutat Xàtiva ja ho fan un projecte autèntic. Però també, com bé diu Barbieri, il·lustrar les cases que per als propis ciutadans de la ciutat passen desapercebudes ha fet que es fixen en elles i troben detalls que fan d’elles cases molt especials.

Juan Ignacio Barbieri: “El meu projecte posa en valor un patrimoni, que de vegades, passa desapercebut”